Jaume C. Pons Alorda i la seva novel·la Ciutat de Mal

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) és poeta, narrador, traductor i professor d’escriptura creativa. Establert a Vilafranca del Penedès, ha merescut guardons de prestigi com el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover o el Premi de la Crítica Serra d’Or, entre d’altres.

Es pitjor no llegir llibres que cremar-ne

Joseph Brodsky (1840-1996)

Amb la narració Ciutat de Mal que comentem, va guanyar el XXIX Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

L’autor ens descobreix que el títol Ciutat de Mal és un homenatge a la nomenclatura amb què la generació literària dels anys setanta anomenava la capital de Mallorca, principal escenari del seu món narratiu.

Ciutat de Mal és un dels deliris més perfectes i fascinants que he llegit mai

Lluís Calvo (1963)

La novel·la ens descriu una ciutat futura distòpica, repressiva, dictatorial i inhumana, dirigida per un misteriós Constructor, que no permet viure els seus ciutadans amb llibertat, a partir d’un peculiar i personal mètode narratològic: se’ns narren tres històries independents i fascinants (la d’un escriptor de trenta anys que emprèn un viatge, la d’una jove embarassada que vol escapar dels estrictes controls de natalitat i la d’una serventa major, “la Geperudeta”, d’una de les famílies principals de la Ciutat) que inicialment només tenen en comú que els tres protagonistes volen deslliurar-se de la repressió que pateixen. Posteriorment els seus recorreguts convergiran al final de la narració, on s’enllaça tot en una sorprenent línia argumental i en un encertat i agosarat acabament.

L’autor remarca que narra “una gran història de passions, però també de comèdia”. Com diu l’escriptor i crític literari David Castillo, obres atrevides, arriscades i poderoses com aquesta “fan que et passis d’estació de metro, que vulguis escapar-te de la vida diària per recuperar el llibre i que et sentis orfe quan no el tens a prop” a causa de la capacitat addictiva del llibre. Hi ajuda que els capítols de la novel·la són curts i les frases molt intenses.

Em vaig refugiar a la biblioteca, recinte del qual no penso jubilar-me mai

Pere Rovira (1947)

En el llibre hi ha barrejats diversos gèneres: poesia, teatre, narració i també assaig. A vegades ens recorda l’última creació d’un altre jove i prodigiós escriptor, en Josep Pedrals (1979), amb la seva darrera obra Els límits del Quim Porta, per la seva llengua exuberant i festiva. Altres vegades en Pons Alorda emula amb perícia el millor Baltasar Porcel (1937-2009) per la seva veu torrencial i vibrant, pel ritme trepidant de la narració i per la seva potència narrativa.

Ciutat de Mal és un llibre ple de referències literàries: des de Miquel Barceló, Blai Bonet, William Faulkner, Iris Murdoch, William Gaddis, Hilari de Cara, Bartomeu Fiol, Werner Herzog, Joan Perucho, Àngel Terron, fins a Andreu Vidal, entre moltes d’altres.

Cal avançar que l’obra és volgudament descarada, però el miracle de l’amenitat el tenim assegurat. Esteve Plantada aconsella fermament el llibre i el defineix com a “ben travat, grotesc i esperpèntic, eufòric i multireferencial”.

En Pons Alorda, en una entrevista recent deia: “a mi m’agradaria que la gent llegís aquesta obra, que reflexionés sobre les coses que es poden fer per millorar la societat i que el món no acabi com aquesta Ciutat de Mal. De fet és una novel·la política –diu- que parla de la nostra realitat més immediata de forma simbòlica: hi apareix la dictadura, la neocensura, la repressió de drets fonamentals. Sembla una obra de ciència-ficció i fantasia, però és hiperrealista, reflexiona l’autor.

Sols la ficció diu la veritat

Vladimir Nabokov (1899-1977)

I acabava dient: “El missatge de Ciutat de Mal és un missatge positiu i el missatge és que la passió sempre triomfa, contra tots els obstacles, contra totes les dificultats, contra tot allò terrible”.

Esteve Plantada certifica que “la novel·la té capítols curts amb finals que deixen estabornit i fan venir salivera per continuar llegint”.

En definitiva, Ciutat de Mal és una novel·la de text exigent, bell i abrupte com un penya-segat. De lectura inoblidable, de lectura apassionant, de lectura -penso jo- gairebé obligada. Paraula.

Referències bibliogràfiques

  1. PONS ALORDA, Jaume C. Ciutat de Mal. Angle Editorial. Barcelona, 2019.
  2. MARTÍNEZ, Goretti. “Jaume C, Pons Alorda: “La passió sempre triomfa”. Surtdecasa.cat Penedès. https://surtdecasa.cat/penedes/llibres/entrevista-jaume-c-pons-alorda-ciutat-de-mal
  3. PLANTADA, Esteve. “Jaume C. Pons. Entrevista”. El Temps, 19 de novembre de 2019, pàg. 64-65.

 

Los comentarios están cerrados.