Joan Perucho i el seu Llibre de cavalleries

El Llibre de cavalleries és una culta, estètica i lúdica visió d’una època brillant de Catalunya

Carme Arnau

Aquest any 2020 es commemora el centenari del naixement del gran  escriptor del barri de Gràcia de Barcelona, Joan Perucho (1920-2003). És per aquest motiu que la Institució de les Lletres Catalanes l’ha considerat oficialment l’any Perucho. El seu comissari és el periodista i escriptor Julià Guillamon.

El millor lloc del món és un bon llibre

Ponç Pons

Cal recordar que el pare de Perucho era un comerciant de teixits del barri de Gràcia i la seva mare, cunyada d’Albéniz,  era de Medina del Campo. D’una vasta cultura, Joan Perucho va ser jutge de professió i d’afició novel·lista, poeta, col·leccionista de llibres, de quadres, d’antiguitats, expert en gastronomia i també crític d’art (tenia amistat amb Miró, Tàpies, Joan Pons i fins i tot amb Zush).

Perucho va ser un gran admirador de Carner i de Riba i la seva literatura inicial és poètica. Carme Arnau, estudiosa de la seva obra, remarca que la seva producció narrativa, molt fecunda i original, està molt marcada pel surrealisme, però la seva enciclopèdica erudició i la seva prodigiosa fantasia, a la manera de Jorge Luis Borges o Italo Calvino, seran les bastides més peculiars del seu edifici literari. Una obra que té el mèrit d’haver estat traduïda a més de vint llengües.

L’aportació literària  de Perucho és de classificació difícil, encara que el seu llegat es fa imprescindible sobretot en el terreny de la ficció històrica i fantàstica, segons l’expert Jordi Cornudella. La seva primera obra d’envergadura va ser precisament la novel·la Llibre de cavalleries, publicada el 1957 i la segona Les històries naturals, publicada el 1960. Aquesta darrera és considerada per alguns crítics literaris com la seva millor i més coneguda publicació. Aquestes dues novel·les, quan les va escriure, estaven clarament allunyades del realisme social imperant aleshores, i en una època tan polititzada, un autor com ell, que no ho estava, no era ben vist, remarca la periodista Montserrat Serra, i van ser rebudes inicialment amb una certa fredor i posteriorment varen quedar marginades. No va ser fins passats més de vint anys que varen començar a rebre la consideració literària que indiscutiblement els correspon.

De vegades han de passar anys per poder arribar a l’ànima d’una obra d’art.   O per intuir que hi has arribat

Miquel Pairolí

En el Llibre de cavalleries, l’autor utilitza la tècnica de la fragmentació poemàtica en la qual barreja hàbilment i amb perícia dades històriques, referents literaris i temps i espais diversos amb una eficaç i fecunda imaginació que embolcalla amb una fina i tènue capa d’humor i intel·ligent ironia. El llibre està dividit en quatre parts ben diferenciades i amb capítols curts d’un llenguatge precís, culte i elaborat.

La història presentada es desenvolupa en elpassat medieval esplendorós  de Catalunya, el de l’Imperi catalano-aragonès  a la Mediterrània, amb presència de figures cabdals  i de relleu mundial  com Ramon Llull. De seguida fa que realitat i ficció es conjuminin sàviament en el text.

El jove Tomàs Safont, el protagonista de la novel·la, haurà de fer front a perills innombrables durant un període d’aventures que durarà dos anys, per acomplir les tres missions que té encomanades en nom del molt alt Senyor Rei d’Aragó en una Mediterrània medieval dominada pel casal d’Aragó: aconseguir una relíquia de Santa Eufrigis, localitzar l’aigua de foc i vèncer el malvat traïdor Paleòleg Dimas.

En Perucho era una porta a tota manera de coneixement

Julià Guillamon

La imaginació i la fantasia prodigiosa de l’autor relaten una història trepidant i sense concessions, en la qual m’agradaria ressaltar molt especialment el moment on els seus protagonistes arriben al reialme de la Triple Virtut regentada pel preste Joan, una figura fabulosa. Allà aconseguiran trobar finalment la relíquia de Santa Eufrigis, després d’haver travessat  les terres del terrible regne d’Ulm, la ciutat de la mort i l’espant on governen els homes sense pietat de les negres túniques. L’autor, en la narració, aboleix el temps i juga hàbilment amb el temps i l’espai, i manifesta, segonsCarme Arnau, la seva preferència per un passat històric molt més brillant i esplendorós que no pas l’obscur present de la Catalunya que li toca viure.

Perucho aconsegueix, també en el text, retre homenatge a Ramon Llull (amb qui ensopega el protagonista a Famagusta, exhortant-lo que es mantingui fidel al seu destí), a Ramon Muntaner i als cronistes medievals.

Una de les primeres efemèrides per commemorar aquest any Perucho precisament és el fet que acaba de sortir publicat per l’ Editorial Empúries una acurada adaptació en forma de còmic del Llibre de cavalleries amb guió a càrrec del mateix Guillamon i amb il·lustracions de Toni Benages.També hi ha previstes reedicions de la part significativa de la seva narrativa.

Sembla que el jovent està descobrint Perucho a través de la seva literatura fantàstica i culta, de la qual l’autor n’ha estat un destacat precursor a casa  nostra, explica Guillamon. I El llibre de cavalleries, aquest artefacte màgic, aquest text fascinant, aquest peculiar, clàssic, original i irrepetible diamant literari, en pot ser una excel·lent porta d’entrada. 

Referències bibliogràfiques

  1. PERUCHO, Joan. Llibre de cavalleries. Edicions 62, MOLC (2a. Edició), 1998.
  2. PERUCHO, Joan. Les històries naturals. Edicions 62. Obres mestres de la narrativa catalana. Segle XX, 2015.
  3. LLORT, Lluís. “Un pioner fantàstic”. El Punt Avui, 8 de febrer de 2020, pàg. 24-25.
  4. MILIAN, Àlex. “Dels vampirs clàssics al modern Dip de Perucho”. El Temps, 7 d’abril de 2020, pàg.36-37.
  5. SERRA, Montserrat. “Any Joan Perucho, entre la literatura fantàstica i els traumes de la guerra”. VilaWeb, 27 de febrer de 2020. https://www.vilaweb.cat/noticies/any-joan-perucho-entre-la-literatura-fantastica-i-els-traumes-de-la-guerra/

 

Los comentarios están cerrados.