Jordi Reynés i López és el gerent de la Fundació Hospital-Asil de Pobres i Malalts, una entitat sense ànim de lucre que gestiona dues de les residències geriàtriques de Torroella de Montgrí: la Residència Vila Vella i la Residència i Centre de Dia Santa Caterina. Aquest sector ha estat un dels més afectats per la crisi sanitària de la COVID-19, i lluita cada dia per superar la pandèmia i garantir la seguretat i el benestar dels seus residents.
Com els afecta la crisi sanitària que estem vivint aquests dies?
Ens afecta de forma directa. I no ha estat fàcil, perquè des del primer dia, hem hagut d’alterar el funcionament de les dues residències que gestionem. Aquestes últimes setmanes han sortit moltes ordres i canvis per part del Departament de Benestar i Família i de CatSalut, que ens afecten de forma directa i hem implantat de manera rigorosa i estricta.
Fa un mes que tenen les residències tancades al públic.
Sí, una de les mesures que ens va arribar va ser precisament el confinament dels nostres residents a dins de la residència. I des del 13 de març, vam haver de suspendre les activitats a l’exterior i les visites externes. També vam suspendre el servei de centre de dia de la Residència Santa Caterina. El que fem ara és posar-nos en contacte cada setmana amb els familiars dels usuaris del centre per fer un seguiment de la situació en què es troben. El més complicat de tot plegat, però, ha estat suspendre les visites dels familiars, fa quatre setmanes que els nostres residents no poden rebre visites.
En aquest sentit, com s’ho fan per mantenir el contacte amb els familiars?
Per mantenir el contacte hem ampliat el servei de recepció. Ara oferim aquest servei de dilluns a diumenge, així tots els familiars poden trucar el seu resident sempre que vulguin. També hem adquirit unes tauletes tàctils i tenim dues persones que tot el dia fan videotrucades amb les famílies. Veiem que és una mesura que, tot i que no supleix el contacte físic del familiar, és una satisfacció tant per uns com pels altres. Una altra cosa que fem gairebé cada dia és publicar fotografies al Facebook de les activitats que anem fent.
Com s’ha alterat el dia a dia a la residència?
Tenim un programa d’activitats que inclou activitats a dintre, a fora, sortides setmanals al mercat, a jugar a la petanca, a fer una volta, etc. i l’hem hagut de redefinir. Hem anul·lat totes les activitats a l’exterior i hem reforçat la gimnàstica i les sessions de fisioteràpia individuals. A més, tampoc podem fer activitats en què hi hagi molta gent perquè hem de poder garantir les distàncies de seguretat. Per això hem hagut de doblar i triplicar les sessions d’activitats.
En espais tan reduïts i massificats, és possible mantenir les distàncies de seguretat?
És complicat, i no només en els espais comuns: menjador, biblioteca, sala d’estar, sala de fisioteràpia, etc. Hem de ser el màxim de rigorosos i estrictes, però es fa difícil i és dur haver d’impedir que els residents s’acostin entre ells per parlar.
I els residents com ho viuen tot això?
No ho viuen gaire bé, sobretot el fet de no poder rebre visites. A més, n’hi ha que escolten la ràdio o miren la televisió i viuen aquesta situació amb certa preocupació pels seus familiars i per les persones que estimen i no poden veure. Nosaltres ens esforcem perquè estiguin el màxim de bé possible i intentem parlar molt amb ells. Però és innegable que ho viuen d’una forma complicada. Ara bé, l’ambient a les dues residències és un ambient de tranquil·litat, calma i alegria, i tots els treballadors s’esforcen molt per mantenir-lo.
Pel que fa al personal, com ho està vivint? Noten que els en falti?
Una de les coses positives d’aquesta situació és que ens ha tornat a mostrar que tenim un grandíssim equip de professionals: gerocultores, infermeres, servei mèdic, equip de cuina, de neteja, de bugaderia, equip tècnic, direcció tècnica, i també el suport incondicional del patronat de la Fundació. La resposta de l’equip està sent magnífica. Això ens ha permès no tenir manca de personal. Sí que hem d’anar molt amb compte amb el virus, i per això a la mínima simptomatologia que es pugui relacionar amb la COVID-19 (tos, febre…) hem demanat al personal que ens avisi i que no vingui a treballar. I alguns treballadors ja s’han quedat a casa per prevenció, però de seguida que la prova diagnòstica ha sortit negativa i el servei mèdic de salut laboral els ha donat l’alta, s’han pogut reincorporar a la feina.
I material, tenen el que necessiten?
Ens ha costat aconseguir-ne. Els primers dies tot el que teníem ens arribava de donacions de particulars o empreses que ens enviaven mascaretes quirúrgiques, gel, guants, etc. L’ajuntament de Torroella de Montgrí també ens ha ajudat molt, fent-nos arribar tot el material que podia. I l’Àrea Bàsica de Salut també, amb assessorament i amb tot el tema mèdic i de material. La setmana passada, la Generalitat ja ens va enviar el material i ens aguantarà uns quants dies. Però les primeres setmanes vam haver de dependre del que ens arribava. Per això volem agrair fortament totes les persones, empreses, entitats, associacions i institucions que ens han donat suport en un moment com aquest.
Han notat diferències en la gestió des que depenen directament del Departament de Salut?
De moment no. També és veritat que la nostra fundació té un conveni amb la Fundació Hospital de Palamós que proporciona assistència mèdica a la residència per a tots els residents, i la nostra relació amb l’àrea bàsica de salut de Torroella sempre ha estat molt bona. Ara bé, això no vol dir que en els pròxims dies no els notem.
Tenen algun cas diagnosticat de Covid-19 a les seves residències?
Ara mateix no, però n’hem tingut un. Era un resident que estava bé però tenia una tos que no ens agradava. Vam demanar que li fessin la prova per saber si tenia la COVID-19 i va resultar positiva. L’hem tingut aïllat gairebé tres setmanes i ha tingut una molt bona evolució, amb poca tos i sense febre, i un cop ha passat el període previst sense cap símptoma, el nostre servei mèdic li ha donat l’alta. Durant l’aïllament, ha tingut un seguiment exhaustiu per part del nostre personal i dels metges de l’Àrea Bàsica de Salut.
Si en tinguessin més, quines mesures d’aïllament prendrien?
Nosaltres tenim molta sort perquè a la Residència Vila Vella hi ha un espai separat que hem habilitat per poder aïllar els residents en cas de necessitat. De fet, el cas positiu que hem tingut l’hem pogut aïllar en aquest espai. És l’habitatge on vivia la comunitat de religioses que hi havia a l’hospital. El problema és que és un espai limitat, on podríem tenir com a màxim tres o quatre persones. Afortunadament però, només l’hem hagut de fer servir en una ocasió.
