La nova Economia del Benestar. Segona part.
L’Economia del Benestar* es defineix com la “capacitat de crear un cercle virtuós en el qual el benestar dels ciutadans impulsi la prosperitat econòmica, l’estabilitat i la resiliència, i viceversa: que aquests bons resultats macroeconòmics permetin mantenir les inversions en benestar durant temps. Destaca concretament la necessitat de situar les persones al centre de la política i s’allunya d’una actitud de “primer créixer, redistribuir i netejar després”, cap a un model de creixement equitatiu i sostenible des del primer moment (…)
*Extracte del discurs d’Àngel Gurría, Secretari General de l’OCDE, el 16 de setembre de 2019 a Reykjavík, Islàndia en el Simposi de Creixement i Benestar Inclusius, una iniciativa llançada per Islàndia, Nova Zelanda i Escòcia.
Hem de construir un sistema econòmic més intel·ligent, una nova economia centrada en la salut humana i la felicitat. En paraules de Lorenzo Fioramonti, autor de ‘Wellbeing Economy’ que va ser ministre d’Educació d’Itàlia el 2019:
“En aquesta nova economia, les persones seran productives realitzant activitats que millorin la qualitat de vida dels seus companys i dels ecosistemes naturals on viuen. Si no és per raons morals, haurien de fer-ho per un autèntic interès personal: no hi ha res més gratificant que crear benestar per a un mateix i per a la societat”.
I a Catalunya i a Torroella, què fem respecte a l’Economia del Benestar?
“S’aproven els pressupostos de la Generalitat per al 2023” (…) L’objectiu prioritari és impulsar un seguit de transformacions que permetin: Enfortir els serveis de l’estat del benestar i pal·liar l’impacte de la crisi energètica i la inflació (…) Generalitat de Catalunya, 10/03/2023.
“El Govern tindrà en compte el benestar percebut de les persones com a indicador de país per al disseny de les polítiques públiques”. Nota de premsa del 14/12/2022 de Presidència. Generalitat de Catalunya.
La situació de partida a casa nostra no és gaire bona, com es pot comprovar, entre d’altres, amb aquests documents:
Primer document: “Informe sobre el benestar i el progrés social a Catalunya”. Sara Ayllón i Xavier Ramos. Número 28. 30/06/2022. (breu extracte)
- La desigualtat de la renda és notable a Catalunya: en mitjana i durant el període d’anàlisi (2008 – 2020), la renda del 20% més ric de la població és 5,7 vegades més gran que el 20% més pobre.
- La pobresa relativa afecta una de cada cinc persones que viuen a Catalunya. A finals de la segona dècada del s. XXI, Catalunya pateix les mateixes taxes de pobresa que a principis de segle.
- Els infants i els joves són els dos grups d’edat més afectats per la pobresa. Així, un de cada tres infants és pobre a Catalunya, mentre que el joves n’han patit el major increment en el període analitzat.
- El 2020 un 6,2 % de la població catalana es troba en privació material severa, és a dir, li manquen almenys quatre de nou ítems que cobreixen necessitats que podem considerar molt bàsiques**.
- Més d’un 10% dels treballadors viuen en llars pobres. Un 18,7% de la població de Catalunya el 2008 tenia rendes equivalents inferiors als 10.000 euros anuals. L’any 2020 era del 23,9%.
- La taxa d’atur a Catalunya és notablement superior a la de molts països del nostre entorn. Els més perjudicats n’han estat els joves, per a qui el risc de trobar-se a l’atur es dobla en els pitjors anys de la crisi.
- L’esperança de vida en néixer ha augmentat en els darrers anys tot i ser de les més altes del món. També val a destacar l’elevat percentatge de la població que percep que la seva salut és bona o molt bona, la disminució del nombre de joves i adults que fumen i l’alt nivell de satisfacció entre els usuaris del Servei Català de Salut. Amb tot, és preocupant la situació de la salut dels infants: un de cada tres té problemes de sobrepès i un 5% de la població infantil presenta factors de risc que poden derivar en problemes de salut mental.
- L’assoliment d’estudis secundaris postobligatoris entre els joves de 20 a 24 anys s’ha incrementat 16,8 punts percentuals fins arribar al 76,6% l’any 2020.
- S’ha produït una disminució dels joves que abandonen prematurament els estudis en els darrers anys. El percentatge de joves que ni estudien ni treballen és alta: en mitjana, un 22,8% dels joves d’entre 16 i 29 anys.
- El medi ambient pateix una crisi sense precedents. El que es desprèn de la anàlisi és que Catalunya no està fent prou per ajudar a pal·liar aquesta crisi. Pel que fa a l’emissió de gasos que provoquen l’escalfament de la Terra, per exemple, mentre ha disminuït en un 25,9% en els últims trenta anys a la Unió Europea dels 27, aquesta s’ha incrementat en un 20,9% a Catalunya. En energies renovables, Catalunya se situa a la cua d’Europa.
- L’habitatge és encara avui font de malestar econòmic per a moltes famílies a Catalunya. Les llars, de mitjana, necessiten gastar tres de cada 10 euros que guanyen a l’habitatge principal, ja sigui en forma de lloguer, hipoteca i/o subministraments. (Una xifra encara més alta avui, a mitjans 2023!)
- La percepció ciutadana sobre la seguretat mesurada en una escala de 0 a 10 ha passat de ser de 6,1 el 2008, un dels valors més baixos des de principis de segle, a ser de 7,2 el 2017.
- El nombre mitjà de dones víctimes mortals per violència masclista entre el 2008 i el 2020 ha estat de 10, una de les taxes més baixa en comparació amb els altres països, amb 0,21 dones per cada 100.000 dones, només després d’Eslovènia. Aquesta dada però no rebaixa la gravetat del problema.
- Pel que fa a la seguretat viària, el nombre de víctimes mortals en accident de trànsit va ser de 391 el 2008. En dotze anys, el nombre de víctimes mortals s’ha reduït en una tercera part.
- En general, els ciutadans de Catalunya no tenen gaire confiança en la classe política catalana. D’acord amb les dades del CEO, la confiança en els polítics catalans va assolir el seu valor màxim el 2011, amb una valoració del 5,1, en una escala de 0 (gens confiança) a 10 (molta confiança) i arriba només al 3,9 el 2020. La confiança en els polítics catalans però és sempre significativament més alta que en els polítics espanyols. En el període 2010-2019, la confiança en els tribunals de justícia és encara més baixa que en els polítics catalans. A Catalunya també hi ha una forta percepció que la corrupció es troba molt estesa entre la classe política.
- A Catalunya, les llars gasten, en mitjana, un 0,5% de la despesa total en serveis culturals.
- Els nivells d’activitat física assolits per la població a Catalunya són bons. De fet, l’any 2020 un 83,2% de la població entre 15 i 69 anys realitza activitat física saludable.
- L’ús d’internet a casa és alt: l’any 2020 s’assoleix una taxa de cobertura del 94%. Catalunya se situa entre les regions espanyoles i europees similars amb un percentatge més alt de llars amb accés a internet.
** 1) un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; 2) mantenir l’habitatge a una temperatura adequada; 3) afrontar despeses imprevistes; 4) retards en el pagament d’hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat o en compres a terminis; 5 a 8) no es pot permetre un automòbil / un telèfon / una rentadora / una televisió en color; i 9) No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any (segons definició de l’European Anti-Poverty Network).
Segon document: “Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?” Economistes pel Benestar: Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós, Josep Reyner. 01/2021. (breu extracte)
- El serveis bàsics de l’estat del benestar estan molt tensionats a Catalunya. El Govern de la Generalitat no disposa dels recursos per assegurar-ne el nivell de qualitat. A paritat de poder de compra, i descartant Madrid per l’efecte capitalitat, el Govern de Catalunya és el que disposa de menys recursos per habitant, tot i aportar un 20% de recaptació tributària per sobre de la mitjana espanyola.
- La diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i la despesa que el govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, és de 16.000 milions.
- El marc financer dels diferents nivells de govern està molt desequilibrat a Espanya degut a 1) la hipercapitalitat de Madrid, que es beneficia d’un impacte estimat de 28.000 milions anuals; 2) les comunitats forals que no aporten, sinó que estan subsidiades, amb prop del 7% del PIB estimat en el cas del País Basc; i 3) la paritat de poder de compra no es té en compte mai a l’hora de definir els nivells necessaris de finançament, i perjudica de forma notable Catalunya.
- La situació ha tingut conseqüències greus en el creixement del PIB i del consum a Catalunya, que l’allunya amb el temps de les comunitats més riques.
- Si Catalunya tingués el nivell de recursos del País Basc per als serveis del benestar podria atendre de manera molt diferent les necessitats bàsiques dels seus ciutadans i millorar-les sensiblement. Els recursos disponibles addicionals serien de 9.107 milions (uns 1.200 € per habitant), que millorarien en un 36% els recursos que actualment té el Govern de la Generalitat provinents del model de finançament.
- Ni el deute ni el dèficit de l’Estat han estat mai generats ni han revertit a Catalunya.
Marc Financer: La diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i la despesa que el Govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, s’ha situat històricament al voltant dels 16.000 milions d’euros (el 8% del seu PIB). A excepció de les Illes Balears, no hi ha cap altra comunitat que contribueixi a les despeses generals de l’Estat i faci un esforç redistributiu tan gran cap a la resta, ja que les comunitats més riques, Madrid, que és un cas especial, País Basc i Navarra, tenen una situació privilegiada, que fa que el seu nivell de redistribució sigui molt baix o inexistent.
En aquesta situació és obvi que Catalunya té molt difícil prestar als seus ciutadans els serveis que necessiten.
D’aquesta situació se n’ha fet ressò el manifest signat per les entitats empresarials Amec, Cecot, FemCat, Pimec i les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona i Sabadell. “Clam empresarial contra els 20.000 milions de dèficit fiscal de Catalunya”. elnacional.cat 10/02/2023.
Tercer document: “Indicadors de Progrés i Benestar. Cambra de Comerç de Barcelona”. Extracte de La Vanguardia (agències EFE), 14/09/2021.
El progrés econòmic a Catalunya no ha aportat benestar real, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Un informe sosté que el progrés econòmic “moderat” experimentat per Catalunya a les dues últimes dècades no s’ha traduït en benestar efectiu per a la població, amb el consum privat i els salaris reals estancats a nivells de fa 20 anys. Una de les conclusions destacades d’aquesta anàlisi és que, si bé el PIB per habitant a Catalunya ha crescut un 15% entre l’any 2000 i el 2019, l’increment anual és de només un 0,8%, i per tant no hi ha hagut convergència amb cinc dels principals països fundadors de la UE (Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica).
La renda disponible bruta familiar ha crescut menys que el PIB durant les dues darreres dècades, i per això hi ha el desajust entre PIB i benestar efectiu. D’altra banda, l’informe aflora mancances de Catalunya en sostenibilitat ambiental i també social, ja que té un “greu problema d’equitat generacional”.
Quart document: “Benestar social i promoció econòmica cabdals en el pressupost del Consell Comarcal del Baix Empordà pel 2021”. Revista del Baix Empordà. 3/12/2020.
(…) El projecte del pressupost 2021, que s’ha presentat aquest dimecres al matí, és de 26.411.629,05€, un 2,36% més respecte el del 2020. Es reforcen àrees com Benestar Social, Habitatge, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones així com les àrees de turisme i ensenyament i promoció econòmica.
Cinquè document: “Conclusions diagnosi Pla Municipal de Salut, Benestar i Desenvolupament Sostenible Torroella de Montgrí i Estartit”, 31/01/2019
De la diagnosi se’n deriva un poble –Torroella de Montgrí i l’Estartit– que demostra una especial sensibilitat pel benestar de la comunitat que el conforma, i que compta amb un entorn urbà i natural privilegiat i amb un potencial molt alt amb tots aquells aspectes que poden afavorir la salut i el benestar de les persones, entesa la salut des de la seva vessant més àmplia.
En el cas de la distribució de les polítiques segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible és esbiaixada vers les polítiques educatives, sanitàries, d’oci i socials. Malgrat aquest biaix té sentit en el nostre context i en la nostra tradició democràtica, cal tenir-ho en compte en l’assoliment dels 17 objectius.
A l’anàlisi de la realitat, i més enllà d’alguns temes molt concrets, destaquen temes interrelacionats, que podríem agrupar per envelliment, relacions comunitàries, dificultats estructurals, hàbits de salut, benestar emocional, entorn natural i entorn urbà. Es tracta de temes la majoria dels quals requereixen d’un abordatge multidisciplinar. Reptes i també oportunitats per a la millora del municipi, del benestar i la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
La distribució dels actius en salut –amb una precisió desconeguda fins el moment– permet relacionar-los sens dubte amb l’entorn, l’activitat física, l’activitat en general, però també i amb molta força amb els espais de relació, la comunitat i allò més íntim o privat com són la família i els amics. Evidències que poden ajudar a orientar la presa política de decisions.
Jaume Sató i Geli
Economista, Màster en D.O., Consultor Docent
Bibliografia
https://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/2023/pdf/VOL_L_ART.pdf
https://drive.google.com/file/d/1CMQgbQ5ny8dhnth1y1x8iBp1vXF7Z02P/view
https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-b-casas-la-situacio-fiscal-de-madrid-es-absolutament-immoral/
https://www.torroella-estartit.cat/ca/pla-municipal-de-salut-benestar-i-desenvolupa.html
https://www.torroella-estartit.cat/ca/promocio-de-la-salut-i-qualitat-de-vida.html
