Amb l’entrada de l’any, Bulgària i Romania entren a formar part de la Unió Europea, de manera que la UE tindrà vint-i-set estats i prop de cinc-cents milions de ciutadans i serà, de fet ja ho és ara, una potència econòmica de primer ordre, però seguirà sent un nan polític, fet que limita molt la capacitat d’actuació i d’influir de la UE en el pla internacional, amb estats emergents, Xina i Índia, que aviat seran tan poderosos com els estats importants de la UE. Davant d’aquesta realitat, als ciutadans europeus ens cal una Unió Europea políticament forta, tant per actuar a l’exterior, com per desenvolupar polítiques internes comunes en camps com la immigració o la gestió de l’energia.
Els estats tradicionals, altrament molt poderosos, s’han quedat petits per influir en el món, de manera que tant la Gran Bretanya, com França o Alemanya, seran molt més influents i defensaran millor els interessos dels seus ciutadans, si actuen junts, si sumen esforços i interessos comuns, en comptes d’actuar sols. De fet, la fórmula d’actuar junts ja existeix, és la Unió Europea. El que cal és que els governants d’aquests estats tinguin la valentia i generositat política per ser capaços de deixar a banda els seus interessos particulars i apostar pels comuns.
Així, amb vistes a l’any que hem entrat, en què la UE estarà sota la presidència alemanya, seria un bon moment perquè aquest influent estat europeu donés una empenta europeista als temes avui aturats i fes una aposta real cap a l’Europa política.
Per aconseguir-ho, haurà de gestionar i dinamitzar amb alguna fórmula de consens que permeti rellançar la reforma institucional, aturada des del fracàs de la Constitució europea. També, el govern alemany vol fer front a situacions que potser no afecten directament avui els ciutadans, però que, si no s’afronten, serien problemes seriosos en el futur, com és el cas del subministrament energètic i treballar per fer front al canvi climàtic i conservar el medi ambient.
Alemanya també haurà de millorar les relacions de la Unió Europea amb els aliats més propers, especialment amb els EUA, que no estan en el seu millor moment, des de la guerra d’Iraq. I també, en l’escenari de la geoestratègia mundial, s’haurà de trobar la manera d’influir en aquest món globalitzat, amb estats emergents, com la Xina i l’Índia, cada vegada més potents i amb focus de tensió internacional com és el cas de l’Orient Mitjà, en el qual la Unió Europea hi ha de ser present, amb capacitat d’incidir-hi.
Perquè tot això sigui realitat, caldrà que Alemanya exerceixi el seu lideratge en clau europea.
