L’Economia de plata, platejada o Economia de la longevitat

El concepte de “Silver Economy” va néixer al Japó, el país del món amb més percentatge de gent gran en la seva població (28,2% de més de 65). Al darrera hi van, per ordre decreixent: Itàlia, Finlàndia, Portugal, Grècia, Alemanya, Bulgària, Croàcia, França, Letònia (20,3%), … A Espanya el 20%, uns 8 milions i mig de persones i a Catalunya estem al voltant del 19%, un milió i mig de persones. 

Atès que una bona part de la gent gran es manté activa i amb poder adquisitiu, es genera un sector de negoci que s’anomena Economia Platejada, en referència als cabells blancs. 

Les piràmides de població estan deformades per la baixa natalitat (7,64* a Catalunya) i per l’augment de l’esperança de vida (al néixer és de 84,1 anys a Catalunya).

*La taxa de natalitat es calcula així: nascuts vius/població total X 1.000.

En el biaix de les piràmides de població també hi té molt a veure el pes dels nascuts entre 1925 i 1965, i dintre aquest període, els anomenats “baby boomers”, que van créixer en el món de la postguerra, van sortir als carrers el maig del 68, van fer caure el mur de Berlín i avui dirigeixen el món.  

Una de les més conegudes classificacions de les generacions és la següent:

  • Generació silenciosa: nascuts del 1927 al 1945
  • “Baby boomers”: nascuts del 1946 al 1964
  • Generació X: nascuts del 1965 al 1980
  • “Millenials” (Generació Y): nascuts del 1981 al 1999
  • Generació Z: nascuts del 2000 en endavant 

La gent gran són consumidors amb una bona capacitat de compra atès que disposen d’estalvi acumulat, patrimoni i propietats que fan que el seu poder adquisitiu estigui per sobre de la mitjana de la població. El creixement d’aquest grup d’edat està tenint un gran impacte transformador, econòmic i social.

En el primer informe de “The Longevity Economy” publicat el 2013 per AARP (American Association of Retired Persons) i Oxford Economics, l’economia platejada va fomentar 7,1 bilions de dòlars en activitat econòmica anual. 

Es calcula que el 40% del consum mundial el fan els majors de 65 anys. A Europa, segons Peter Wintlev-Jensen, director de Programes en la Comissió Europea, el 2025 l’economia platejada representarà 6,4 bilions d’euros en el PIB (32% del PIB) i 88 milions de llocs de treball.

A Catalunya això es tradueix en uns 9.000 milions d’euros de negoci anual entre diversos sectors, els més importants dels quals són assistència, salut i oci, amb unes 550 empreses catalanes.

El pes de la gent gran també té un gran impacte en l’habitatge, l’urbanisme, l’educació, la tecnologia, l’energia, les finances i la banca, l’automoció, el turisme i les assegurances. Els models de negoci específic inclouen rendes vitalícies, hipoteques inverses, teleassistència, “silver housing”, “lifelong learning” i moltes més…

En el desenvolupament futur de l’economia platejada hi té molt a veure la innovació tecnològica en domòtica, intel·ligència artificial, internet de les coses, eSalut, i altres serveis propis de “smart cities”, en el que s’ha anomenat “silverització” dels sectors, que no és res més que l’adaptació de productes i serveis a les necessitats de la gent gran.

Envelliment actiu

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l’envelliment actiu com «el procés en què s’optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen». Aquest concepte s’ha desenvolupat als anys 90 partint d’una definició d’envelliment saludable (“healthy ageing”), i gràcies a l’interès sobre la relació entre l’activitat, la salut, la (in-)dependència i la possibilitat d’envellir bé.

L’Associació Europea per a la Innovació sobre un Envelliment Actiu i Saludable (EIP-AHA) és part de l’Estratègia de la Unió per la Innovació 2020, i té com a objectiu millorar la competitivitat europea i fer front als reptes socials a través de la investigació i la innovació. La EIP-AHA reuneix les parts interessades de diferents sectors a Europa (recerca, salut, indústries, etc.) per mobilitzar recursos financers, identificar barreres per a un envelliment saludable i actiu, i implementar eines innovadores per abordar les preocupacions de salut dels ciutadans grans. L’objectiu de l’EIP-AHA és garantir un escenari on totes les parts implicades hi  surtin guanyant: 1) millorant la salut i la qualitat de vida de la gent gran, 2) contribuint a la sostenibilitat i eficiència dels sistemes d’atenció sanitària i sòcio-sanitària, i 3) garantint oportunitats de mercat per als negocis.

Canvis en la percepció de l’envelliment

Al darrera del potencial econòmic de la gent gran també hi ha un canvi cultural en la imatge que es té de l’envelliment. Per a l’imaginari popular, fer-ser vell equival a perdre facultats, cosa que, en certa manera, és certa: el temps actua sobre els éssers vius i minva les capacitats d’adaptació i de resposta a l’entorn. Però envellir també és guanyar en coneixement, experiència, generositat (de vegades!). Les persones grans es poden mantenir actives i ser molt útils a la societat. I no només des del punt de vista dels valors: amb els seus ingressos paguen impostos, fan despesa i, de vegades, fan treballs voluntaris no remunerats que representen un estalvi per a l’administració. El seu bagatge professional i la seva capacitat de consum poden contribuir al creixement i al desenvolupament econòmic de la Unió Europea. No hem de veure la gent gran com una càrrega, hem de saber valorar les seves aportacions. Cal, en definitiva, un replantejament de la concepció que tenim de la vellesa; envellir pot ser un problema però pot ser, també, una oportunitat.

Ens fem grans…

  1. https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_economy
  2. https://www.oxfordeconomics.com/recent-releases/the-longevity-economy
  3. http://www.ub.edu/senesciencia/noticia/economia-de-plata/