Torna Europa

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 14 d’abril 2020

Aquests dies han sorgit sovint preguntes dient on és la UE en aquesta crisi. Primer perquè la seva capacitat de coordinació quedava en evidència davant les accions particulars i interessades de cada estat membre, a l’hora d’afrontar l’actuació per frenar la Covid-19. Després, més crítiques davant la poca voluntat dels estats d’arribar a acords, exposant, els del nord, posicions que els del sud no volien o no podien admetre, i viceversa. De fet, ja es va anar veient que les institucions europees, especialment la Comissió Europea fent propostes constructives, i el Parlament Europeu alertant del desastre que suposaria la inacció europea, eren partidàries de l’acció conjunta i coordinada i implicaven els estats membres a rebaixar les seves pretensions en favor d’un acord comú i acceptable per a tots. I finalment tenim una bona notícia, en clau europea, com és l’acord al qual ha arribat l’Eurogrup, de mobilitzar 540.000 milions d’euros, en tres línies d’actuació. D’una banda, 240.000 milions d’euros a disposició dels estats membres, destinats exclusivament als efectes de la crisi de la Covid-19, però sense que estiguin condicionats a ajustos pressupostaris, tal com volien l’Estat espanyol i Itàlia, però que està lluny dels eurobons que no acceptaven Holanda i Alemanya. De l’altra, 200.000 milions d’euros a través del Banc Europeu d’Inversions, posats a disposició de les empreses, i, finalment, 100.000 milions d’euros que la Comissió preveu d’ajudes als treballadors. Tot plegat un bon acord econòmic i polític, que torna a posar la UE en el centre i que hauria de ser complementat amb un acord més ampli a la propera cimera de caps d’estat i de govern, en la qual fora bo que s’acordés un pla conjunt per fer front a la previsible crisi econòmica que vindrà després de la sanitària. És evident que la situació que vivim és molt dura i que ho altera tot i que, com sol passar en situacions de crisi, hi ha la temptació de tancar-se, però, en un món globalitzat com el món en què estem i com ho demostra la ràpida propagació del virus, anar pel camí de tancar-se no és la bona opció. Davant crisis globals, calen solucions i accions globals, naturalment respectant la gestió de cada administració, especialment les que estan més a prop de la ciutadania. I és aquí on té un paper fonamental la UE, com a espai de prop de 500 milions de ciutadans i de quasi la quarta part del comerç mundial. Els estats membres han d’entendre que el seu propi èxit depèn de l’acció coordinada. I és en aquest escenari que s’han de superar els recels històrics i recents entre els estats, com per exemple els que hi ha entre els del nord i els del sud. El camí és anar junts i buscar sinergies compartides, que siguin útils a les empreses i a la ciutadania, i deixar-se d’egoismes i interessos particulars. I perquè això sigui possible cal, com deia el president de l’Eurogrup, voluntat i flexibilitat, i jo hi afegiria que, a més, cal democràcia i solidaritat. L’objectiu és construir un espai europeu de llibertat on es respectin els valors de la UE i ningú hi quedi exclòs.