Hola Dolors,

Què tal? Com estàs? Espero que bé, tot i que vaig sentir que t’havien aillat -encara més- pel virus. No sé si és cert perquè no ho he llegit enlloc.

Primer et vull felicitat per l’entrevista al programa FAQS de TV3, va ser molt emotiva i em va agradar veure´t tan serena, clara i espontània. Felicitats!

L’última vegada que vaig anar a Torroella (ara ja fa molt!) vaig veure la teva mare que passejava de bracet de la Sagrario. Eren al carrer de casa. Sempre em fa il.lusió trobar- les.

Des de llavors no he anat més a Torroella… vaig marxar uns dies de vacances i quan era fora es va decretat l’estat d’alarma. Vàrem tenir por de no poder tornar, però per sort vàrem arribar segons el que estava previst. Des de llavors estic confinada a casa a Camós. Saps on és? Camós és un municipi del Pla de l’Estany d’uns set-cents habitants. És un poble molt curiós perquè no té botigues, ni blocs de pisos, tot son barris molt dispersos i cases molt aïllades. Jo visc en un veïnat una mica enlairat, i…des de casa veig el Montgrí! Veig la muntanya lluny i petita, quasi abastable. Des d’aquesta prespectiva puc predir el temps que hi fa. Si el cel és molt blau, hi bufa tramuntana. Si hi ha llampecs, tempesta, i si hi ha boira al castell, a Torroella teniu pluja al clatell.

Camós no té gaires serveis perquè tenim Banyoles a tocar. Per exemple, avui he anat a comprar, i aquest fet quotidià s’ha convertit en una proesa i és l’activitat extra de la setmana. Sortir de casa vol dir que t’has d’equipar amb mascareta i guants. Quan he aparcat he vist una cua molt llarga i he pensat que tot el dia deu ser així i m’hi he posat. Era una cua de 15 persones separades d’uns 2 metres. Tothom anava amb mascareta i guants, però el que més m’ha imposat és el silenci absolut, un silenci greu i punxant, en lloc del xivarri de sempre. Un guàrdia jurat feia entrar els clients d’un en un i a dins, la megafonia recordava, que sisplau es seguissin les normes de seguretat i es mantingués la distància d’un metre entre els clients i els dependents.

Ens toca viure una situació excepcional, tothom ho diu. Estem aprenet a viure diferent, confinats i més connectats. Aquesta solidaritat, tan necessària ara pel coronavirus o per fer-vos costat, és dels millors valors humans que les situacions extremes treuen de nosaltres.

Sé que estàs enfeinada amb la filosofia, molt bé! Segur que n’aprens molt. Espero que t’arribin els videos dels cantaires de Torroella, ara que no es poden trobar a plaça.

Una abraçada molt forta.

Fina Geli

 

Los comentarios están cerrados.