Les illes Medes

Paisatges torroellencs


A poc menys d?una milla de l?Estartit, les illes Medes són bocins del massís del Montgrí que separà un enfonsament geològic: el Medallot, la Meda Gran, la Meda Petita, el Carall Bernat, els dos Tascons -el Gros i el Petit-, i les Ferrenelles.

L?abundància de peix de qualitat i de crustacis ?llagostes, llobregants- i la riquesa del fons marí propicià sempre l?activitat dels pescadors i l?extracció de corall fins a extrems depredadors. Finalment, l?any 1983 varen ser declarades Reserva Marina, i l?any 1990 una llei establí el marc jurídic de la protecció de les illes i del litoral des del Molinet fins a la punta Salines.

Com a conseqüència, s?hi pot veure una fauna submarina fastuosa en un entorn salvatge espectacular. I a unes illes que havien estat niu de pirates durant segles, ara hi ve gent de l?altra banda de món només pel plaer de fer-hi submarinisme.

La vegetació és pobríssima; destaquem-ne a tocar de mar les pteridofites plumbaginàcees variants pericotii, en recordança del doctor Lluís Pericot, gran aficionat a la botànica i a la fauna d?aquestes illes. Les espècies animals terrestres són miserables a causa de la pobra vegetació: sargantanes, dragons, cargols, escarbats, insectes… Les aus, sobretot gavians, fan de les illes el seu habitatge estable, des d?on s?escampen en volades atapeïdes enmig de neguitosa xiscladissa.

El Medallot, l?illa més a tramuntana, de parets impressionants, té forma de bota. Una mica lluny de les altres, la fauna que l?envolta és un xic diferent. I més esquerpa.

A la Meda Gran hi havia hagut guarnició militar fins a l?any 1890 i un far antic, que fou substituït cap al 1920 per un d?automàtic, avui també inútil. Aquests fars havien requerit faroners, però des de 1932 ja no viu ningú a la Meda.

Separa la Meda Gran de la Petita un canal d?uns quatre-cents metres de llargada, dit el Freuetó.

Un túnel travessa per sotaigua la Meda Gran. N?hi ha dos que traspassen la Meda Petita. El Túnel Llarg de la Petita, de direcció nord – sud, mític entre els escafandristes, té 87 metres de llargada i diàmetres d?entre 20 i 2 metres. No més enllà del 1950 a les parets i sostres hi era abundantíssim el corall vermell, i avui en queden tan sols poques mates insignificants. Una actuació depredadora, ja ho hem dit abans.

Pels volts dels túnels s?hi troben coves, escletxes, xemeneies, baumes, cambres cegues, amb una concentració biològica única en la Mediterrània occidental, per la proximitat de les illes a la costa i a la desembocadura del Ter, i a la influència de vents i corrents, que aporten nutrients de forma natural.

El Carall Bernat ?o Cavall Bernat- es pot escalar amb certes dificultats.

Les altres illes, els dos Tascons -el Gros i el Petit-, i les Ferrenelles, són insignificants.