Tren

 

Ningú pot al·legar ignorància sobre la situació caòtica en la qual ens trobem: sofriment de misèria d’una gran part de la humanitat i opulència creixent de la resta; augment dels actes bèl·lics; sensació generalitzada d?inseguretat; el planeta Terra no suporta més els nostres abusos… No es poden solucionar els problemes -com pretenen alguns il·lusos- a partir de mesures de retoc, perquè les polítiques de maquillatge (que tot canviï perquè tot segueixi igual) són absolutament insuficients per aconseguir un planeta saludable i unes relacions de cooperació entre els humans. El més probable és que s’apropin canvis tan profunds com els que es van produir a la fi del feudalisme, per exemple. Canviaran les relacions econòmiques, la política, els valors, etc. Per tant, no arreglarem gaire res modificant un sol dels factors que ens han conduït a la vergonyosa situació actual. No és suficient, per exemple, modificar el transport per aconseguir un planeta net, però és imprescindible si volem sobreviure com a espècie. Modificar el transport va més enllà de deixar el cotxe sempre que podem (tot i que ajuda); calen altres mesures com és la localització del consum amb una limitació del comerç absurd, acabar amb les grans superfícies en benefici del comerç a l?abast, etc.

La necessitat constant del cotxe va néixer als EE.UU. a causa de les dimensions de les seves superfícies. Si pensem que Los Angeles s?estén al llarg de 200 quilòmetres i que Detroit ocupa una superfície de 10.000 km2 aviat ho entenem. Nosaltres, amb un urbanisme ben diferent, estem igualment bombardejats per la publicitat i agafem el cotxe per anar a buscar el diari, per acompanyar els nens a l?escola, etc., encara que les distàncies siguin ridícules.

Cal començar aviat uns altres hàbits si volem sobreviure, i un d?ells és donar prioritat al tren com a sistema de transport. L?AVE és un error perquè és el tren convencional el que hauríem d?haver modernitzat i amb el diner restant n?hi hauria hagut prou per fer una xarxa de trens (els imagino com els tramvies actuals de Barcelona) que haguessin fet circuits per les poblacions d?una certa importància, com l?Escala, Torroella, Pals, Palafrugell, Palamós, St. Feliu, etc. i haguessin anat a morir a la xarxa del tren gran. Trens reduïts, de poca velocitat, nets i d?escàs impacte ambiental haurien fet possible a persones i mercaderies arribar a qualsevol racó de Catalunya, tret de les poblacions més muntanyoses que forçosament estarien comunicades per un bon servei d?autobusos. El despropòsit de l?AVE ja no té remei, però no ha d?impedir apostar fortament per un bon servei de trens de petit format i de rodalies.

Sóc conscient que només apunto el problema i insinuo solucions. El tema bé mereix un debat i potser ja seria l?hora de superar l?estret marc d?aquells que pretenen la quadratura del cercle: el creixement sostenible!