Les pedres que caminen

Amb aquest reclam, el dissabte 15 de gener de 2011 el grup socioecologista GENT DEL TER va organitzar una visita, un recorregut popular i col·lectiu pels carrers de Torroella de Montgrí. El nucli antic de la vila destaca, per sobre de molts altres de l’Empordà, per la quantitat, i també per la qualitat, de les pedres antigues que han canviat de lloc, que avui no es troben en el seu emplaçament original; uns elements arquitectònics –portalades, finestres, relleus, etc.- que algun dia van “caminar”, que van ésser desplaçats del seu lloc d’origen amb més o menys encert, i que avui encara podem observar pels carrers i places de la població.

Per visualitzar i divulgar aquest conjunt, l’itinerari programat tenia set punts amb peces cabdals i més importants, però també alguns altres que van merèixer una aturada. Es va començar al Palau del Mirador, amb el portal adovellat, una porta interior i la finestra col·locada a la capella del Passeig de l’Església. És un conjunt renaixentista d’elevadíssim interès que prové de la Casa Camps o Can Mach del carrer de l’Hospital, traslladat amb les reformes del palau per l’arquitecte Rafael Masó (anys 1929-1934).

A la cantonada del carrer dels Dolors amb el carrer Farigola vam poder contemplar la coneguda i atractiva gàrgola gòtica, de procedència desconeguda.

La finestra gòtico-renaixentista decorada, avui a la Casa Comas o Pla –façana de la plaça Pintor Mascort- hi va ser portada des de Can Gou, antic Mas Pou, del poble d’Ullastret. El relleu d’un home pouant amb una gerra, sota l’ampit, és un emblema parlant del nom del casal d’on procedeix.

A la capella de Sant Antoni, la porta de la façana lateral que dóna al carrer Costa i Hugas, va ser-hi oberta pels anys 1980 aprofitant algunes de les pedres d’un portal de l’enderrocada casa Segarra, del carrer Vermell o Pintor Gimeno.

A la façana de la Biblioteca Pública Pere Blasi, al carrer de la Porta Nova, l’any 2006 s’hi va col·locar una finestra datada l’any 1548, amb relleus d’un interès iconogràfic excepcional. Abans es trobava en una casa del carrer Figueres, però en origen devia pertànyer a algun edifici del nucli medieval de la vila.

A l’interior de la botiga de la cantonada entre el carrers Major i de la Porta Nova, hi podem veure des de fa alguns mesos una peça molt singular, que ha significat un enriquiment notable del barri antic de la vila. Es tracta d’un larari romà tallat en pedra calcària del Montgrí, una capelleta per col·locar-hi petites figures dels déus lars, protectors de la casa i la família a l’època romana. Identificat pel nostre grup, la seva propietària –a qui hem felicitat efusivament per la recuperació- ens ha informat que es trobava dins d’una altra casa, a Torroella mateix. Segurament havia estat trobat, fa força temps, en una de les vil·les romanes del terme municipal.

El recorregut es va acabar a la Casa Pastors, on es guarden, entre d’altres, relleus barrocs i renaixentistes de l’església destruïda i del claustre del convent de Sant Agustí i la pica d’aigua beneita de la capella de Sant Antoni. Com ja hem dit, també es van anar contemplant o es van donar explicacions d’altres pedres redescobertes, mogudes o desplaçades dins dels propis edificis, d’algunes que s’han perdut, potser sense remei, i d’altres que són dipositades en magatzems o a l’aire lliure, totes les quals cal reivindicar com a peces del nostre patrimoni cultural.

Aquesta experiència divulgativa, que ha valgut molt la pena per la participació nombrosa, ens permetrà adreçar un complet informe a l’ajuntament, amb el suggeriment que l’origen de “les pedres que caminen” sigui convenientment indicat amb cartells explicatius, amb textos idonis, apropiats a cada cas, que ja estem elaborant. També caldrà aconseguir que algunes peces disperses i oblidades retornin, si és possible, als llocs que els pertoca.

L’art i l’arquitectura, tant o més que alguns documents escrits o la recerca oral, ens donen informacions precioses sobre els nostres avantpassats, sobre la vida en tota la seva complexa diversitat. Les pedres sempre són vives, cal tenir prou sensibilitat i cultura per saber-les escoltar.

GENT DEL TER