Les Xibeques del Cau celebren 20 anys

Novembre. Aquest mes entrevisto una associació que està de celebració. Ara fa 20 anys, la iniciativa i empenta d’un grup de dones de Torroella, amb Montserrat Junqué al capdavant, va donar lloc a Les Xibeques del Cau. Quedo per fer un cafè amb la Gemma de Luna, mestra i activista des de jove i Xibeca des del principi. Fa més de 14 anys que és la presidenta de l’associació i només de començar l’entrevista em diu “fa massa anys que soc la presidenta i sempre estic demanant que hi hagi algú que em substitueixi. Ja tinc una edat jo, i no tinc ganes de fer segons què, ja no tinc les energies de quan era jove”. Li pregunto si li fa por que el grup desaparegui per falta de relleu i em diu que sí, “a la gent li fa por agafar el timó. Però ara estic pensant en una noia… l’he d’enxampar i que ho continuïn, encara que sigui amb un altre tarannà, perquè cadascú ha d’agafar el seu propi tarannà”.

Amb quin tarannà van néixer Les Xibeques del Cau?
Les Xibeques va sorgir perquè al principi, un grupet celebràvem el 8 de març i fèiem un ball i una festa i vam dir: fem alguna cosa més que no pas això, muntem una associació. I el nom, a l’hora de triar-lo, va sortir ‘Les Xibeques del Cau’ perquè la xibeca és l’única au rapinyaire que porta el seu nom en femení. Les altres són el duc, el xot, etc. totes en masculí. I ‘del Cau’ perquè és d’on venim tots: del Cau del Duc.

Vau crear una associació per dones.
Sí, una associació per dones. Fa vint anys ja hi havia el moviment feminista, però no ens vam definir com a feministes perquè volíem ser una associació cultural que aixoplugués totes les dones de l’entorn i fer coses que ens agradessin a les dones. En principi no teníem cap idea feminista, ni reivindicativa, ni res, una associació totalment cultural però dedicada a les dones i per la potenciació de les dones, per fer-les visibles a l’entorn, ja que les dones sempre hem estat molt invisibles.

I així a grans trets, què heu fet al llarg d’aquests anys?
Hem fet moltes coses. Hem fet obres de teatre, hem creat un grup que ens diem ‘les donasses’, que recitem poesies de dones. Quan hi havia la Joana Darné, que era molt activa, fèiem el temps de flors. Recollíem flors per totes les cases i llavors al Museu de la Mediterrània fèiem una exposició de flors de la gent del poble. Llavors també fèiem lectures eròtiques durant una temporada per la fira de Sant Andreu. Vam fer també un taller de flors seques. Ens en va ensenyar la Camila Kleiner que tenia una tècnica per assecar-les sense que perdessin el color, i després nosaltres ho hem ensenyat a altra gent, com els nanos de Càritas. També hem portat gent per fer xerrades, últimament va venir l’Anna Boyé, que va estar parlant de matriarcats. I hem fet moltes exposicions a la capella de Sant Antoni, totes dirigides a les dones. I ara farem una exposició dels vint anys de les Xibeques, una recopilació de tot el que hem fet.

Penso que hi hauria d’haver potser una associació més reivindicativa que nosaltres

 

Creus que és important tenir una associació de dones al poble?
Sí, jo penso que s’ha de tenir. Igualment com els homes fan les seves xefles i les seves coses. I penso que hi hauria d’haver potser una associació més reivindicativa que nosaltres. Que ja ho hem sigut de reivindicatives, perquè ens hem fet notar com a dones i hem fet veure que les dones escriuen, fan poesia, canten, ballen… fan de tot.

En aquest sentit, durant aquests anys, ha evolucionat el plantejament inicial de les Xibeques?
Sí, perquè ens hi hem sentit obligades. Si fem coses és perquè ens sentim dones i com a dones hem de ser feministes. Continuem definint-nos com a associació cultural, als estatuts encara ho diu així, i estem inscrites a l’Institut Català de les Dones. Però sí que hem divulgat idees feministes perquè tot i que no ho hem portat mai com a bandera, també som feministes. Una vegada vam anar a rescatar una noia maltractada a Alemanya i una altra a Camprodon. Sempre que ha calgut hem lluitat pel benestar de la dona, i quan ens hem trobat amb qüestions de maltractaments, també ens hi hem posat pel mig.

Vau anar a rescatar una dona maltractada a Alemanya?
Era una noia d’aquí que el seu company era un maltractador i se’n va anar a Alemanya. I ella, amb una criatura petita, tot darrere del maltractador. I un dia em va trucar i em va demanar que l’anés a buscar. Hi vam anar amb el meu fill perquè ell sap parlar anglès. Li vam dir: a tal hora a tal lloc et venim a buscar, vigila que no et segueixi ningú, tu agafa la criatura i marxem. Vam tenir por que a la frontera no ens diguessin alguna cosa perquè el nen no tenia el permís del pare per marxar, però com que anava amb la mare no ens van posar cap pega. Hem lluitat molt amb les dones maltractades, perquè no és mort el gos i morta la ràbia, sinó que les dones queden sotmeses i els costa molt sortir-se’n. La gent es pensa que un cop han sortit del maltractador ja està, però això no és veritat. Des de les Xibeques les acompanyem als Mossos d’Esquadra a denunciar, al psicòleg, al servei d’atenció de la dona, etc. Són coses que les hem anat fent perquè ens hi hem trobat.

Quan ens hem trobat amb qüestions de maltractaments, també ens hi hem posat pel mig

 

Us heu anat adaptant a les necessitats que han anat sortint.
Sí, com que som receptives en aquests casos, la gent acut a tu: “Gemma, què es podria fer amb aquesta o amb aquell?”, o “La Gemma us portarà aquí, us ajudarà, etc.” Estem al servei del poble.

Així, les Xibeques heu omplert un buit que hi havia al poble?
Hi ha un buit. Perquè hi ha els serveis socials que són els que haurien de donar resposta a aquestes situacions, però els serveis socials sempre tenen molta feina. I ho acabem fent nosaltres, però nosaltres no som serveis socials.

Teniu suport de l’Ajuntament?
Crec que l’Ajuntament podria fer més. Som l’única associació de dones que hi ha al poble i valdria la pena tenir-li una mica més de carinyo. Sí que tenim contacte amb la regidora de cultura que ens dona suport. Però…  ens deixen fer. És el tarannà que s’ha donat sempre a les dones: mira, existeixen, deixem-les fer.

Quin perfil de dones participen en les vostres activitats habitualment?
Hi ha una mica de tot. Ara ja som totes una mica més grans perquè la gent jove potser té un altre tarannà.

Ara fa poc va sortir a Torroella un grup de dones i noies més joves, Torroella Lila.
Sí, va sortir del punt lila que es va fer per la festa major. Però no ha acabat de… nosaltres ens vam posar en contacte amb elles i elles es van posar en contacte amb nosaltres, però no ha continuat la cosa, potser per això del tarannà, que som diferents. A vegades les joves sembla que hagin descobert elles el feminisme, i  fa molts anys que el feminisme existeix.

A vegades les joves sembla que hagin descobert elles el feminisme, i fa molts anys que el feminisme existeix

 

Creus que els falta reconeixement del passat?
Sí, ser conscients que venim d’una història. Nosaltres tampoc el vam inventar el feminisme, seguim el tarannà de fa cent anys o més. Però la gent descobreix una cosa i es pensen que han descobert la sopa d’all. Per exemple amb la violència masclista, fa molts anys que n’hi ha, però ara es reconeix. Tot i que encara falta feina socialment perquè es desconeix com queden les dones després de sortir d’una situació de violència. Costa molt que se’n surtin.

Falta consciència social?
Falta consciència que el patriarcat s’ha de combatre d’una manera o altra. Tots hi estem sotmesos, homes i dones, i fins que no ens adonem que això mata…

Com creus que evolucionarà aquesta situació en els pròxims anys?
Si això porta tota la vida passant, costarà molt. Fins que els homes no vegin que les dones són iguals i que tenen els mateixos drets, no canviarà res. Molts encara es pensen que poden estar per sobre la dona, això costa d’erradicar. Hi ha molts petits masclismes en la societat.

Falta incidència i treball en molts aspectes encara.
Falta treball amb els homes. Amb les dones també, però sobretot amb els homes, perquè hi ha homes i també nois joves que fan uns comentaris… Un dia, un em deia: hi ha alguna dona que hagi fet alguna cosa a la vida? I jo li vaig dir home, mira la Viquipèdia i veuràs les dones rellevants que hi ha. Com pot ser que encara es digui això? S’ha de fer molta educació, amb els nens, amb els joves i amb els homes.

El sistema educatiu i la invisibilització de la dona en els llibres de text potser també hi té a veure.
Sí, s’haurien de fer més tallers de convivència i de respecte als instituts. I de vigilar quin vocabulari s’usa també.

Quan es parla de referents sempre es busquen referents culturals, i no hauria de ser així, les dones haurien de tenir valor per si mateixes

En aquest sentit, des de les Xibeques aneu als instituts a fer xerrades o tallers?
A vegades hem anat als instituts si ens ho han demanat, però no ho tenim com a sistema. Hi anem si ens ho demanen. I també hem anat amb els escoltes a fer alguna xerrada. Però mai hem jugat la carta de dir nosaltres som feministes i sabem què és el feminisme i venim a explicar-vos-ho.

Ja per acabar, i tornant a la falta de visibilització de les dones,  quines dones proposaries com a referents?
L’any passat vam fer una exposició de les nostres referents. Hi vam posar la Camila Kleiner, la Caterina Albert, etc. vam fer tot de dones del territori. Però quan es parla de referents sempre es busquen referents culturals: aquesta dona perquè escriu, aquesta perquè és una intel·lectual, o una científica. I no hauria de ser així, les dones haurien de tenir valor per si mateixes. I els trets que les defineixen, els valors com la cura, s’han de reconèixer com un valor, no com una cosa de dones.