Llum, color i visió (Segona part)

La invenció del color/pigment

En una de les representacions artístiques més antigues que coneixem, a les Coves de Lascaux, es van usar terres naturals acolorides amb òxids de ferro i altres minerals per al vermell, el groc i l’ocre. Per al negre van utilitzar carbó de llenya i l’òxid de manganès. Van incorporar després el clarió (elaborat amb Guix) i el blanc del carbonat de calci de la Calcita i de la Creta.

Els egipcis tenien una paleta més àmplia. Van afegir, entre d’altres, el groc de Jarosita, el verd de Malaquita i d’Atacamita i el blau egipci, que obtenien molent un compost artificial que conté coure: silicat de coure i calci.

Els grecs usaven carbonat de plom (Cerussita) i Mini, subproducte de l’oxidació del plom. El verdet (verd de Grècia) estava fabricat amb coure oxidat (Recepta: revestir el coure amb mel, empolvorar-lo amb sal, cobrir-lo amb vinagre, i guardar-lo en una gerra). Bona part dels pintors (i ceramistes) grecs van escollir deliberadament restringir les seves paletes a quatre colors: negre, blanc, vermell i groc.

Els romans, van presentar colors més brillants obtingudes del Cinabri, importat d’Orient, la Crisocol·la, l’Anyil, la Porpra de Tir, i usaven terra blanca de Melos, Sinòpia, i una considerable varietat de pigments.

A l’edat mitjana els alquimistes van introduir el plom. Exposant als fums del vinagre i els fems d’animal el van convertir en Blanc de plom, que va ser el pigment blanc més fi fins al segle XIX. Si es torra amb cura, es converteix en tetròxid de plom, que és vermell.

Posteriorment es va crear un material groc: monòxid de plom, o Litargiri (i un altre òxid derivat amb el nom de Massicot). S’usava també el violeta d’Ametista. Els alquimistes islàmics van obtenir el sulfur de mercuri, un material vermell negrós que es torna vermell brillant quan és finament molt (Vermelló).

Encara va aparèixer un nou pigment a afegir al Full d’or a la fi de l’Edat Mitjana: el blau marí, fabricat a partir del Lapislàtzuli.

Ticià (Tiziano Vecellio, 1490 – 1576) i els seus contemporanis van substituir el rovell d’ou per olis per barrejar els seus colors. Els venecians tenien una gamma més àmplia de colors disponibles que la majoria dels artistes medievals gràcies a que Venècia era un port important al que primer arribaven els pigments de l’est, procedents de les nacions àrabs.

Els artistes venecians van usar també el pigment blau obtingut de l’Atzurita, i una altra classe de pigment vermell fabricat amb materials orgànics extrets de plantes, com la fusta del Brasil i l’arrel de Roja (Rubia tinctorum). Altres van venir d’animals: la cotxinilla es va obtenir al segle XVI a partir d’escarabats secs i la laca o lacca, una resina secretada per certs insectes que habitaven en els arbres d’Àsia i l’Orient Mitjà.

Els pintors dels frescos de les esglésies del Romànic Català van usar la Aerinita, mineral trobat als Pirineus (Osca, Lleida, …), per aconseguir el pigment blau de manera més econòmica que important la Atzurita o el Lapislàtzuli.

Els grocs renaixentistes eren típicament compostos de Plom, Estany i Antimoni. També usaven un groc or més brillant i ric anomenat Orpiment, i després van començar a fer servir també Realgar (Vermell aurora). Tots dos són altament verinosos.

Els pintors barrocs als quals els agradaven les seves obres fosques i daurades podien utilitzar la terra de Kassel, una substància tèrbola amb un color marró càlid (anomenada també Marró de Vandyke). El Groc indi era una substància misteriosa, d’olor estrany importada de l’Índia pels holandesos i utilitzada per Rembrandt. Aquesta substància s’aconseguia a partir de l’orina de vaques alimentades exclusivament amb mangos.

Però a finals del segle XVIII, en l’època d’or de la química, un nou arc de Sant Martí va començar a estendre a través de la paleta de l’artista, quan es van descobrir molts elements nous i el químic francès Antoine Lavoisier estava començant a donar sentit a les transformacions químiques a través del seu descobriment de l’oxigen, i poc després, un químic suec, Carl Wilhelm Scheele va aïllar l’hidrogen, el bari i finalment el clor, que aviat va ser utilitzat per la indústria del tenyit com a lleixiu.

El Verd de Scheele, descobert per Carl Wilhelm Scheele en 1775 va ser eclipsat pel descobriment en 1814 d’un nou i més atractiu pigment a base d’arsènic, que es va conèixer a Anglaterra com Verd maragda o Verd de París.

El segle XIX va aportar la Crocoïta de Sibèria, i d’aquest mineral de base Crom i del Cadmi van sorgir nous pigments: Groc crom, Taronja crom, Verd crom (Verd veronès), Groc de cadmi, Taronja i Vermell cadmi.

L’alt preu del Blau ultramarí va portar a aconseguir el Blau de cobalt, i d’aquest al Groc de cobalt (Aureolina), al Cobalt violeta (Porpra) i al Blau ceruli.

Els impressionistes van començar a utilitzar els nous colors de forma cridanera, sense barrejar i amb una brillantor enlluernadora. El Fauvisme va fer del color el component central de la construcció de l’art modern.

A partir del tint de quitrà d’hulla i al destil·lat dels hidrocarburs aromàtics es van desenvolupar nous pigments porpra, magenta i altres. La síntesi química va permetre identificar la molècula d’Alitzarina (color vermell de l’arrel de les rubiàcies) i la de la Purpurina.

El segle XX va portar nous blaus, colors fluorescents i noves pintures sintètiques: acríliques i alquídics. Yves Klein va donar nom als anys 50 al blau Klein. La importància d’aquest episodi en la història de l’art és mostrar no només que alguns artistes encara depenien de l’assistència química a l’era moderna, però també que la relació íntima dels pintors amb els seus materials  ha estat sempre una constant a la història de l’art.

El  color percebut

Es defineix com l’aspecte de la percepció visual mitjançant el qual un observador pot distingir entre dos camps de la mateixa mida, forma i textura basant-se en les diferències en la composició espectral de les radiacions relacionades amb l’observació (definició de la “Commission Internationale de l’Éclairage”).

Sabíeu que el color que veiem a la foscor no és negre? S’anomena Eigengrau o Eigenlicht, un terme de l’alemany que es pot traduir com a gris intrínsec. No és negre, doncs, sinó el #6151d (el negre, en canvi, és el #000000).

El poder d’impacte del color depèn de la percepció que una persona té d’ell. Diferents condicions ambientals poden fer que un cert color es vegi diferent a l’ull humà, o dit de forma més precisa, al cervell humà.

Els artistes experimentats poden aconseguir la percepció de llustre, iridescència i lluminositat amb cuidades combinacions de color. Els artistes poden presentar una obra que porta l’espectador a percebre transparència, solidesa i/o textura.

El color percebut és un atribut de la percepció visual, i pot descriure per noms de color (blanc, vermell, blau, etc.) així com per combinacions de colors. Es complementa amb una sèrie d’atributs:

• Lluminositat: atribut de la sensació visual segons la qual una superfície emet més o menys llum.
• To: sensació visual segons la qual una superfície sembla similar a un, o a proporcions de dos dels colors percebuts groc, taronja, vermell, verd, blau i púrpura. Així un color pot ser acromàtic si és percebut sense to, o cromàtic si és percebut amb to.
• Contingut de color: atribut de la sensació visual segons la qual una superfície sembla mostrar més o menys color cromàtic.
• Claredat (d’un color depenent): lluminositat d’una superfície avaluada amb la lluminositat d’una altra superfície igualment il·luminada, que sembla blanca o altament difusora.
• Saturació: contingut de color d’una superfície avaluat en proporció a la seva lluminositat.
• Croma (d’un color depenent): contingut de color d’una superfície avaluat en proporció a la lluminositat d’una superfície, igualment il·luminada, que sembla blanca o altament difusora.

Els colors preferits

En una enquesta a més de 2.000 persones d’edats compreses entre 14 i 97 anys de la població alemanya a principis d’aquest segle XXI Eva Heller va obtenir els següents resultats: El blau és el color que compta amb més adeptes. És el favorit del 46% dels homes i el 44% de les dones. Gairebé no hi ha ningú a qui no agradi: 1% dels homes i 2% de les dones. El blau és el color preferit per vestir i també per als automòbils. El blau s’usa en dormitoris. El blau no gaudeix d’acceptació en menjars i begudes. El blau és el color de totes les bones qualitats que s’acrediten amb el temps, de tots els bons sentiments que no estan dominats per la simple passió sinó que es basen en la comprensió recíproca. No hi ha cap sentiment negatiu en el que domini el blau. No és d’estranyar que el blau tingui tanta acceptació. [Parlem només d’un color per exemplificar el discurs psicològic i cultural].

No obstant això, si en comptes de preguntar a la població alemanya analitzem el simbolisme dels colors (per al nostre cas del color blau) per als diferents països del món, ens trobem amb alguns significats i usos diferents, per exemple:

• A Mèxic, el blau es vesteix en cas de dol.
• Per als habitants dels països del Carib el blau simbolitza pirates i mort.
• Per als argentins el blau significa viatjar, assolir objectius, ambicions, grans espais, el cel. És el color de la seva bandera i del seu equip de futbol.
• Per l’Europa de l’Est el blau s’associa amb l’art i amb els uniformes.
• Per als francesos el blau és el color de la joieria i dels senyals dels carrers.
• Per als escandinaus el blau és el color dels subministraments hospitalaris i d’estar sense diners.
• Els turcs veuen en el blau evitar el mal d’ull (amulets) i l’art.
• Per als països dels Balcans el blau és el color de l’art i dels frescos de les esglésies.
• Per als israelians el blau és el color del Senyor, de la glòria (a més de la seva bandera).
• Per als egipcis el blau és el color de la veritat i la justícia.
• Per als xinesos, coreans, japonesos i indonesis el blau és el color de la roba. A Xina és l’uniforme de la policia per subratllar el seu paper civil.
• Per als habitants de l’Índia, el blau és el color de l’amor i de la pell de Krishna.
• Per australians, nova-zelandeses i filipins el blau és el color de l’oceà i també significa una brega o una discussió.
• Per angloparlants el blau s’associa a la tristesa o melangia (“blues”).
• En català un blau és una equimosi (una marca blava o violàcia sota la pell) deguda a una petita hemorràgia interna produïda per un cop.

Referències:

1. Palet, A. y De Andrés, J. (1991) La Aerinita como pigmento azul. Naturaleza, uso y estabilidad. Acta historica et archaeologica mediaevalia 1991. Núm. 11-12. http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/193830/288015
2. Ball, Ph. (2013) The Invention of Colour. Ogée, F. y Géracht, M. Eds. Definitions of Color/de la Coleur. Interfaces – image, texte, lanageg – Vol. 33, 2013. 1-32. https://college.holycross.edu/interfaces/PDFs/Ball.pdf
3. Mahnke, F.H. (1996) Color, Environment, & Human Response.  John Wiley and Sons, Inc. https://www.amazon.com/gp/product/0471286672?ie=UTF8&tag=sensinarchit-20&linkCode=as2&camp=1789&creative=9325&creativeASIN=0471286672
4. Lamb,T. y Bourriau, J. (1995) Color: Arte y Ciencia. Cambridge University Press. https://www.amazon.es/Colour-Science-Darwin-College-Lectures/dp/0521499631
5. Caivano, J.L. y López, M.A. (2006) Color: ciencia, artes, proyecto y enseñanza. Argencolor 2004. Actas del séptimo congreso argentino del color. Grupo Argentino del color. Nobuko. Buenos Aires, 2006.
6. Shevell, S.K. (2003) The Science of color. Optical Society of America. Elsevier. http://winlab.rutgers.edu/~trappe/Courses/ImageVideoS06/MollonColorScience.pdf
7. https://comunidadaula.wordpress.com/2014/08/01/el-significado-de-los-colores-en-diferentes-culturas/
8. Tye, M. (2002) Consciousness, Color, and Content. MIT Press.http://cognet.mit.edu/book/consciousness-color-and-content
9. Safran, A.B. y Sanda, N. (2015) Color synesthesia. Insight into perception, emotion, and consciousness. Current Opinion in Neurology. Vol. 28. N.1. February 2015. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4286234/pdf/coneu-28-36.pdf
10. Heller, E. (2004) Psicología del color: Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Ed. Gustavo Gili. Barcelona. https://www.amazon.es/Psicolog%C3%ADa-del-color-colores-sentimientos/dp/8425219779/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1495366894&sr=8-1&keywords=psicologia+del+color
11. De Bortoli, M. y Maroto, J. (2001) Translating Colors in web site localization. ELICIT 2001: European Languages and the Implementation of Communication and Information Technologies: Proceedings of the First International ELICIT Conference, Held at the University of Paisley on 9th and 10th November 2001. htp://vastmarketingsolutions.com/wp-content/uploads/2017/01/color-countries-translated.pdf
12. http://globalpropaganda.com/articles/TranslatingColours.pdf