Luis Claramunt, “Naufragis i Tempestes”

Amb aquest títol, es presenta als Espais  Volart  de la FUNDACIÓ  VILA CASAS, i fins l’1 de maig d’enguany, una interessant retrospectiva del pintor Luis Claramunt (Barcelona 2051–Zarautz, Guipúscoa 2000). L’exposició té com a comissaris Sílvia Martínez Palou i Àlex Susanna.

Claramunt és un pintor que desborda sinceritat i és en aquest sentit que s’exigeix a si mateix mantenir-se al marge de grups i escoles contemporanis, sense que això signifiqui desconèixer o menystenir el treball de col·legues coetanis, com podria ser el cas del seu amic Barceló. 

Fig.2: s/t, Sèrie “Shadow line”, oli, 1988

Potser sí que, com diu Àlex Susanna, “l’extrema singularitat del personatge … semblava eclipsar o condicionar en excés la visió de l’obra” (1). Per lo mateix, no és fàcil enquadrar la seva obra dins l’evolució de l’art en el temps que li va tocar viure. La pintura de Claramunt la podríem descriure com a hereva o descendent de l’expressionisme alemany ( Egon Schiele, Erich Heckel, Ernst Ludwig Kirschner…) i del fauvisme ( Matisse, Derain…) corrents emblemàtics  de principis del segle passat (Fig.1) Amb tot, la simplicitat del seu traç i la densitat del seu color que goteja (2) o amara tota la tela, fan que la seva obra tingui una presència i autenticitat pròpies (Fig.2). Això també s’evidencia en la seva darrera producció, Naufragis i Tempestes, on la pintura deriva vers una  abstracció de gran força expressiva, en consonància amb l’expressionisme del darrer terç del segle XX.

Fig.1: Juan “el perro”, oli, 1981

De les múltiples etapes que ens mostra aquesta excel·lent exposició –els retrats, els gravats, les ciutats i paisatges, Marràqueix, o Toro d’hivern-, en voldríem destacar, la que inclou els relats de llibres d’aventures, com The shadow line ( La línia d’ombra ). Aventures en què s’hi reconeixen autors com el mateix Conrad, Robert L.Stevenson, Monfreid … i que Claramunt vol homenatjar, treballant entre l’expressionisme i l’abstracció, amb lo millor de la seva pintura (Fig.3). I com diu Sílvia Martínez Palou “per a ell aquesta realitat era tan o més autèntica que la quotidiana” (3). 

Claramunt, amb un potent imaginari i una eficaç maduresa artística, forma part de la nombrosa elit de pintors que, des d’aproximacions diferents, enriqueixen el nostre patrimoni cultural i pictòric del darrer segle. És un legat que no podem oblidar.

Barcelona, 24 de febrer de 2022

Bibliografia:

  1. Àlex Susanna, Luis Claramunt, expressionista “malgré lui”, LUIS CLARAMUNT Naufragis i Tempestes, p.p.6-14, Fundació Vila Casas, 2021.
  2. Conversa entre Luis Claramunt i Kevin Power (1986), LUIS CLARAMUNT Naufragis i tempestes, p.p.54-62, Fundació Vila Casas, 2021.
  3. Sílvia Martínez Palou, La pintura com a relat, LUIS CLARAMUNT Naufragis i tempestes, p.p.94-97, Fundació Vila Casas, 2021.