Manuel Azaña, president del govern de la República espanyola (1931-33 i 1936) i també el darrer president de la II República espanyola (1936-39), durant el mes d’agost de l’any 1934 va fer unes vacances per Catalunya on va visitar diferents indrets. Un dels pobles que va visitar va ser L’Estartit, el divendres 17 d’agost de 1934, convidat per Francesc Madrid (periodista, escriptor i guionista de cinema català) que «com diguem, estiueja a la nostra platja amb la seva distingida esposa la prestigiosa actriu Maria Lluïsa Rodríguez, i altres dames madrilenyes entre les quals destaca l’esposa del famós jugador de futbol Samitier» (1) «L’Estartit és un poble de gents acollidores i cordials que encara no han adquirit aquest esperit de rapinya que infon el foment del turisme. Una platja que pocs coneixen. I els que la coneixen amaguen la seva existència com un tresor, perquè no en participin altres del seu fruïment. Únicament quan s’han fet molts mèrits, un estiuejant de L’Estartit es decideix a dir-li a un si vol passar uns quants dies allí.» (2) Així és com Francesc Madrid, estiuejant molt assidu a L’Estartit, decideix convidar a Manuel Azaña a passar-hi un dia. La gent de L’Estartit no se n’assabenta fins el dia abans. Sota una de les ombres, la de Can Bernat, es reunien uns quants pescadors i discutien si era veritat o no, i com havien d’organitzar l’arribada, si portaven banderes, si convidaven gent d’altres pobles veïns, … però l’organitzador els diu que el senyor Azaña ve a passar un dia tranquil, a anar fins a les Illes Medes i alguna cala i a fer un dinar de pescadors. En Llorenç Massaguer, «que és un d’aquests pescadors catalans que arriben a la seixantena i que semblen tenir només quaranta anys. Ha fet dues o tres vegades la volta al món. Ha recorregut totes les costes del Pacífic i de l’Atlàntic i ha passat temporals grossos en aquells bergantins romàntics de fi del segle XIX», els diu a la resta «Escolteu… Vaig oferir-me primer que ningú a dur-lo amb la meva barca… Si no vingués amb la meva barca, que és la veterana, em donaria el disgust més gran del món… Jo sóc «azañista» de cap a peus… Mireu, veieu? a casa conservo tots els retalls dels discursos d’Azaña. (….) la meva barca és ben modesta, és una barca de pesca, però jo ofereixo el que tinc.» (3)
L’endemà a les deu del matí ja hi havia gent esperant-lo a la carretera de Torroella. Hi havia l’alcalde de Torroella, el president de les joventuts d’Esquerra, un regidor, amics, els pescadors de L’Estartit, «però l’emoció en el poble era tal que aquell matí no hi hagué ni pesca ni platja, tothom a la carretera a esperar al gran republicà. S’havien oblidat traginars i diversions. I ni s’enrecordava ningú que feia un sol que abrassava les pedres.» El senyor Azaña va arribar a dos quarts de tres però la gent no evidenciava cap mal humor. Se li va fer una rebuda molt entusiasta amb crits de «Visca Azaña!!». En Llorenç Massaguer era l’encarregat de donar-li la benvinguda «En nom de tots els pescadors de L’Estartit us donem la benvinguda, i … ,i … No pot dir res més. S’abraça a Manuel Azaña i li espurnegen els ulls. Azaña també l’abraça i tothom aplaudeix». Segueixen el camí pel carrer més important «La gent és a les portes i no al darrera els ormeigs que fan les tupides cortines, sinó davant»(3). Tothom volia veure a Azaña, dones i homes, noies i nois, fins al capdavall de la plaça la gent s’hi concentrà.
Manuel Azaña anava acompanyat a més per Francesc Madrid, Brauli Solsona (periodista i polític valencià), el capità Artur Menéndez i el comandant Josep Guarner. Tot seguit van pujar a la barca La Veterana «Una barca molt marinera, que voltà valentment les illes jugant amb les ones, balancejant-se amb elegància i delit, talment com si sabés que calia quedar bé en aquella solemne ocasió». Després de la visita en barca per les Medes i alguna cala, Azaña baixant de la barca li va dir «que estava molt satisfet de l’excursió i que tan bon punt arribés a Madrid li enviaria un retrat en prova de gratitud i amistat»(2).
Arriba l’hora de dinar. «Sota l’ombrera de Cal Quitxu arriba l’airet de mar benaurat . Aviat l’aire embaumat de sals marines serà dominat pel perfum de l’arròs a la marinera que Joan, el noi gran de Massaguer, haurà creat i que serà servit per les fines mans de les dues noies, Catarina, la rossa, i Mercè, la bruna; la rossa amb un aire majestàtic de dona bella que se sap bella, i la bruna amb gentil cordialitat de mestressa…». Manuel Azaña no era de bon menjar per problemes de fetge «però quan arriba l’arròs a la marinera amb aquell color torrat i aquell suquet melangiós i aquella barreja de vermells i blaus que fa del plat una bella obra artística, no es pot pas estar enfront. – Un dia és un dia …». En aquest dinar no es va parlar de política «és millor la conversa gràcil i entretinguda que fa de bon escoltar sota l’ombra beatífica de Cal Quitxu…». Mentre dinen hi ha un gos, en Trabuco, un gos llop esquimal que es passejava per tot L’Estartit; el seu amo era un carrabiner de costa que s’acostà a la taula i «Flaira qui és la persona més important de la taula i s’acosta a ell per a demanar-li un tros de pa. Manuel Azaña li dona peix, carn, fruita, sucre,…El «Trabuco» ho pren, i satisfet corre cap a la colla del seu amo.».
En acabar el tiberi, en Llorenç es va acostar a la taula a prendre cafè i Manuel Azaña somrient li diu «- Cuando venga la República le nombraremos almirante … Llorenç ha caçat al vol la intenció de la frase i exclama: – Vos voleu dir que ara no en tenim de República, oi? Doncs, teniu raó!.»
Podeu llegir els retalls de premsa al següent enllaç :
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/manuel-azana-lestartit.html
Tret de :
- Revista Emporion núm. 257 de 19-08-1934.
- Diari «La Rambla», número 265, any 5, de 20 d’agost de 1934. A la portada, article «Manuel Azaña a la platja de L’Estartit» per Brauli Solsona.
- Diari «L’Opinió», número 1001, de 21-08-1934. Article a la contraportada «Notes d’un viatge: Azaña, a L’Estartit I» per Francesc Madrid.
- Diari «L’Opinió», número 1002, de 22-08-1934. Article a la contraportada «Notes d’un viatge: Azaña, a L’Estartit II» per Francesc Madrid.
- Diari «L’Opinió», número 1003, de 23-08-1934. Article a la contraportada «Notes d’un viatge: Azaña, a L’Estartit i III» per Francesc Madrid.
- Diari «El Luchador», núm. 7927, any XXII, de 22-08-1934, València, article a la portada «Un dia con don Manuel Azaña en la playa de Estartit» per Brauli Solsona.
Fotos tretes del Diari «La Rambla», núm 265, any 5, de 20 d’agost de 1934. A la portada, article «Manuel Azaña a la platja de L’Estartit» per Brauli Solsona. Fotos de Carlos Pérez de Rozas.
