En Mohmodou és un jove gambià que va arribar a Torroella quan encara les vaques eren grasses, estic parlant de l’any 2007. Aleshores tenia 22 anys i acabava de venir del seu país després de l’aventura de l’emigració. No ha perdut el temps, ha treballat com ha pogut, s’ha esforçat, es guanya com pot la vida, es defensa amb treballs inestables, i es forma, parla força bé el castellà i el català, però les vaques s’han tornat flaques. L’aventura d’aquest moment és la de sobreviure i fer el possible per estabilitzar la situació.
De quina part de Gàmbia vas venir, de l’interior, de la costa?
Jo era d’un poblet molt petit, d’unes 40 cases i a la meva família érem quatre, els meus pares, el meu germà i jo. L’any 2005 vaig deixar el poble i me’n vaig anar a Serekunda, a la costa. Va ser des d’aquesta ciutat que vaig decidir emigrar.
Serekunda és una ciutat gran, molt més gran que Girona.
Sí, és a la costa, com Banjul, la capital de Gàmbia. Serekunda és molt més gran que Girona i que Banjul.
El 2005, quan hi vares anar, tenies 20 anys.
Sí, i hi vaig anar per guanyar-me la vida. Allà vaig aprendre a pescar i després vaig treballar en una empresa que feia i col·locava marbre. Tenia una feina.
Per què vares marxar, doncs?
Sabia que si venia aquí, es podien guanyar més diners, per la mateixa feina aquí es guanya molt més. I volia anar més enllà, al món. Sabia que si em quedava potser viuria bé, però pensava que si marxava tindria més oportunitats, no s’ha complert però sé que es complirà. Ja havia passat dos anys a Serekunda, tenia parents aquí, i em vaig decidir. I la veritat és que he pogut treballar, el problema és tenir papers.
Ho vares dir a la família que volies deixar Gàmbia? Tenies nòvia?
Sí, ho vaig dir al meu germà i a la nòvia, i me’n vaig anar.
Com t’ho vares fer?
En una barca, una “patera”, ara t’ho explicaré. Tenia recollit algun diner, vaig passar a Senegal, sempre sol, sense cap amic ni cap conegut. Després a Mauritània. Allà vaig pagar perquè em portessin en barca a les Canàries. A la barca érem 50 persones, uns cuinaven, ens repartíem menjar, ens ajudàvem, la travessia va durar vuit dies, alguns varen arribar molt cansats, mig malalts, jo no, jo estava bé.
I a les Canàries, què va passar?
Vàrem arribar en una platja, ens varen recollir els guàrdies i ens varen dur a la Creu Roja. Els malalts els varen ingressar en un hospital, als altres ens varen preguntar i escriure el nom, ens varen donar menjar i roba perquè la que dúiem era molla i vella, i vàrem ser retinguts quaranta dies. Després ens varen portar en avió a Sevilla, ens varen posar en un hotel uns quinze dies. D’allà, uns 18 es varen quedar a Sevilla, altres varen anar a Màlaga, a Madrid…
I tu què vares fer?
Ja t’he dit que tenia parents aquí, els vaig telefonar, vaig dir que volia venir, i se’m va donar un bitllet d’autocar Sevilla–Barcelona, vàrem sortir a les 7 del vespre i vàrem arribar a les 9 del matí, després ja tenia el bitllet Barcelona–Girona i bitllet Girona–Torroella. Vaig anar a viure a casa del meu cosí. Després vaig trobar unes feines que he anat fent, feines de rentaplats, d’ajudant de cuiner, de manteniment, però no tinc papers.
Parles força bé el castellà i el català
De seguida vaig tenir ganes d’aprendre. He estudiat el castellà i he anat a classe d’adults de català. Un dia vaig anar al rober de Caritas i allà em varen dir que si volia aprendre més català podia anar de franc a les classes de Dudal, a l’Esplai, i ho he anat fent.
I ara què?
Si no trobo ningú que em pugui donar una feina estable, encara que no sigui molta, no em podré treure els papers. I això m’està costant molt. He trobat qui m’ha volgut fer un contracte com el que necessito, però la seguretat social ha dit que no troben de prou garantia l’empresari que em vol contractar, es veu que deu diners d’una hipoteca o no sé què… M’agradaria que algú que llegís això que escrius pensés que li puc ser útil i em parlés de donar-me una feina de deu hores la setmana, tan sols això, perquè sinó potser em veuré obligat a deixar Torroella després de set anys, i anar a Sevilla, a Màlaga, no sé a on… No vull guanyar més diners, el que desitjo és aconseguir una situació estable.
Si te’n vas a Sevilla deixaràs de ser del Barça?
Jo, sigui on sigui, sempre seré del Barça.
