Nadal

Nadal, festa entranyable, avui i sempre. Ja un mes abans, fem projectes: el pessebre, el tió, Cap d’any, Reis, regals, torrons, canelons, rostit, assortits de fruites, bons vins, cava, família, músiques nadalenques que tant ens agraden i que cada any escoltem sense cansar-nos-en, la missa del gall a les dotze de la nit i la xocolatada en sortir-ne, a fora o des de casa. I les preguntes de sempre: On farem el dinar de Nadal, a casa o a cals avis? Quants serem? Què cuinarem? Nadal és una festa religiosa, però molt familiar, i al nostre país la celebren els cristians i els que no ho són, els que van a missa i els que no hi van. També hi ha qui no el pot gaudir per mil i un problemes, i és en aquests dies quan més pena senten. Tenim de tot en aquest nostre món tan complex. A molts ens fa mandra cuinar, però en aquesta diada ens ve de gust fer un bon àpat, lluir-nos-hi una mica, tot i la feina i les despeses que això comporta. És Nadal!

Estem descuidant, però, bonics costums de tota la vida, com el de fer el pessebre. Ens deixem portar per les novetats, que sí que són costum en altres països però no a casa nostra, com fer l’arbre de Nadal o fer present el personatge de Santa Claus. Tan bé que ens ho passàvem, sobretot la mainada, anant a buscar molsa, recollint suro per fer la cova del naixement, guardant el paper de plata de la xocolata per fer els rierols, una petita cascada i un petit llac, i col·locant les figures, les quals anàvem comprant de mica en mica: el naixement, els pastors, el caganer, l’home que pesca, la dona que renta, els Reis… Sense adonar-nos-en, apreníem què havia passat fa dos mil anys en aquell poblet de Betlem. És un bonic record per als que ho hem viscut. Encara hi ha qui el fa, el pessebre, però diferent.
En el veí poble de Ullà,em deia una senyora, han organitzat un concurs de pessebres, i hi ha molts participants. Per altre part el dilluns disset de desembre d’enguany,l’Antoni Puigverd en un article a La Vanguardia diu textualment: “el año pasado, sin ir más lejos ,expulsábamos los pesebres de la escuela, para no ofender a los recien llegados”. Què me’n dieu?
Ara ens agrada comprar-ho tot bo i fet, la mainada fan altres activitats i els grans…, ja no el fan. Sí que en algunes cases posem el naixement, que precisament és el que celebrem el dia de Nadal, però fins i tot els adorns de la llar ja ens vénen preparats. Ara ja ens ho donen tot fet!

Acomiadar l’any també ens agrada: les dotze campanades, el raïm, els torrons, el tortell, la disbauxa del jovent i d’alguns grans… D’altres, aprofitem el final d’any –ja sigui perquè tenim una colla d’anys a sobre o senzillament perquè ens agrada o ho necessitem– per fer un petit balanç de com hem passat l’any. Què hem viscut de bo i de dolent, o de no tan bo? Què ens ha aportat viure aquests 365 dies? Els hem aprofitat?

I Reis…, la festa de les il·lusions per als petits i per als grans. Aquí, com en tot, també hi ha excepcions, i aquestes potser són les més sentides, perquè sempre hi ha qui no té aquell regal que tant havia desitjat. Tant de bo que les il·lusions les poguéssim aconseguir per a tothom! Aquest sí que seria un bon  regal de Reis, i no em refereixo només a joguines, joies o vestits, sinó a tot el que ens ajuda a ser més bones persones i que a vegades oblidem.