Notícies

Inauguració dels jardins Joan Carrera Dellunder i Exposició de pintura i escultura del seu fill, Ramon Carrera

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha homenatjat  aquest destacat artista escultor , nascut en la nostra vila i que va ser director de l’Escola d’Arts de Girona. I ho va fer donant el nom de  Jardins Joan Carrera Dellunder als que envolten l’església de Sant Genís, inaugurant-los amb la col·locació d’una placa amb aquesta denominació i amb el bust, un autoretrat, del propi Joan Carrera.
En un acte emotiu, familiar i municipal, l’alcalde Joan Margall, Josep M. Surroca i Joan Radressa, van pronunciar unes paraules i es descobrí el bust, amb els seus germans Josep, M. Antònia, Barcelona, Mercè, Ramon i Joan. Seguidament, a la capella de Sant Antoni, s’inaugurà l’exposició de pintura i escultura de Ramon Maria Carrera.

Es restaura el Castell del Montgrí.
Els materials que s’han d’utilitzar per a la restauració del nostre castell les va transportar un helicòpter. És monument d’interès nacional i els últims treballs de conservació es van fer fa ja vint-i-un anys.
Construït al segle XIII, en la pugna que mantenia el rei Jaume II amb el comte d’Empúries, Ponç V, en fou responsable Bernat de Llavià, governador de Torroella. Encara que el castell en tingué prou amb el seu bèl·lic aspecte, mai fou necessària la seva utilització com a defensa ni per l’atac. Corona el Puig Rodó amb una vista de singular simetria, la del bisbe mort, tant des del nord com del sud de l’Empordà.
Les tasques de reparació es complementen amb la restauració de la cisterna d’aigua exterior i de les pedreres que facilitaren les necessàries per a la seva construcció, com va indicar l’alcalde, Joan Margall, que va justificar les obres, i Josep Maria Rufí, va subratllar que el castell és l’element cultural més important del futur parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.

Dia del Medi Ambient i Els parcs Naturals a la Mediterrània
L’Observatori de la Mediterrània de Can Quintana va programar aquesta conferència, a càrrec de Josep M. Daroca, coincidint amb el Dia del Medi Ambient, establert per les Nacions Unides l’any 1972.
La presentació anà a càrrec d’Antoni Rovira que definí al conferenciant com extremadament curiós sobre la nostra cultura, atramuntanat, que ha escrit i tot un llibre sobre la tramuntana i que presenta les seves idees amb una visió personal i externa al mateix temps.
La biodiversitat és el nostre tresor, El Montgrí i el seu Castell, les Illes Medes, la plana i els aiguamolls. Disposa de miradors privilegiats, la muntanya d’Ullà amb el Puig d’Anill, el Puig Rodó amb el Castell i El Mont Pla – el Montgrí – que davalla sobtadament en forma de falla i sorgeixen novament a les Illes Medes. Les dunes continentals, les torres de guaita i els masos fortificats per fer avís i aixopluc contra la pirateria. Amb una silueta del Montgrí que és única en el mon, ja que presenta el mateix perfil tant des de la vessant nord com la del sud. I les Medes amb els seus fons protegits, les gorgònies vermelles, les coves, els gavians, els corbs marins emplomallats, les atzavares que acabaran sent un problema, la punta de la Galera, ara amb el nas trencat. I Els aiguamolls del Ter Vell, la Pletera, les dunes continentals… Tot ell conservat en el futur Parc Natural de Montgrí i que aporti, al mateix temps,  benefici a la població.

Resultats de les eleccions europees a Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Cal destacar que l’abstenció a Torroella de Montgrí  i L’Estartit va arribar al 67,72%.
Resultats de les eleccions al Parlament Europeu celebrades a Torroella de Montgrí i l’Estartit 7/06/09.

Resultats:

Unes preguntes de difícil resposta:
-Motius? L’educació que transmetem, família, escola, universitat, a les noves generacions, és la més adequada?
–Els partits polítics celebren i lamenten l’abstenció?
Uns, perquè pugen; altres, perquè són la primera força, d’altres, perquè han avançat, i encara uns altres, perquè han mantingut el seu únic eurodiputat, tots celebren els resultats, però lamenten l’abstenció.

Concert de Primavera – Cor Anselm Viola.
Com ens té acostumats, el Cor Anselm Viola ha programat el seu Concert de Primavera, aquest any en una nova ubicació, el Cine Petit de Torroella de Montgrí. En el programa s’hi recollia l’actuació de tres corals, L’Aire Valley Singers, del nord d’Anglaterra, La Coral el Progrés de Palamós i el propi Cor Anselm Viola. Lamentablement la mort d’una de les cantants de la coral palamosina el Progrés, va impedir la programada actuació. Des de l’escenari Francesc Batlle comunicà la notícia i dedicà unes paraules pels companys absents.
Inicià l’actuació el Cor Anselm Viola, sota la direcció de Ramon Manen, interpretant La Truita de Schubert; Amor que tens ma vida unes pavanes anònimes del segle XVI; La Cançó del Veure, francesa, del segle XVII de Georges Bataille; Autxoa Seaskan una cançó de bressol  tradicional basca, en euskera, i finalitzà la seva actuació amb la sardana Benvingut a Torroella de Francesc Batlle. Els aplaudiments, constants i llargs.
Prosseguí el concert amb l’actuació del Aire Valley Singers, una coral nombrosa i amb una alta qualitat, que desenvolupà en quatre grups de cançons, dos d’aire tradicional i dues més de cançó marinera. Els aplaudiment foren, altre vegada constants, forts i llargs.

Presentació del 3r volum de l’inventari dels fons musicals de Catalunya i presentació de l’edició de 6 sardanes per a cobla de Robert de la Riba.
A Can Quintana, Museu de la Mediterrània, tingué lloc la presentació de dos llibres. Va conduir l’acte el catedràtic Josep Maria Gregori i Cifrè, coordinador de la col·lecció inventari dels Fons Musicals de Catalunya.
En primer lloc, Marta Grassot, historiadora, musicòloga i autora, presentà aquest 3r volum,  corresponent als compositors Vicenç Bou (463 composicions), Pere Rigau (453 composicions) i Josep Pi (476 composicions). La majoria de les composicions, sardanes i cançons, són inèdites. Inclou també una biografia i bibliografia dels tres mestres. L’ inventari l’ha portat a terme sobre els fons que es troben dipositats en el Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.
En la segona part, tingué lloc la presentació de l’edició de les 6 Sardanes Per A Cobla de Robert de la Riba, publicada per l’editorial Tritó. Anà a càrrec de Jordi León, compositor de sardanes i música de cambra, mestre de flabiol i tamborí, solista de tiple, instrumentista d’oboè i director de cobles de prestigi, així com revisor de l’edició del llibre de  les sardanes de la Riba.

XIV Jornades gastronòmiques Tastets de Mar: La Clova.
Amb una musclada popular, amb 300 quilos de musclos, servida a la plaça del port de l’Estartit, s’iniciaren les Catorzenes Jornades Gastronòmiques de Tastets de Mar: La Clova.
En aquesta edició hi participaren dotze restaurants, amb menús que anaven dels 26 als 46 euros, i han tingut una durada de vint dies en el mes de juny.
Els menús incloïen un primer plat amb una selecció d’escopinyes, cloïsses, cargols de mar o tellerines, i un segon plat amb peixos locals, ja al forn o a la brasa, que mantenien la tradició marinera de la nostra cuina mediterrània. Acompanyats de vins de la nostra terra, sempre de màxima qualitat.

Pàrquing d’autobusos a la sortida de Torroella a L’Estartit
El projecte presentat preveu adequar l’aparcament que hi ha a la sortida de la vila, en direcció a l’Estartit i canviar el seu ús, de zona verda a equipaments.
Es preveu fer un giratori a la carretera de l’Estartit, que la Generalitat ja està projectant, per facilitar l’accés a l’aparcament on, en una petita estació, s’ubicaran els autobusos i també els taxis. Uns i altres es troben actualment en l’aparcament de la plaça Lledoners, que també es remodelarà.

I El Retorn del caudal del Ter? Quan es començarà a reduir el transvasament
Vàries són les veus crítiques que s’han deixat sentir recentment, consideren inacceptable  la demora del retorn de cabal del Ter. El Consorci Alba-Ter, La Plataforma del Ter, Els Regants del Baix Ter i el Consorci de la Costa Brava, però el govern es fa enrere i no especifica quan es començarà a reduir.
La dessalinitzadora del Prat començarà ja a funcionar el proper 20 de Juliol, sense que el fet faci augmentar el cabal del Ter. Ara, ningú es creu que les dessalinitzadores siguin la solució per al problema de l’aigua a Catalunya i que es tornaran a repetir restriccions i penúries.
S’ha recordat al conseller Francesc Baltasar, de visita a la planta d’El Prat, que s’havia compromès a retornar cabal al Ter, però no es tenen ni data ni quantitats del retorn ni de la reducció del transvasament.
L’esborrany del pla de gestió de sequeres prioritza el transvasament del Ter per sobre de la planta del Prat per abastament a l’àrea metropolitana de Barcelona. Vincula el rendiment de la planta en funció de l’estat dels embassaments. És un recurs més que explotarà Aigües Ter-Llobregat, que insisteix en lligar el funcionament de la planta al percentatge dels embassaments.
El conseller Baltasar va insistir en que el govern manté la voluntat de retorn progressiu de cabals, però no va voler especificar ni dates ni quantitats. La dessalinitzadora no funcionarà al 100% si hi ha prou reserves d’aigua, ja què tindria un cost diari de 72.000 euros, que inevitablement hauria de repercutir en la factura. És molt més barata l’aigua del Ter. Preval el criteri econòmic i com a polític, no vol sentir parlar d’una mesura tan impopular com l’augment de tarifes en un context de crisi com l’actual i més amb eleccions a un any vista.
El ple de la Diputació de Girona va tornar a aprovar per unanimitat una moció per reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge el compromís d’iniciar el retorn de l’aigua del Ter durant el segon semestre d’aquest any.
Com a punt final, un estudi conclou que una mitjana del 75% del cabal del Ter s’ha transvasat a Barcelona des del 1996 i  la Plataforma del Ter torna a reclamar a la Generalitat el compliment de la llei.

Un 28% dels alumnes de primària no té el nivell basic de castellà, català i matemàtiques. Per contra els alumnes gironins han tret millor nota en la selectivitat.
El Conseller Ernest Maragall admet que els resultats de la prova «no són acceptables com a país» Una de les conclusions de la prova feta per avaluar el nivell dels coneixements en castellà, català i matemàtiques és que un de cada quatre alumnes acaben la primària sense haver-ne obtingut els coneixements bàsics. Malgrat la immersió lingüística en català, un 24,2% dels estudiants no n’assoleix un coneixement bàsic, mentre que només un 20% acrediten un domini alt de la llengua. Les escoles situades en barris més pobres obtenen pitjors resultats on el 44,3% d’alumnes no assoleixen els mínims, mentre que en escoles de nivell mitjà és del 22,7%, i només un 14,5% en els centres situats en barris benestants.
Una de les constatacions positives és que els índexs no varien substancialment entre centres públics i privats, però certifiquen la importància que té un bon projecte educatiu. La comparació de centres d’una mateixa zona detecta diferències de 15 i 20 punts que s’atribueixen a la implantació de bons projectes educatius. I en la selectivitat, els alumnes gironins, amb un 95,6% obtingut, superen els aprovats de l’any passat i amb millor nota 6,28% de mitjana.

El President Rodríguez Zapatero parla de dues setmanes per tancar l’acord, abans del 15 de juliol  i promet que Catalunya «rebrà per sobre de la mitjana»
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la inauguració de la nova terminal de l’aeroport del Prat, la T-1, davant d’autoritats polítiques i empresarials, va garantir al president de la Generalitat, José Montilla, que la reforma «satisfarà les necessitats de Catalunya» i, per primer cop, serà «un finançament per càpita per sobre de la mitjana del conjunt d’Espanya»va prometre en l’enèsim termini, va augurar que hi haurà acord en dues setmanes, i no més tard del 15 de Juliol.
En consonància la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado –a TVE–, també donava pràcticament per fet un acord i descartava mantenir el sistema actual perquè «no és equitatiu».

10 Anys de Catifes a l’Estartit
La festa del Corpus es va celebrar el diumenge dia 14 i, com és tradicional, els carrers del centre de l’Estartit s’ompliren de llum i color de les catifes florals que participen en la festa i en el concurs par aconseguir el millor premi.
Menció  especial per l’atenció dels comerciants adherits que regalaven un val per un test de flors que es podia recollir a la vela de Port. I per commemorar aquest 10è aniversari, a l’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes, es podia visitar l’exposició  10 anys de catifes de Corpus.

Relleu de l’Alcaldia a Torroella de Montgrí

L’alcalde Joan Margall(UPM) va deixar l’alcaldia de Torroella. En el ple va afirmar que “Presento la renúncia content, satisfet pels projectes i en pau amb mi mateix”. La renúncia formava part del pacte amb ERC per a la governabilitat del municipi.

El republicà, Josep Maria Rufí, va prendre possessió del càrrec el dissabte 20 de juny. El nou alcalde assenyalà que “Ara, materialitzar tota la feina planificada des del principi del mandat”. Defensà el repartiment de l’alcaldia i va augurar que, abans d’acabar el mandat, s’haurà pres una decisió sobre l’EMD – Entitat Municipal Descentralitzada- de l’Estartit. Tots dos alcaldes, sortint i entrant, van assenyalar que dos anys és temps insuficient per planificar i rematar projectes i el futur del municipi.

Emporion ha rebut una carta de l’alcalde estat (o del fins ara alcalde) Joan Margall,  gest que agraïm així com l’interès que sempre ha manifestat pel nostre periòdic.

La crisi  – Càritas, Ajuda’ns… a Ajudar – El Banc dels Aliments, repartirà també aliments frescos.
Càritas va triplicar el 2008 les ajudes per a aliments bàsics a les famílies. Aquest és “el tema” de la Memòria de Càritas de Girona, i marca també la tendència d’ aquests mesos de l’any 2009. Més autòctons i més persones del país representen ja un 25% del total, quan l’any 2007 només representaven un 17%. En aquest moment de crisi greu, demana que els ajuntaments “facin un estudi acurat de les necessitats i prioritzin la situació social”.
La situació no és pas diferent a la nostra vila. Càritas de Torroella ha facilitat també les xifres del primer trimestre d’enguany. La tasca és dia a dia més engoixadora. Més de quaranta voluntaris en donen suport i no són suficients.
Què fa Càritas de Torroella?
-El Servei d’Acollida, rep i escolta tota persona que demana ajut.
-El Servei d’Aliments, ajuda a les famílies derivades per l’Acollida (No reben ajuda només els immigrants,  no és cert!).
-El Servei d’Integració Escolar, per a nens i nenes amb dificultats a l’escola.
-Les Noves Estratègies d’Inserció, cerca la col·locació de joves amb ajudes per l’empresa que contracta. -El Servei d’Orientació Laboral, ajuda a fer currículums i a cercar feina.
-El Servei de Rober, que, gràcies a les donacions de roba, en bon estat, que rebem dels nostres covilatans, és una font d’ingressos al temps que facilita roba en perfecte estat a preus mínims.
Què demanen: Voluntaris, no importen ni nacionalitat ni creences. Col·laboració en les recollides d’aliments. Una aportació econòmica. Fer-se soci. En Resum: Ajuda’ns  a Ajudar!
El Banc dels Aliments. La Diputació de Girona i del Banc dels Aliments han signat un conveni de col·laboració per mitjà del qual invertirà 48.000 euros, en tres partides de 12.000 euros anuals durant el període 2009-2011 i una ajuda de 13.500 euros destinats a un vehicle refrigerat. Amb aquest vehicle, el Banc dels Aliments podrà repartir, per primer cop, aliments frescos, a més dels envasats com fins ara.

L’Escolania de Montserrat, Concert Commemoratiu del 400è aniversari de la consagració de l’Església de San Genís.
Al bell mig de tots els actes programats per aquest 400è aniversari, tinguérem entre nosaltres l’Escolania de Montserrat. Entre Montserrat i Torroella hi han uns lligams molt estrets. Segons la llegenda, foren monjos de Montserrat els que fundaren Santa Caterina. Els monjos torroellencs Anselm Viola i Benet Julià, músics, mestres de capella i compositors, són encara ara records il·lustres al monestir, igual com el pare Ambròs M. Busquets. I antics escolans que avui, segueixen la seva carrera musical i participen en formacions de lleure o a la mateixa església. En aquests moments l’Escolania té dos fills de la nostra vila.
L’església va registrar un  ple absolut per escoltar l’Escolania que, sota la direcció de Bernat Vivancos, -un antic escolà- amb Vicenç Prunés, orgue, Oleguer Aymamí, violoncel, Abigail Herrero, contrabaix i Eduard Vila, director de la Capella de Música, va interpretar en la primera part, els Responsoris de Setmana Santa de Narcís Casanovas(1747-1799) i en la segona, Cants de Pasqua i Resurrecció de H. Purcell(1659-1695), J. Cererols(1618-1680), J.S.Bach(1685-1750), F.Mendelssohn(1809-1847) i C.Franf(1822-1890). I amb molt forts aplaudiments i, com no podia ser d’altra manera, va finalitzar el concert, amb El Virolai, de Mn. Cinto Verdaguer.

Inauguració al Palau Solterra-Fundació Vila Casas de dues exposicions de fotografia.
Dues foren les exposicions de fotografies inaugurades al Palau Solterra de Torroella.
– On són les dones?, de Judith Vizcarra, en la que a través de la fotografia reflecteix la necessitat que la dona deixi d’utilitzar com a llenguatge la representació perfecta del seu cos i ha d’assajar llenguatges diferents més directes i clars.
– Sauròpolis de Mariano Zuzunaga que reflecteix en contínua transformació un espai on  ha de conviure la provisionalitat del suburbi i la nova arquitectura. D’aquí el nom de l’exposició, que evoca uns grans dinosaures i la seva desaparició.

La flama del Canigó arriba a Torroella de Montgrí
Organitzat per La Gent del Ter, amb la col·laboració de l’Ajuntament, Xibeques del Cau, Casal del Montgrí i Parals S.A. es va celebrar el 23 de Juny, la nit el Foc de Sant Joan 2009 amb la Cobla Osona. A les deu del vespre arribava la flama als Jardins de John Lenon. Es llegí  el manifest del 2009 i s’encengué la foguera amb mobles, fustes i andròmines de tota mena . I en les taules ja preparades, es va sopar –portat personalment pels assistents- amb Coca, Beguda i Música.
La Flama del Canigó s’escampa des del nostre Pirineu arreu dels Països Catalans. El Canigó, visible des de tota la Catalunya nord i des de les planes empordaneses, ha esdevingut la muntanya símbol. Als seus peus s’estén una munió de pobles que visqueren l’inici de la nostra reconquesta i foren el bressol de Catalunya.
La nit de Sant Joan es fa una foguera a la Pica del Canigó. S’hi cremen els feixos de llenya que el diumenge anterior s’hi han portat de totes les contrades del país. Tradició nascuda el 23 de Juny de l’any 1955, quan Francesc Pujadé amb uns amics van pujar al cim i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. La Flama evolucionà, el 1963 encengueren el foc a La Pica i baixaren la flama a la plana, encenent amb ella el major nombre de fogueres possibles. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandrà encesa fins que el 22 de Juny de l’any següent, la tornin a pujar per encendre la nova fogata, regenerant-la. Així any rere any.
Un any més ha arribat  de mans d’Òmnium Cultural, al Parlament, rebuda per Ernest Benach i dipositada al Saló de Passos Perduts, s’ha llegit el missatge de la Flama 2009. Amb el títol “Sant Joan, la flama: llengua i llibres”, destaca la necessitat de tenir “fe” en el “valor de la llengua comuna” i en la seva “unitat”, perquè “ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos com desitjaríem”. “El nostre espai és estret i fràgil, i la nostra llengua està convalescent i delicada”,  i el “remei no és la reducció sinó l’expansió”, no es tracta de “reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques” ni tampoc “a les variants pròpies del territori de cada autor”. Conclou recordant que “Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint tota la resta de dies de l’any”.

Ullà. Mercat setmanal
El 24 de juny, dia de Sant Joan, va tenir lloc a Ullà una iniciativa comercial amb el nom de Macrofira-mercat. Es tractava d’un primer pas amb ànim de continuïtat, ja que a partir del 27 de juny a Ullà se celebrarà mercat cada dissabte.
La Macrofira va ser un èxit de participació, i s’espera que el nou mercat resolgui el problema de la falta d’oferta estable comercial a la població.

L’Estartit. “Mans solidàries vora mar”
Una de les parades de la Macrofira d’Ullà de Sant Joan abans esmentada va ser la que des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre varen parar les persones de l’Estartit agrupades amb el nom de “Mans solidàries vora mar”. Es tracta d’una colla de dones i homes –actualment són uns dotze- que té per objecte la confecció i venda sense ànim de lucre de productes com davantals, motxilles, pitets, etc. La primera parada es va fer al mercat de l’Estartit per Sant Jordi, i la iniciativa ha tingut continuïtat des d’aleshores amb presència normal a l’Estartit, Fira de les Labors de Verges, etc. Aquestes persones tallen la roba, cusen, broden, pinten i transporten els articles en forma voluntària, els venen en una parada i lliuren els ingressos a la “Fundació de l’Oncolliga”, entitat que agrupa a malalts i a familiars de malalts de càncer.

Els Montgrins celebren el 125è aniversari tocant a les Medes i a Montserrat
El programa d’actes previstos per la celebració del 125è aniversari de la cobla en actiu més antiga, Els Montgrins, fundada per Pere Rigau al 1884, en contenia dos molt especials.
Un a les Illes Medes, on els Montgrins varen desplaçar-s’hi per interpretar la sardana, potser la més característica del seu repertori,Torroella Vila Vella, de Vicenç Bou. Les gavines, els periodistes que els acompanyaven i una parella que, sobre la coberta de la seva barca allí fondejada, la puntejaren, foren el seu públic d’excepció.
L’altre a Montserrat, on durant la missa conventual de les onze del matí, interpretà dues sardanes, la primera durant l’ofertori, És la Moreneta (És la Moreneta la fe del poble català,l’estel del seu camí, l’afany dels seus amors…) amb lletra i música d’Antoni Carcellé i, com a cant final de la missa, Torroella Vila Vella, (Prop del Ter i al peu de la muntanya, vora el mar bell i altiu; sota un cel rogent de tramuntana: Ets espill de l’Empordà!) de Vicenç Bou i lletra del seu fill Rogeli Bou. L’acte, emotiu i molt aplaudit per tota la gent que omplia el temple, que continuà en el seu lloc tot i haver-se acabat la missa i que premià la interpretació amb forta ovació.
Finalitzada la missa es traslladaren a la plaça del Monestir i oferiren a tots els assistents una ballada de sardanes.
Emotiu homenatge dels Montgrins a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i dels catalans sempre princesa.