Notícies

Concert d’estiu: Terra de Vent.Cor Anselm Viola - Terra de Vent
Amb una mostra de ben fer, el Cor Anselm Viola va organitzar un concert a la plaça de la Vila, amb el Cor Anselm Viola, el Cor Indika, el Cor de l’Aula de Música Tradicional, Eva Trullàs, l’Agrupació Sardanista Continuïtat i el grup Inxa Lliure! sota la direcció de Ramon Manent, i l’indubtable mestratge de Jordi Molina a la tenora.
Un espectacle on s’interconnectaven belles corrandes, cançons i balls tradicionals, fins a arribar a la sardana llarga. El contrapàs de Torroella, Els Vents, Terra de Vents, Tombem allà, General Savalls, Si som 7 o 8, Garbí, Tramuntana: netejar com un cop d’escombra… foren algunes de les peces interpretades.
Finalitzà l’actuació amb l’estrena de la sardana de Francesc Batlle Benvinguts a Torroella de Montgrí, a la mateixa plaça on es ballà per primer cop la sardana llarga.

Casa Gilavert
Casa Galibern

Els Mascorts de la Fundació Mascort, de Torroella de Montgrí.
Es va inaugurar l’exposició d’un centenar d’obres de Josep Maria Mascort (1890-1947), propietat de la Fundació Privada Mascort, a la casa Galibern. Aquest edifici, situat al carrer de l’Església, 9, és la seu d’aquesta entitat i antiga casa torroellenca de la família, d’estil indià, pràcticament ja restaurada, que constitueix per si mateixa objecte d’una detallada visita.
Josep Maria Mascort va estudiar amb Sorolla a Madrid. Fa relativament poc temps vàrem poder gaudir dels dibuixos dels seus amics i contertulians, i avui, fins al 20 de setembre, podem admirar la seva obra, paisatges lluminosos amb el Montgrí de fons, l’Estartit, la platja, les barques i les Medes, els carrers de Torroella i unes marines de la nostra costa. Constitueixen la temàtica que podrà admirar el visitant, escenaris i costums de la plana empordanesa, al redós del Montgrí en la primera meitat del segle passat. Obres que les modes que s’imposaren al segle XX, i la seva mort prematura, mantingueren en una espècie d’oblit del qual han ressorgit, recollides en un acurat catàleg elaborat per Rosa M. Creixell.

Els contes de la Mediterrània arriben al seu Museu, a Torroella de Montgrí, Can Quintana. 
Un vertader dia màgic, de contes, per a petits i pels que ja no ho som tant. L’exposició es basa en set contes de diferents cultures mediterrànies: En Patufet, de la catalana; El penjoll d’Isis, de l’occitana; El poder de la falguera, de la sarda; Pinotxo, de la italiana; Els set germans i el llac de la lluna, de l’amazic; Aïxa Kandixa, de l’àrab, i Els angelets de la Verge de las Angustias, de la castellana. Cada un d’ells representat per quatre il·lustracions de la dibuixant Delphine Labedan i l’acurada ambientació creada per Carme Bosch.
Foren dues les inauguracions, la primera al matí, per a infants, on la mainada era el seu públic, i a la tarda per a pares i mares, avis i àvies, com es diu avui en dia, que incloïa una lectura dels versos a càrrec del torroellenc Joan Massotkleiner amb l’acompanyament del músic Francesc Bertran.

Nits d’Estiu a Can Quintana, Museu de la Mediterrània.
Projecció del documental Paisatges Observats.
El documental a través d’una sèrie de mirades: Iniciàtica, Orogràfica, Naturalista, Quotidiana, Urbanística, Incerta, Sensorial i Patrimonial, presenta el nostre país i el nostre paisatge en un reportatge
d’Antoni Martí de Vídeo Play Services, en la tasca realitzada per Video-Play en els darrers 25 anys, d’Ajuntaments democràtics, en l’aspecte més cultural i educatiu.
Projecció del documental Masos i Masovers.
Al Pati de Can Quintana es projectà el documental Masos i Masovers de Jordi Bellapart en el que, a través d’una sèrie d’entrevistes dels seus habitants, es posa en relleu la tasca que van realitzar per conservar i millorar unes terres que els pirates amb atacs des de les Medes o el Ter, amb les seves avingudes una i altra vegada, intentaven anorrear.
És el missatge viu d’una generació d’homes i dones de la nostra terra que cal admirar i recordar.
Tu i jo… som quatre – Lectura de contes per a adults.Tu i jo... som quatre
Joan Massotkleiner i Anna Orra varen protagonitzar, en una d’aquestes nits d’estiu al pati de Can Quintana, l’espectacle narratiu Tu i jo… som quatre.
Foren quatre els contes que narraren d’autors catalans – Empar Moliner, Vicenç Pagès, Montserrat Roig i Josep Maria Fonalleras. Contes per adults, com dèiem en la capçalera, que foren rebuts i premiats amb forts aplaudiments.
Nou Romancer, La música mediterrània.
La cançó i la música tradicionals illenques completaren les nits d’estiu al pati de Can Quintana amb un regust d’antigor i de modernitat remarcables.

L’Estartit: La Festa Petita del Carme.
L’Estartit havia estat sempre un poble mariner i terrassà, que li conferí el seu caràcter especial. La barca i la terra han estat els seus referents i dues també han estat les seves festes d’estiu. Una sota l’advocació de la Verge del Carme, Stella Maris, i l’altre de Santa Anna, la mare, l’àvia, la llar.
Resumirem les moltes activitats que s’hi celebraren.
The Beatles Weekend.
El cap de setmana dels Beatles començà amb el concert Beatles, amb cordes, per sempre, que sota la direcció de Carles Coll, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà va oferir a l’església de Santa Anna. Varen interpretar: Get back, Michelle, She’s leaving home, Norwegian wood, A ticked to ride, A hard day’s night, Got to get into my life, When i’m sixty four, Here there and everywhere, Lady Madona i Penny.
El Weekend prosseguí amb actuacions dels Beetles: A Mariscal amb el conjunt format per Jofre Bardagí i altres components de Glaucs. I a la Platja amb els Beetles de Bardagi i els sevillans Los Escarabajos, una de les millors bandes beatlemaníaques. La música va continuar amb Pep Sala, que va incloure algunes versions dels Beatles del seu repertori habitual.
A més es projectaren pel·lícules i curoses exposicions sobre la temàtica Beatles.
XIII Trobada Gegantera a l’Estartit.
Les Festes del Carme s’iniciaren amb aquesta trobada que omplí els carrers de l’Estartit de gom a gom.
Hi participaren les colles geganteres de Castelló d’Empúries, Corçà, Flaçà, l’Escala, el Port de la Selva, Sarrià de Ter, Torroella de Montgrí, Vidrà, Vilafant i l’Estartit.

Danses Catalanes a la Plaça de l’Església.
L’Esbart Montgrí ens delectà amb les seves interpretacions d’un molt ben assortit repertori de danses que són el nostre patrimoni, danses catalanes. Enhorabona!
Ofici solemne i Sardanes a la plaça, amb la Cobla Foment del Montgrí.
El dia 16, punt culminant de les festes, a les 11 del matí, a l’església de Santa Anna, ofici solemne amb la Cobla Foment del Montgrí i acabada la missa, i amb la mateixa cobla, ballada de sardanes a la Plaça de l’Església. Ja a la tarda, amb inici a l’església, la Processó Marinera de la Mare de Déu del Carme,  pel carrer de Santa Anna i el passeig, arribà al port on es va embarcar l’imatge. Les condicions del mar eren en veritat de temporal i el recorregut no fou el mateix d’altres anys.
Nova Ballada De Sardanes a la Plaça de l’Esglèsia i Ball de Festa.
Acabada la processó i a la plaça de l’Església, nova audició de sardanes amb la cobla Foment del Montgrí  i, per concloure la festa, res millor que un Ball de Festa amb el tren de la Costa, a la Plaça de l’Església.

El Parc Natural de Montgrí i la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya. 
El Parlament de Catalunya va descartar, amb els vots del partits del govern PSC, ERC i ICV, que el parc natural del Montgrí es gestionés  a través d’un consorci, com havien acordat l’Ajuntament de Torroella i la Diputació de Girona.
La proposta havia rebut el suport del PP, Ciu, PSC i ERC però la rebutjaren tot i que la gestió a través d’un consorci fos reclamada pels seus partits a l’Ajuntament de Torroella, que aporta més de la meitat dels terrenys del futur parc, així com per la Diputació de Girona.

Nova política hidràulica per Catalunya – I el caudal del Ter.
La dessalinitzadora inaugurada al Prat té un potencial de producció de 60 hm³ anuals. És una peça clau de la nova política hidrològica que contempla: 1r la contenció del consum, 2n la reutilització d’aigües i 3r la dessalinització, que preveu la del Prat, l’ampliació de planta de la Tordera i la nova del Foix, que es construirà a Cunit. Quatre plantes que haurien de permetre l’autosuficiència hidrològica de Catalunya.
Però el cost de la “Fabricació d’Aigua” limita l’ús i el condiciona a l’estat dels embassaments.
La seva posada en marxa hauria de permetre el retorn efectiu de cabals, altament solidaris com han estat els del Ter. L’objectiu del Departament de Medi Ambient és reduir la seva aportació, un 40%, dels 190 hm³ actuals fins als 115 hm³. Però progressivament: 40 hm³ el 2010, 60 hm³ el 2012 i arribar als 75 hm³ el 2015. Quantitats que deuen tenir en compte tant el possible augment de  necessitats, per l’increment de població en tota l’àrea metropolitana, com els sis episodis greus de sequera viscuts per Catalunya en els darrers trenta anys, episodis que va assenyalar el president Montilla.
La dessalinitzadora del Prat, ha de permetre que els ciutadans de Barcelona, les comarques del Penedès, el Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental i el Maresme disposin d’aigua de qualitat sense perill de restriccions. Ja funciona –ho feia a un 20% de producció– i funcionarà en el futur per sota del rendiment màxim fins que no hi hagi episodis de sequera o fins que el nivell dels embassaments no baixi del 60%. Qui pagarà el seu cost quan funcioni a ple rendiment?

Finançament.
El ple monogràfic previst pel dimecres 22, s’ajornà al divendres 24 per la mort de quatre bombers -ara ja són cinc- en l’incendi dels Ports. I el seu resultat, totalment previsible – el conseller Saura havia indicat que”CIU no és indispensable”. Montilla i Mas van protagonitzar un intens cara a cara i s’acusaren mútuament de “no haver llegit bé”’ el document de la ministra Salgado.
Artur Mas, obrí el debat: “Hi ha una voluntat legítima de mantenir el tripartit. La necessitat del lligam entre el PSC i el PSOE. També que el govern de la Generalitat necessita diners de manera urgent”  ”Cal, a més a més, que el parlament de Catalunya hagi d’acceptar que l’estatut s’ha acomplert?” “No es tenen en compte la immigració ni el cost de la vida” ”La creació de l’agència tributària i el termini d’aplicació gradual que s’allarga un any més” “CIU, donaria suport al nou model de finançament per pragmatisme… si el Parlament reconeixia que incomplia l’estatut”
José Montilla li va respondre que “capgira els models vigents fins avui” “L’acord era objectivament bo” “compleix els principis bàsics de l’estatut”.  I “Les necessitats de despesa s’integren en el reconeixement de l’increment de la població des de 1999, increment originat, en gran part, per la immigració” ”El Govern ajorna la creació de l’Agència Tributària per negociar-la amb Madrid en la Comissió d’Afers Econòmics”  i va situar el 2012 “com un any extra per a un desenvolupament que acaba el 2011”. L’acord és “plenament estatutari” “just’” i “equitatiu.”
El parlament aprovà, amb els vots de PSC, ERC, i ICV, que l’acord “compleix l’estatut”’ i “els nous recursos provinents del finançament es destinaran a les polítiques prioritàries marcades en la revisió del pacte d’Entesa de l’abril passat”’.

Festa Major De Santa Anna a l’Estartit.Cremat i Havaneres a l'Estartit
Cantada d’Havaneres i Cremat26 de juliol
Com ja és tradicional la Cantada d’Havaneres i el Cremat varen obrir un any més i son ja trenta-dos els actes de la festa major estartidenca, en honor de Santa Anna patrocinats per la Penya Barcelonista  Montgrí i  Comarca. La Cantada, seguida i aplaudida pel públic assistent a la platgeta enfront de l’oficina de turisme, anà a càrrec de tres grups de reconegut prestigi: Port Bo, Empordanet I Arrels De Menorca. Quin no fou el més aplaudit? Difícil resposta en veritat.
43a Travessa nedant Illes Medes
Organitzat pel Club Nàutic l’Estartit els nedadors, de totes edats, van efectuar aquesta tradicional nedada. L’objectiu era sobrepassar els 1600 participants d’anys anteriors, s’hauran superat? Un any més els premis varen compensar l’esforç realitzat.
Cercavila popular i Ofici solemne i sardanes a la plaça
La cercavila pels carrers de la vila donava pas a l’ofici solemne a l’Església de Santa Anna, amb la cobla Foment del Montgrí. Les sardanes a la Plaça de l’Església completaren els festejos del matí.
Espectacle Infantil, Sardanes i Ball de Festa Major
Espectacle infantil, amb la companyia Vatua l’Olla que va representar per la quitxalla Pugeu al veler. Una audició de sardanes amb la cobla Foment del Montgrí i el Ball de Festa Major amb l’Empordà Fusió,  varen arrodonir els actes d’aquesta festa major del 2009.

Festcat: Escola de Música Tradicional – 13è Curs de Música Tradicional.
Torroella de Montgrí s’omplia de música tradicional, una setmana del mes de juliol, on es combinaren els concerts, sessions de Cafè Cantant i les audicions amb les classes en grup, tallers, conferències i espais de creació col·lectiva. Una immersió en la música amb professors provinents, aquest any, d’Euskadi, València, Occitània i Castella-Lleó.
Les actuacions diàries a càrrec dels professors, d’alumnes. d’alumnes i professors, foren seguides amb interès i forts aplaudiments del públic assistent.

El president Obama rep els tres primers homes que van trepitjar la Lluna.
La tripulació de l’Apol·lo XI, Buzz Aldrin, Michael Collins i Neil Armstrong es retroben quaranta anys després en la recepció del president dels Estats Units Barak Obama, a la Casablanca. El president començava així la jornada de commemoració del quarantè aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. Els tres astronautes de la mítica missió espacial van recordar la seva odissea i coincidiren  en dir que l’exploració de Mart és un repte de resultats molt valuosos.
Abans de la recepció oficial van participar en un acte organitzat per la NASA, en el qual van evitar polemitzar sobre les teories que neguen la veracitat de la gesta en una gala que va reunir al Museu Nacional de l’Aire i de l’Espai de Washington dos mil convidats, entre els quals hi havia tripulants d’altres missions del programa Apol·lo. La polèmica perd tota força al recordar que la Unió Soviètica era fins aquell moment la dominadora de l’espai i tenia mitjans i informació suficients per haver-la desmentit immediatament. Seran demà els xinesos els que dominin l’espai? Sembla que no seria estrany que fossin ells els propers en trepitjar la Lluna.
Els que tenim una edat suficient recordem les estones passades una i altra vegada enfront del televisor per poder ser testimonis, encara que llunyans, d’aquella gesta.

Les cuines del mon a Torroella

Mercat de les cuines del món.
Un any més, el passeig de l’Església era “ple com un ou”. Torroellencs i forans feien cua per degustar els plats que les diverses cuines tradicionals d’una munió de països podia oferir-los.
El tast de diferents especialitats, a les més conegudes pels nostres paladars, afegeix un quelcom de viatge gastronòmic a un espai ben nostre com el passeig de l’Església o el carrer del Mar.

29è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.
Un any més tingué lloc un acte important per la música i per Torroella de Montgrí, la inauguració i els primers concerts del 39è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.
La inauguració tingué lloc al Palau Lo Mirador que passà a ser reial a partir del segle XIII. En ell feren estades comtes i reis com Jaume I o Joan I, conegut com l’Aimador de la Gentilesa o com el Rei Caçador i Músic.
Viacrucis: Representació de la passió de Crist.
El primer dels concerts, producció del Festival de Músiques de Torroella, tingué lloc a l’església gòtica de Sant Genís que, per la seva arquitectura i dimensions, és un indret únic per a gaudir dels solistes, grups de cambra o grans orquestres simfòniques. I el seu títol: Viacrucis: Representació de la Passió de Crist. Sota la direcció de Cristina Pluhar, el Conjunt francès L’Arpeggiatta amb Núria Rial, soprano com a solista convidada, el conjunt de veus corses Bàrbara Fortuna; Lucilla Galeazzi, cant tradicional i Anna Dego, teatre i dansa, varen interpretar aquest Viacrucis que mostrava una estreta relació entre la música tradicional d’un conjunt sard i d’una cantant tradicional, i la veu d’una soprano com la Núria Rial, els laudes del segle XIII i la música culta del segle XVII.
Si algun recel podia abrigar sobre la temàtica, la resposta del públic fou immediata, franca i total. Va atorgar un èxit total amb prolongades ovacions que van obligar L’Arpeggiata a regalar dues precioses obres més.

La Trobada Apócrifa Entre els Germans Pla i Händel.
George Frederich Händel, alemany al servei del príncep Jordi de Hannover, acabà instal·lant-se a Londres. Quan Jordi de Hannover ocupà el tron britànic varen coincidir novament i Händel va composar una sèrie de suites anomenades Música aquàtica, del més pur estil barroc, que combina els instruments de corda amb els de vent que adquireixen un for protagonisme.
En aquest concert, l’orquestra Barroca Zèfiro, dirigida per Alfredo Bernardino, oboè i flauta, interpretà La Suite en Fa Major  i La suite en re Major 349 i en sol Major/sol menor.
Tres músics catalans, els germans Joan Baptista Pla, Josep Pla i Manel Pla, foren durant la segona meitat del segle XVIII, tres dels oboistes més apreciats i compositors de les seves pròpies obres.
Els dos primers viatjaren a Londres, i d’ells es deia que el propi Händel els reclamava per la seva orquestra. I d’ells foren dos concerts interpretats per l’orquestra Zefiro: El Concert per a dos oboès en Re Major i El concert per a oboè, dues trompes corda i baix continu, en Do Major, aquest darrer s’interpretava per primera vegada en el temps actual ja que es tracta d’una obra descoberta recentment  a la república Txeca. El concert, brillant en la interpretació i molt aplaudit, representava al mateix temps la recuperació d’unes obres oblidades des de fa gairebé tres segles.

Les cartes meridionals de Josep Pla.
A la Plaça de la Muralla es representà l’espectacle, coproducció del Festival de Torroella, Xarxa de Músiques a Catalunya, Taller de Músics i Mediterrània i Fira d’Espectacles d’arrel tradicional. Gira a l’entorn del món literari de Josep Pla i del seu llibre publicat l’any 1929, Cartes Meridionals. (1929).
En ell es combinen tres formes d’expressió, la d’un actor i cantant, David Bagés, que llegint els fragments escollits, cantant i ballant, dona peu a que la orquestra interpreti una conjunt de cançons i melodies de l’època, que reflecteixen l’essència d’uns llocs, Marsella, Mònaco, Gènova, Torí, Roma, Nàpols, Venècia, Trieste, Zagreb, El Pireu, Atenes… fins les Portes d’Àsia, vistes a través dels relats de viatge de Pla, amb projeccions que feien de teló de fons. La música anà a càrrec del Conjunt Lisboa Central Cafè reforçat amb tres multi-instrumentistes i la direcció artística de Ramon Simó.

Benet Casablancas amb l’Arditti Quartet
En aquest concert, l’últim del mes de juliol, varem gaudir de la interpretació de quatre quartets: Gran Fuga, Op. 113 de Ludwig van Beethoven, el Quartet núm. 3 de Benet Casablancas, el Quartet Núm. 3 de Béla Bartock i el Quartet de Maurice Ravel, interpretats per l’Arditti Quartet, amb Irvine Arditti, violí; Ashot Sarkissjan, violí; Ralf Ehlers, viola i Lucas Fels, violoncel.
Pel que fa referència al quartet de Benet Casablancas i Domingo, nascut a Sabadell i format a Barcelona i Viena, considerat un dels compositors més prestigiosos de la seva generació, fou l’estrena mundial de l’encàrrec efectuat per la Caixa de Catalunya.
El compositor va fixar-se com a prioritat el dotar la seva música d’una màxima expressivitat, de la que el públic va poder gaudir i aplaudir, així com la dels tres altres quartets de compositors, Beethoven, Vela Bartock i Maurice Ravel.
Esperem els pròxims vuit concerts que completaran la programació del 29è Festival de Músiques de Torroella gracies a la tasca de Joventuts Musicals i de Josep Lloret.

 

29é Festival de Músiques de Torroella de Montgrí