Dues exposicions de Josep Mundet i Tarrés.
A Torroella i a l’Estartit s’han inaugurat dues exposicions de l’artista torroellenc Josep Mundet.
La de Torroella, a la capella de Sant Antoni, amb el títol Josep Mundet, present en el Montgrí, i la de l’Estartit, al Consell Municipal, sota el títol Josep Mundet, biografia d’un artista.
Promogudes amb un clar objectiu: el de fer patent la petjada d’un dels artistes gironins més destacats del segle XX, desaparegut l’any 1983. La seva obra ha transcendit i avui és coneguda arreu de Catalunya. És també l’autor del monument a la Sardana, en la proclamació de Torroella de Montgrí com a Ciutat Pubilla (1975).En l’exposició a Torroella, les seves escultures anaven acompanyades per quadres i escultures de quinze artistes, amics i coetanis seus, que volgueren participar en aquesta exposició col·lectiva d’homenatge a Mundet.L’exposició es complementa amb un catàleg molt ben editat, amb una presentació a càrrec de l’alcalde de Torroella, Josep M. Rufí, i inclou escrits de Jaume Bassa, amic personal seu, i del crític d’art Josep Maria Cadena.
Festa dels Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Un any més ha tingut lloc la festa del Masos, a la capella i a l’esplanada, al càmping Castell Montgrí.
La missa solemne, celebrada a la capella de Santa Maria del Mar, va comptar amb la participació de la coral Els Passerells, i es cantaren els goigs de Santa Maria del Mar.
La missa fou seguida per una ballada de sardanes a l’esplanada, a càrrec de la cobla La Principal de Porqueres, i d’un aperitiu.
Exposició Del Gest i de la lletra.
Al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, tingué lloc la inauguració de l’exposició de Noureddine Chater, dintre del cicle Ponts.
S’hi reflecteix el món de les lletres àrabs com a obra d’art. La prohibició de la representació del cos humà va donar a la cal·ligrafia una dimensió extraordinària, fent-la part important de la pintura i de l’arquitectura àrab.
A l’exposició l’acompanyava un taller de Descoberta de la Cal·ligrafia Àrab, a càrrec del professor Chater, on es presentaren diferents estils cal·ligràfics i una demostració pràctica de les eines i de la pròpia escriptura cal·ligràfica.
Visites guiades des de l’Estartit: Aiguamolls del Baix Ter plens de vida; i Penya-segats del Montgrí, una mirada arran del mar.
Organitzades per l’Oficina de Turisme de l’Estartit, s’han programat unes visites guiades a uns paratges del nostre municipi dignes de contemplar i gaudir.
-Els aiguamolls del Baix Ter, contigus a la platja, són zones litorals lligades a la dinàmica fluvial, desembocadures del Ter, del Ter Vell i de l’antic Daró, i planes d’inundació, aiguamolls i dunes. S’hi desenvolupen jonqueres i canyissars, amb presència de dunes mòbils i dunes estabilitzades, i tamarius. Concentren nombroses aus nidificants, migratòries i hivernals que troben refugi i aliment en aquest tipus d’hàbitat (l’ànec collverd i l’ànec griset, la polla d’aigua, el rascló, la fotja, l’agró roig, el bernat pescaire, el blauet …) i també amfibis, rèptils i mamífers com les tortuguetes, el turó, sargantanes, serps d’aigua, etc. Hi ha punts d’observació que permeten contemplar de més a prop la fauna que hi habita.
-Els penya-segats del Montgrí, una visita programada per fer a bord d’una embarcació, ens permet contemplar els espadats rocosos del Montgrí que cauen verticalment al mar i formen una costa escarpada, encara verge, al bell mig de la Costa Brava, amb cales naturals que guaiten vers les illes Medes, punt final del massís que s’interna a la Mediterrània, separades de la costa per un moviment tel·lúric.
11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya a Torroella.
-La senyera a la plaça del Lledoner i al castell del Montgrí.
Des de primera hora del matí, el passat 11 de setembre, tots els vianants que pujaven pel passeig de Catalunya van poder contemplar com des del mig de la plaça del Lledoner els saludava la senyera que onejava al vent; més espectaculars eren les dues enormes que cobrien la cara sud del castell del Montgrí, una de catalana estatutària i una d’estelada. Era la Diada de Catalunya!
-Trobada de puntaires. Torroella és terra de puntaires i guarda la seva tradició. Al resguard del Museu de la Mediterrània, Can Quintana, i a la plaça de Quintana i Combis, les puntaires feien anar, lleugeres, els boixets que amb el seu dringar nuaven els fils assegurats per les agulles que els suporten. Punt a punt van trenant veritables filigranes que són d’admirar.
-Inauguració de l’exposició: Josep Irla president de la Generalitat a l’exili. A la Biblioteca Municipal Pere Blasi tingué lloc la inauguració de l’exposició homenatge a un president de la Generalitat poc conegut, que en uns moments molt difícils, després de l’afusellament de Companys, i oblidant la seva pròpia seguretat, com a president del Parlament català a l’exili, acceptà el nomenament de president de la Generalitat.
-Conferència “El president Josep Irla”. A càrrec de Josep M. Roig i Rossich, va fer una complerta exposició de la vida privada i política del president de la Generalitat a l’exili.
Josep Irla i Bosch va néixer el 1874 en una família d’hostalers que regentaven un bar, punt de reunió del catalanisme i republicanisme.
Fou el més gran de tres germans i creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909), i el 1911, diputat provincial per Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat.
Amb l’adveniment de la República, fou diputat al Congrés espanyol i el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 s’exilià a França, i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) i com a president del Parlament català, assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l’exili, utilitzant els seus propis recursos econòmics, fruits d’una indústria surera que va crear a França, i amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Ja amb vuitanta anys, va dimitir l’any 1954, transmetent així, sense interrupció, la legitimitat del càrrec al seu successor Josep Tarradellas. Morí el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).
El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
-Cant dels Segadors. Finalitzada la conferència, i al pati de Can Quintana, les dues corals de Torroella, el Cor Anselm Viola i el Cor del Recer, varen interpretar una sèrie de cançons tradicionals catalanes, amb El cant de la Senyera i finalitzaren amb el cant dels Segadors, interpretat pel conjunt de les dues corals i corejada per tots els assistents a l’acte.
-Dinar de germanor. Amb motiu de la diada, el Recer va organitzar un dinar a la plaça d’Espanya, que fou molt concorregut.
-Sardanes a la plaça d’Espanya. Amb la cobla Foment del Montgrí, a les 6 de la tarda, ballada de sardanes i
-Ball amb el conjunt Trànsit. Ball amb què es va concloure la Diada de Catalunya a Torroella de Montgrí.
11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya a l’Estartit.
A l’Estartit entre d’altres activitats cal destacar:
-Mercat d’artesania. A la plaça de l’Església tingué lloc el mercat d’artesania.
-Fira mercat Outlet&Ocasions. L’Estartit ofereix els seus espais de bellesa natural, dels quals les illes Medes són una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània i del submarinisme, per a la celebració de la Fira Mercat Outlet.
A la carpa de l’esplanada del Port, organitzat per l’Estació Nàutica, tingué lloc aquesta fira mercat de fi de temporada on es posaven a la venda les ocasions, propiciades pel final de l’estiu, en moda, calçat, bijuteria, esport…
-Visites guiades:La ruta del vent, un passeig pel cor del massís del Montgrí.
Una visita que recorre el cor del Montgrí i combina dunes, pinedes i garrics dins d’un àrid perfil mediterrani, torturat per la tramuntana.
El Montgrí ens mostra vestigis d’un passat no tan llunyà que habitava i vivia de la muntanya, de la pastura dels ramats, i ens ha deixat construccions de pedra seca i forns de calç.
–Exhibició de kitesurf. A la platja de la Pletera i organitzat pel Kite Eolis, tingué lloc l’exhibició d’aquest esport nàutic.
El kite surfing és una modalitat de navegació (surf) que consisteix en l’ús d’un estel de tracció que està subjectat a l’esportista per 4 o 5 cordes, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants que es subjecten al cos mitjançant un arnés, i permeten lliscar sobre l’aigua mitjançant una taula de surf dissenyada a tal efecte.
L’equip bàsic de kitesurf es composa essencialment de: estel, barra de direcció, arnés i taula.
Opcionalment pot incloure elements de seguretat.
-Cantada d’havaneres i cremat. La cantada d’havaneres, amb Terra Endins, tradicional al port de l’Estartit, va tancar els actes de la diada.
L’orquestra del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, Acadèmia 1750, interpretà Juditha triumphans de Vivaldi a Venècia. És la primera vegada en vint anys que es va interpretar aquest oratori, l’únic que es conserva, a la ciutat natal de Vivaldi, en un acte coorganitzat amb l’Institut Ramon Llull dins la biennal. Estrenat el 1716 per commemorar l’alliberament de Corfú, la història bíblica es converteix en una al·legoria en què Juditha és la Venècia que talla el cap a l’imperi Otomà, representat per Olofernes.
Aquesta producció va comptar amb l’orquestra Acadèmia 1750, dirigida per Ottavio Dantone; el cor La Stagione Armonica, sota la direcció de Sergio Balastracci, i les cinc cantants: la gironina Gemma Coma-Alabert (Juditha), la milanesa Emanuela Galli (Vagaus), la siciliana Josè Maria lo Monaco (Olofernes), la sabadellenca María Hinojosa (Abra) i la lleidatana Marta Infante (Ozias) i ha de servir per projectar internacionalment l’Acadèmia 1750.
El Vent. El vent, propi del nostre Empordà, va propiciar a l’Estartit dues activitats amb ell relacionades:
-Taller de molinets de vent. Organitzat per l’Àrea de Turisme per a tota la quitxalla i per als que ja no ho són tant, es desenvolupà l’ensenyança pràctica de construcció de molinets de vent.
-Taller, exhibició i volada d’estels, a càrrec del Club d’Estels de Badalona Mira Mira. A la platja i al costat de la caseta de salvament es practicà aquesta activitat amb l’exhibició d’una munió d’estels que, hàbilment comandats, feien veritables curses i exhibicions en front d’unes Medes fistonejades per miríades de colors.
45è Aplec de la Sardana a Torroella de Montgrí.
Als jardins John Lennon tingué lloc l’Aplec de la Sardana, amb una programació que començava a les onze del matí i acabava quasi a les nou del vespre, amb tres cobles: Mediterrània, Ciutat de Cornellà i Foment del Montgrí.
Es va servir un esmorzar, gratuït, un dinar popular, aquest de pagament, i servei de bar.
Cadascuna de les cobles interpretà vuit sardanes i el conjunt format per les tres cobles, dues: al matí la sardana de Martirià Font Per Torroella i a la tarda la de Vicenç Bou Torroella vila vella.
Al concurs de colles improvisades n’hi participaren onze, i els premis consistiren en caixes de pomes. S’endugué el premi especial la colla dels més menuts de Torroella, sota el nom dels Súper Ràpids i les altres colles: Amics, El temps perdut, Les noies del cava, Montgrí 2000, Bon temps … fins els nou premis restants.
Walk for life Costa Brava – Camina per la vida. La Cancer Research Uk i la Fundació Oncolliga de Girona van fer una crida en la qual instaven a persones de diferents nacionalitats perquè s’unissin per caminar 7 km amb un objectiu que va més enllà de la recapta de fons, tan necessaris per a la lluita contra una malaltia que a tots afecta, sinó per recordar potser a éssers estimats que hem perdut o a algú que ha lluitat per vèncer-la.
Desfilada de moda. Organitzada per Montgrí Comerç, tingué lloc a la plaça de la Vila la desfilada de la moda, ja habitual en aquestes dates en què la tardor, que anuncia el proper hivern, fa necessari un canvi de vestuari.
Presentació de la nova novel·la de Vicenç Pagès. A Can Quintana es va presentar la nova novel·la de Vicenç Pagès Jordà Els jugadors de whist, amb un acompanyament molt especial. Joan Massotkleiner va llegir una selecció de textos de la novel·la i les propostes musicals de Toni Huertas al piano donaren a l’acte quelcom més que una presentació.
Vicenç Pagès va començar a escriure-la quan era un nen a Figueres i l’ha acompanyat al llarg de 30 anys. Des de la seva infància al dia d’avui, fa un complet repàs de la cultura i els estils de vida de la seva generació.
Jornades Europees de Patrimoni. De Torroella de Montgrí, participa en aquestes jornades europees l’ermita de Santa Caterina al massís del Montgrí.
Ermita molt preuada per tots els torroellencs, que durant la visita guiada, a càrrec de Josep M. Compte, han retrobat la seva bellesa i après les característiques i la història d’un retaule barroc que, salvat de tots els avatars, ha perdurat fins als nostres dies com a testimoni de la nostra història.
En la visita posterior, es va poder contemplar la resta de les dependències de l’ermita i el seu magnífic estat de conservació.
Els ajuntaments de Sant Gregori, Sant Julià i Torroella de Montgrí donen suport a la consulta d’Arenys de Munt. Els ajuntaments d’aquestes poblacions han estat els primers de la demarcació a aprovar mocions de suport a la consulta popular d’Arenys de Munt. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, va manifestar que “El món local és estratègic per a la construcció nacional”.
El president José Montilla visita la Costa Brava en el seu centenari. El president es va trobar al Museu Arqueològic d’Empúries amb empresaris del sector turístic i alcaldes, i va destacar “l’immens tresor que té Catalunya amb la Costa Brava” i que “no s’ha de confondre aprofitament amb explotació, i menys amb devastació”. Va fer el viatge de l’Estartit a l’Escala amb el Marina Princess, amb base a l’Estartit; van passar per les illes Medes, i inaugurà a l’Escala la tradicional Festa de la Sal.
El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, va explicar que els actes previstos es centraran sobretot en la promoció exterior (a Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia). I va concretar que “El 2010 la Costa Brava ha d’acollir una reflexió sobre el model de turisme que volem”.
Obres de millora de l’entorn del futur pavelló Espai Ter. El nou pavelló polivalent comença a prendre forma. Han començat les obres d’urbanització de l’espai previst com a zona verda a l’entorn del nou pavelló. El pressupost d’aquestes obres es de 486.000 €.
El director general d’Administració Local de la Generalitat, Carles Bassaganya, va detallar ahir els projectes escollits per a la convocatòria del fons europeu Feder. A la demarcació s’hi destinaran 14,8 milions, el 50% del cost total dels 49 projectes que han aconseguit subvenció. A Torroella de Montgrí li han concedit 1.070.000 € per l’Espai Ter.
Els pirates desembarquen a l’Estartit. Terra que durant més de tres segles fou “visitada” per pirates i corsaris, un any més, i ja són cinc, ho ha recordat durant tres dies amb un caràcter plenament alegre i festiu.
Tres dies en què els pirates foren amos i senyors de l’Estartit. Amb exposicions, al Centre de Serveis i al Consell Municipal, que s’ha transformat en el camarot d’un vaixell pirata, on s’hi troben prop de 100 títols de publicacions de tota mena sobre la pirateria; cercaviles; desembarcament a la platja; visites guiades als masos fortificats de la plana i amb vaixell a la Meda Gran; mercat artesà i, sobretot per a la quitxalla, tallers infantils, inflables dels pirates, espectacles infantils…
