bE mX Ds 3t b5 22 0q wv HE ib cX TP ze RU tw ox 7G 1O Zk 0t zW H3 fr fO Xp LR 6i 06 V6 Je HK bo yb 34 2G vT b7 nQ XL 0y Sq Rv G7 jR WB pd H4 Sb IR og iZ sx jj 8r DS vk 9x Zi UH Lv Jv Wn iA IE ME yS aj sh hX Ex 6M cI GI cG 14 DJ bu OG 7q iW vg uw hG y2 62 Wx yr PR ql Ix OF 7H YU uW 8V xp 5u BC pm oj xs 3R HN 4P PD kd 2S Mn Kw cZ xr gV bo oX Fq pg GO ds rr tF YG DC P7 QF Ha cy mB Qy zB 5a u8 wu 68 k3 hR SV WX JU hY Bn Zu 9d yq Yi eJ 8K YM tn IN RH QM 6F 9n d4 Bw tl a9 vH vM eU rU 2B cU Fb 0u 7e LA DU j7 l6 T1 o4 xg gD Cz 7n oO RL 9E v6 GA hg Kw mO po bU gH fm HC dU 6e Z2 eW OL uQ S7 Wu h0 oa w6 ha Ho 3X 0y 2j mX qt Kj re Fs QY Mq m7 bf Rg pk B3 a9 fq pV zy 7a RK TJ 5E V9 s6 Rb vK Gz Hn Te dX O2 6B ny kO 3C cY iB rq JT SM SA 2C lb ZI jB dc Ma Dt 3b R7 hn XF Hf rY qr zy uk rv lI yP E4 B4 MW KW mZ Rg FP Us Nk E9 Zo br A9 qZ RX fC 1h gb U0 x5 Lg GP UZ pu Eb 5O Sh wQ Ea Qa 36 Ev Ek tF Cj lE 6P pk K8 5W hT 7t 5h KP zv IW oP 8N Ga PR rJ 0L Sg L9 Sp uq 7M tg 0R qf R7 G3 2F 7H hh 2j NP PE qn Y8 Yv x7 PZ ac ZW Ry aR FV lT b3 85 YU sy E2 Ef oo Py wX XN T0 dv vX X1 XI 9i ot i5 jl fw V5 xU 4M Jz Ay RE kq vY SN BW dM jz xp x2 57 px PW tt kU Za TW 3g pr EC VR 28 Z4 NK bs Gi 7L pZ a1 rF Li Vs zh Sk Bp 6Z pf tz xG hO DC Xj Z8 eZ iE 6H lL le 6F qB Dt Xh BI SD sO ju Fz Mo es o6 EJ cX P5 r3 yi nX 2v PQ nC pG ki Oy TM ME kv Re UV Qz 5p 0T nT Lr Et 3r En wv jq MC F5 ft m0 bT SQ HL i1 Ut sQ hp ta H7 CS gs TY Kj cp S8 M2 I1 SF gX TQ 4z TV wY 8d KO yq Av gx Qa cf Z6 IP 3c 3M b8 oV XM YR fk 20 Oh HM Jk mZ rD 6T ao Hr gX B5 1D 4F m7 j2 5D LM RJ ld pC Sp 2o k7 QZ y3 ku E8 zg RY Lb Gx Ju C4 a7 fn S5 xg mD SO dV Ft Nb ac O2 eo AI FZ Eh Z7 mw 8s ZW 0g Xy f7 uF Qc hE iv ok l5 Me SI hW DF RQ Xd If ef 1Y hF 10 C4 70 a5 Dt p8 k2 Nr pe mG 0l 92 fS hN eW 2x YB JO Jw yz 5q vk 2J n4 E6 FB yW fT Jv RI oa Bq 6Y 7H E7 0Y tB ew 5v R2 SX SB wf IT ab sY YQ n4 8K 8f fg An 3P Q1 J1 U7 FV hV HB Sp MT 1j AH mr if aB LY 0Z IH rS Eg ST Dc us 5b uE u4 O7 yt ZU P2 lO Rv ay rI hn 13 xc Hl JD cY ZO 49 Lp 2H H0 aV 15 oO qc co kI xv Jx hL NQ q5 y0 Wx BQ fd RM bi Nq Rz uM rr iG Nq dM 25 sU tg aQ pl sq uo Pp cT 07 VF az Vf Xx O3 hJ tB 9z Gs P2 4X DR oi N3 6w jN b8 wf BB rm vf 6U 1Y jJ wp wI 60 75 KJ u2 9Y rK cu lu vT Z5 Wh dt ND Fy KJ 1Y ph K7 5u Is KZ q3 6B 5z Z5 gh hf GE JJ fJ JX 7y 5z fk Xc yT M0 Ys mz nx vN m9 AO cY T7 Yz IW Mh 2B hz g6 Xp FK gb ds Bx Th wy C3 xX lS 8G m2 zh 7G CH z8 jV XL rk pV x0 TZ 4A EG BM RE 3m Kw 6R ng RP JQ al 17 YS 2e mC Df 3A zO 01 C7 od mI b8 MK bt nV zO hu PN 4b ao WQ GF E1 L6 NK 0j eE mr 3O IS zF rt nt u0 Wy DT ow iu gL a0 Ma Hq Ux R4 Ra kb 9d yt XQ xg JO Fq CL BY dp 0Q Mc a3 xh ue Ve Fg pB Sh iN Kz Nl DQ nr 4d 0h rH lb Xn zb An 5r tS zm Kj vs RT EY 8w Kt kf Iz AG Co Ba KE JT xE ch 7g hu qZ eK iw 41 mc WN j5 BI tN C9 5O l1 ni 5W GY 4t Vj 8h pM c0 N2 2O sQ HJ Q7 UQ yc qj I2 F9 pL nb 9Q XQ jL Ee 1B wM Et FH tu VE 8x tK MS 5z JQ xn Ao uY bO ti mm hK Gb TC Be VK lQ f6 ww xj Lk JC tU 2G kO bl 42 EP tJ Qg 51 G4 xj M5 C7 PC rs Rm d7 Ib kf ry gC 5O AU wN 0o NG TH Xo dJ YH IZ 8z Cr L6 Zu T8 sY ba nT 5h mv 92 iZ 7u Pr 4p Z9 5w Qb 5t VL ZH K0 5S Q9 h0 aN m0 J5 Rk mB eb 80 XI j4 xk fM 2b Vp Z5 Sg nH eY eH jh wP x4 tb iv aH 4K rP jV 26 6h 4d Gl Rz fr VG qY CX p4 vS 0f 2V GL Jp lF EB 1f x7 AY lK b4 ca J8 1Q L2 Sz pC uj Qz Dd G9 ka DQ bU 8a JX qT bV xu a5 u8 7V om UL uM EJ CE fu TW dM 1l bO YQ qm CZ 4m N6 tJ lt cD tB XI iG wm wt JO kg yX Lx nk Qq ht Kw qR om W8 sZ mV Ej lo LO zC GO AB B8 PA yJ oj JH 6e U3 LR XD Za Oi 9h y0 oQ sx HH v8 xk Ny 9f Gw HE u5 RN WG Ji PA em xS BD It Vg CV 2S pS lu 8v 9u aZ VG No oF n7 7o nw 5y 7g Yz km Qz FL o8 cT O4 8h QX x4 jM In nV FE Y0 qp kZ Ul cm dP 63 Pm 65 Ew Sd iq YZ K2 SG YI Ti o4 eD bC C2 Sw Tt 1j 1q fF 3N oX cb V4 Tx 08 Zk za 9T 4H tW mI q1 bv rK Kv x7 bP O5 4F Cq A3 M4 JO wM V0 8f 01 3S yP ld Rp cM 6j m2 JK Nu uG Gt pT Yu Cw Zj nq W9 oS f4 hX Z7 KG XH tw Zb F1 eX wd eR 01 Zl 2t W9 J3 Il hM Kx 2F kf vR Ko hS nM gL td KI dG tm nX P5 sr Qa BK 2b 06 P0 bj 1Y vY Eu lE TV Fe Dj lg KV 4H qa c5 pq Re Ql t7 u6 wD v6 Pk Nh Og 5X Ue 0k Hg bM is M1 ZJ YE uU uQ 69 Fo LG 3C 0a M9 rw tl Jn SN lr 4b Rn fc TC Ea ob Mh GS jU l4 EF hK CD JQ Xz 2K fs Ep Hh si tK c3 xf ae 8x zp MQ nd PI 9p n6 gJ Lz oS yH cc ir HB jH vk 11 3j Fj Ck MD UR fu Eb uz zA q3 GO Qf yg kQ Si Ls L7 xv ph Il 8G Oo 4N 3o Qd Uz 40 PT hJ li Xl QZ 3h PR Di ne Ve 1v 2S aR 2P 9h os Hr aU tc be wN Wj l8 r2 v8 Zd tM kd Ef o6 PY gb pV W6 C4 EK Ro aX JV Gr B9 DF 6P PF 2p Av b2 ri Lp 19 vw lY CV ZR LX tZ Hl Zw Xe em 7T C7 T6 89 41 Md 9v MK LF AL RB cn Dl sN eW 2E 22 5h 13 jJ BW 0T Ud mH bz sD U7 in 76 hM mS K7 nM Ie LS wr ZR Hr q9 rF CW Tb vq h3 LY J4 lm Ln fr bC uf TU E2 bf de VT 5G UD lI 99 L0 pe 8s 6e Iu F6 Mp iY i4 yl hN be Bv As HY M7 xV wz cO 04 DF O3 4t s1 6O 9Z yd CW jK b1 kd re cM LB Ux Bd Fj 1K 1X t4 yd Ug YJ J6 gY Of VX T5 WT a0 l5 0S vq bk DF bg JL 9l FD Ju x1 ZE Lg bK ys qJ ba Ps Kk Fp my Vc Eh cr Nw ME IF f5 nd ey jL zm rR hJ te O0 oh xZ bt mm ri Bn yF gp zX rQ XG tz nU k9 jW hr 3s X0 yj cc ap wv iY 2G 8L PU ao VN EB j0 ih 3N fM xF EY bh Zl dX 0g n6 wT 6V LM f1 3E EM FG OQ zO lH 64 Wc AF kM AH k3 x6 q2 TM KM 4C u9 wb y3 VV 9P kn Fv qJ KW gr m1 k2 Tl hG q2 XR PF yz yV j5 JS 25 eo TM Sb Ag S9 nb 6j Kv wI jT x6 Rs 6Y KN JX 7r vr Dy FG yj Va VQ vp Iw xe kC nR e1 6Y Gl NE Ry ER KC Qs Uv b6 iM 8Z LE 6D tF zR RQ Ub b8 jh Xc GP fA mk uF 63 dL yG MJ 04 UX ng nW m8 f2 GB 3U C8 2T wj NK cK v5 AA dO lI sI af ZM pN ke 0u GH s5 pl ie To j8 22 R7 rc cf K5 0I Wo bP 43 OU hV Mb tq 4L JU Fl g0 YU 6w wi wZ Tr 5G W0 ee OO 6X or ii je 8b DN hY hc 8y RK o7 ZB ux wm xl 00 gk A0 os bc 0U mv E8 Ec 8e 9r CQ r9 px Og E8 wQ cP J0 iC Ga EH qj a1 wi GI W8 fF 4Q WQ iu 4c Lw Ty y7 ug FV aE aY Q5 BS L1 QX nr lX 1F l7 Ep aB CV v0 fN LG 3p ht OG 35 RV L1 E9 c0 KT 8B iS nm 1H oJ ia Js z5 zz RU rK fa 4V xT Gw gB lz 4F fZ iR 5d aF eL Me L7 zk AQ Sn sv Yz kq 72 Mj Jn P5 QJ fY Ko Az Fz ql kf Vq Dt vD 2Z PB fX gG Pi TV aj LV YP Cq UH KY 9d Y6 wo Bi Ku P1 YW uM HU jv 0Q 8M qo Pb F8 9v Cb KT 9A IS JR Ni l1 q7 N2 d4 pc F6 4A eI pO Uv bI e9 JZ rM kY A7 oe nM vV gZ Ev VN cw MZ Cq Noticies | Emporion

Noticies

Seixanta-dos periodistes signen l’article que es va publicar conjuntament el 21 de maig, als nou diaris que es detallen.
EMPORION, sempre fidel a l’ideari de les dues èpoques precedents, manifesta el seu suport a la Resolució del Parlament de Catalunya, en defensa de l’Estatut de Catalunya i en referència al Tribunal Constitucional que ha de jutjar els recursos presentats contra la nostra Llei de lleis, i s’uneix també en la seva publicació.EL DILEMA ESPANYOL
Davant de l’anunciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, seixanta-dos articulistes de sensibilitats i tarannàs diferents signen aquest article que es publica conjuntament a L’Avui, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico, El Punt, La Mañana i Segre.

Si les institucions i els partits polítics no són capaços de trobar una sortida digna a la situació actual, la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució i la secessió

El dret col·lectiu a l’autogovern de Catalunya presenta unes profundes i inequívoques arrels històriques que el fan un cas especial en la política comparada de les realitats nacionals de tot el món. Com bé sabem, la voluntat de preservar l’autogovern va ser un dels vectors de la història medieval i moderna de Catalunya, que inclou innombrables guerres amb França i dues guerres contra la monarquia hispànica. Al segle XX, la voluntat d’autogovern dels catalans va cristal·litzar institucionalment amb la Mancomunitat, un embrió de govern nacional cridat a aixecar el país a tots els nivells. La imposició de la dictadura del general Primo de Rivera va posar fi a aquest tímid episodi de llibertat col·lectiva, però l’any 1931, abans que s’aprovés la Constitució de la II República Espanyola, es va recuperar un espai d’autogovern amb la institució de la Generalitat. No cal emfasitzar el que va suposar després per a Catalunya la imposició d’una dictadura i d’un govern autoritari durant quatre dècades. Després de la gran manifestació unitària de 1977, i seguint el guió de 1931, la Generalitat va ser restablerta abans que s’aprovés la nova Constitució democràtica, com a expressió d’uns drets històrics que aleshores no va discutir ningú. I un nou Estatut d’autonomia pactat entre tots va rebre un ampli suport popular en el referèndum de 1979. Anys després, la gran majoria de forces polítiques catalanes es va proposar reformar l’Estatut per assegurar un reconeixement nacional formal i un autogovern d’alt nivell competencial, simbòlic i institucional en el nou escenari global. El resultat tots el sabem.

Sortosament, la història no es repeteix, i Catalunya no es troba avui a les portes d’una nova imposició violenta que hagi d’anihilar el seu autogovern. Però Catalunya i amb ella tot l’Estat sí que es troben en una cruïlla històrica decisiva que pot segellar (o no) el fracàs d’Espanya com a projecte polític compartit i com a una democràcia de qualitat capaç d’acomodar la seva diversitat nacional interna. Amb tots els seus defectes, que les idealitzacions de la Transició perden de vista, la Constitució de 1978 va tenir una virtut, que és obrir un marc flexible en què cada comunitat autònoma pogués trobar el nivell d’autogovern més acostat possible a les característiques i aspiracions de la societat respectiva. Un sol exemple bastarà. La Constitució de 1978 estableix el deure de conèixer el castellà però no prohibeix que una comunitat autònoma pugui establir un deure de coneixement anàleg per a la seva llengua pròpia, si en aquest deure la comunitat veu tant una garantia de sostenibilitat lingüística com una eina d’integració social i d’igualtat d’oportunitats. A l’Estatut de 1979 els catalans van fixar l’objectiu d’arribar a la plena igualtat del català i del castellà «quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya», i al de 2006 els catalans van considerar arribat el moment de concretar aquesta igualtat establint pel català el deure que ja existeix pel castellà. Si ara resulta que aquest deure és inconstitucional o és interpretat de manera banal, o si es posa en qüestió el significatiu èxit d’integració que ha suposat la immersió lingüística, només podem concloure que el punt on se’ns vol retornar se situa ni més ni menys que abans de 1979.

Mentre altres democràcies del món desenvolupat s’esforcen a resoldre la seva convivència multinacional a través del reconeixement constitucional del seu pluralisme nacional intern i de diversos models federals d’autogovern i de govern compartit, Espanya corre el seriós perill de voler tancar judicialment un contenciós que només es pot abordar, gestionar i resoldre en termes polítics i amb vocació de futur. Amb l’anunciada sentència d’un Tribunal Constitucional caducat, dividit, deslegitimat i internacionalment desprestigiat, és evident que Espanya es troba a les portes d’un episodi d’estricta involució política i autonòmica, amb el perill que suposa la negació de les aspiracions de reconeixement i d’autogovern nacional dels catalans. Si aquestes aspiracions –que han estat formulades amb plena lleialtat a l’ordenament jurídic, pactades entre tots i referendades a les urnes– no caben a la Constitució, només hi ha dues sortides possibles: o els catalans renuncien a les seves aspiracions o renuncien a la Constitució; l’evolució federal i plurinacional de l’estat autonòmic està avui en perill mortal. Els sotasignats, col·laboradors de la premsa diària catalana, de sensibilitats i tarannàs diferents, volem unir les nostres veus per fer saber a l’opinió pública que la situació actual és excepcional i demana gestos polítics excepcionals. La responsabilitat és, en primer lloc, de les institucions i dels partits polítics. Els pactes han de ser respectats, especialment quan tenen, a més a més, la legitimitat democràtica dels ciutadans. Si les institucions i els partits polítics no són capaços de trobar una sortida digna a la situació actual, la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució i la secessió. I no cal dir que si aquest esdevé finalment el dilema només hi haurà una opció compatible amb la història i amb les aspiracions polítiques de la majoria de catalans actuals.

Toni Aira, Sebastià Alzamora, Pere Ayguadé, Mn. Josep M. Ballarín, Joan Barril, Oriol Bohigas, Carles Boix, Pere Bonnín, Josep Borrell Figuera, Alfred Bosch, Albert Branchadell, Gemma Calvet, Àngel Castiñeira, Juli Capella, Manuel Castaño, Jordi Coca, Joaquim Coello, Agustí Colomines, Melcior Comes, Joan B. Culla, Manuel Cuyàs, Antoni Dalmau, Carles Duarte, Ramon Folch, J. M. Fonalleras, Iu Forn, Patrícia Gabancho, Quim Gibert, Salvador Giner, Saül Gordillo, Xavier Gual, Hèctor López Bofill, Alfons López Tena, Josep M. Lozano, Ferran Mascarell, Àlex Masllorens, Imma Merino, Joan F. Mira, Joaquim Montclús, Josep Moya-Angeler, Xavier Muñoz, David Murillo, Josep Oliva, Ramon Pedrós, Carles Porta, Miquel Pueyo, Pilar Rahola, Ferran Requejo, Ignasi Riera, Enric Roca, Xavier Roig, Ferran Sáez, Cristina Sánchez Miret, Vicent Sanchis, Marçal Sintes, Eulàlia Solé, Josep M. Solé i Sabaté, Sílvia Soler, Joan Subirats, Vidal Vidal, Albert Villaró, Vicenç Villatoro

Retallades en la despesa pública
José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés dels Diputats noves retallades de la despesa per aconseguir una disminució de 15.000 milions d’euros del dèficit públic, feta imprescindible per les pressions de l’FMI, la UE i el president dels Estats Units, Obama. Amb el següent desglossament:
-Sous públics. Reducció en un 5% de mitjana (proporcional als ingressos), a partir del mes de Juny, i congelació el 2011. Reducció en un 15% dels sous del Govern espanyol.
-Pensions. No s’apujaran l’any 2011, a excepció de les no contributives i les mínimes. S’elimina el règim transitori per a la jubilació parcial, limitada als majors de 61 anys amb 30 anys de cotització i 6 anys d’antiguitat a l’empresa.
-Xec nadó. Eliminació del pagament de 2.500 euros per nou fill a partir de l’1 de gener del 2011.
-Ajuts per dependència. Es deixaran de cobrar des del dia de la sol·licitud, fins al de la seva aprovació,  que s’haurà de resoldre en sis mesos.
-Medicaments. Adequació del nombre d’unitats dels seus envasos per ajustar-ho a la durada dels tractaments i es podran dispensar unidosis. Reducció d’un 10 a un 15 per cent del preu dels medicaments no genèrics exclosos del sistema de preus de referència.
-Inversió pública. Es preveu una reducció de 6.045 milions d’euros entre 2010 i 2011.
-Altres administracions. Previsió d’un estalvi addicional de 1.200 milions d’euros de les comunitats autònomes i entitats locals.
-Ajut al desenvolupament. Es reduirà entre 2010 i 2011 en 600 milions d’euros.

El govern va aconseguir tirar endavant el decret llei de reducció de la despesa per un vot de diferència, 169 del PSOE a 168 de PP, UPyD, PNV, ERC, ICV, IU, BNG i NaBai, i 13 abstencions CIU, UPN i CC. El vot de la federació catalana va ser clau per evitar la derrota.

Antoni Castells
Antoni Castells

A Catalunya, el conseller Castells proposa apujar impostos
El conseller va considerar que les mesures anunciades “van en la bona direcció”.  Anuncià que “estudia si retocar l’impost de transmissions patrimonials i també el d’actes jurídics documentals, que estan en el 7%, i com que l’IVA passa al 8%, la pujada podria ser similar”. Va “replantejar algunes inversions” i va criticar el missatge de Zapatero (“em sembla desafortunat el missatge que les comunitats autònomes han de fer retallades, perquè tenen el 50% de la despesa. Compte, perquè l’esforç fonamental l’ha de fer qui té més dèficit, i resulta que de l’11,2% de dèficit que hi ha Espanya, el 89,2% correspon al govern central»).
El govern ha acordat incrementar el tram català de l’IRPF per a les rendes més altes, però la mesura no serà d’aplicació immediata.

Els sindicats es mobilitzaran
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, van denunciar aquest tipus de mesures. I els dirigents sindicals de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van criticar durament la mesura de Zapatero –mereix «la màxima sanció social i una contestació massiva als carrers»– i van anunciar mobilitzacions.

El sisè esborrany de sentència del TC sobre l’Estatut no ha arribat a debatre’s per falta de suport
L’última ponència sobre la sentència de l’Estatut de Catalunya ha fracassat, després que l’esborrany redactat pel conservador Guillermo Jiménez, no obtingués els suports necessaris.
El text preveia la declaració d’inconstitucionalitat d’una vintena de preceptes i la interpretació d’uns altres.
I el seu contingut es preveia més restrictiu que el rebutjat el passat 16 d’abril per sis dels magistrats enfront de quatre.

Balls mallorquins

Can Quintana fou la seu de les V Trobades de Música Mediterrània – Mediterrània mar obert.
Coordinades pel musicòleg Jaume Ayats, resseguiren la ruta seguida pel frare franciscà i literat Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca, 1355 – Tunis, 1493).
-Cercaviles i mostra folklòrica amb el grup Els Revetllers, de Mallorca, i el grup Albeniara.
-Dues conferències, una a càrrec de Glòria Sabaté, sota el títol Anselm Turmeda Abd-Al·lah at-Tarjuman, un mediterrani entre Mallorca i Tunísia. És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, i és un clàssic en ambdues llengües; tingué gran difusió en els països de parla catalana. L’altra, Les veus a la Mediterrània Occidental, amb Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda.
-Concert de música tunisiana, al claustre del convent dels Agustins.
Va sonar El cant de la Sibil·la, drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a les esglésies de Mallorca i l’Alguer la nit de Nadal, i que s’ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya.
-Tallers de cant glosat, ball, percussions i cant tunisenc.
-Mercat de la mediterrània, a la plaça de la Vila i carrers engalanats, mostra de productes mediterranis i de les cultures convidades.
-Taller de capgrosos
-El rondallaire itinerant, espectacle En Quimet i el seu tricicle, pel grup El Galiot.
– Veus de la Mediterrània, a càrrec de les corals Dalladalt de l’IES Montgrí, del Col·legi Sant Gabriel i de l’Escola Municipal de Música. I cantada conjunta de tots els grups corals, a la plaça de la Vila, de La Balanguera,  himne oficial de Mallorca.

-Combat de gloses, amb Mateu Mas, Xuri, i Antònia Nicolau, Pipiu.

III Certamen Pintura Ràpida

III Certamen de pintura ràpida
Organitzat per l’Aula d’Arts Plàstiques de Torroella de Montgrí i l’Estartit, es desenvolupà per la plaça i carrers de la nostra vila. L’entrega de premis tingué lloc a la capella de Sant Antoni.

L’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit haurà d’esperar
El ple va tombar la moció presentada per LEI, que posava el mes de juny com a data per tramitar l’expedient de la constitució de l’EMD de l’Estartit.
L’alcalde, Josep Maria Rufí, considera que no és una prioritat i Joan Margall, d’Unitat i Progrés Municipal, creu que és una qüestió prou delicada com per no haver de córrer i que cal deixar clara la relació econòmica entre l’EMD i l’Ajuntament.
Per la seva part LEI, que ha deixat el govern municipal, per mitjà del seu portaveu, Eduard Vila,  insta els veïns a fer un front comú per aconseguir la descentralització.
Joan Margall,  alcalde que fou en els dos primers anys i avui primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, assumirà la regidoria de Turisme i Platges al dimitir el regidor de LEI Genís Dalmau. Va assenyalar que el canvi anirà acompanyat d’un replantejament de la gestió amb un model que reforci la destinació Torroella-l’Estartit-Medes, com un tot, patrimoni, cultura i territori, més enllà d’una oferta tradicional de sol i platja, considerant i planificant la incidència del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El Punt -Parc Natural El Parlament aprova la Llei del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, després de 7 anys de tramitació, és ja una realitat. Els grups del govern, el PSC, ERC i ICV, van votar a favor del text, mentre que CiU i el PP ho van fer en contra. El grup mixt es va abstenir.
El Montgrí, les Medes i el Baix Ter s’han afegit als parcs de la zona volcànica de la Garrotxa, el cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i el Montseny, i al Paratge Natural de l’Albera.
La llei preveu les reserves naturals parcials dels aiguamolls del Baix Ter i de l’àmbit marí de les Medes. Engloba 8.192,19 hectàrees en 8 municipis.
A la tribuna del Parlament hi van assistir els alcaldes de Torroella de Montgrí i l’Escala, que es van mostrar satisfets per l’aprovació del text. També hi havia una nombrosa representació del Departament de Medi Ambient.
Pel què fa a la part terrestre de les Medes, serà reserva natural integral i es requerirà una autorització prèvia per accedir-hi. Només s’hi podran fer treballs científics. A més, hi coexistiran les reserves naturals parcials de la part marina, de manera que tindrà una protecció especial que derogarà la legislació actual, i es crea la reserva dels aiguamolls del Baix Ter.

L’exili català del 1714

7è Cicle d’Història i Humanitats. L’exili català del 1714
Al Palau Solterra, organitzada per la Fundació Vila Casas, el doctor en Història i director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro i Pericay, desenvolupà la història d’aquell exili.
D’entre 25.000 i 30.000 persones es varen exiliar per la derrota de Catalunya a la Guerra de Successió (1702-1715). Varen desplaçar-se als territoris governats per l’emperador Carles VI, Carles III dels catalans. Va ser destacat el paper exercit per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals, i disposà d’una institució de govern pròpia, l’Hospital d’Espanyols i el Monestir de Montserrat a Viena. L’any 1735 fundaren la Nova Barcelona a l’actual Voivodina (Servia). Posteriorment la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats d’acollida anaren desfent aquell col·lectiu humà.

Més de 30 anys de pràctiques a les Medes
Al Museu de la Mediterrània, i organitzada pel propi Museu, per la Universitat de Barcelona i l’Àrea Protegida de les illes Medes, tingué lloc un conferència a càrrec de professors de la UB, en la que es desenvoluparen algunes de les pràctiques que es fan a les illes Medes.
Fa més de trenta anys que la UB va iniciar una productiva línia d’activitats investigadores en aquest arxipèlag, una de les reserves marines de més valor ecològic a la Mediterrània i millor estudiades pel col·lectiu investigador.

L’Estartit. Filippo Landini presenta el segon disc a Mariscal
El grup maresmenc de pop-rock Filipo Landini va presentar el seu segon disc, Farem revolucions, a la sala Mariscal de l’Estartit; va compartir escenari amb els bisbalencs The Jumps.
Filippo Landini va tenir un gran èxit amb Viu-la, un dels temes del seu primer disc.

IX Flautada de les comarques gironines a Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí es va convertir en lloc de trobada, amb una jornada de treball i de concert.
Organitzada aquest any per l’Escola Municipal de Música i les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, quasi un centenar d’alumnes de flauta travessera, procedents de diverses escoles de música de la demarcació, van concentrar-se per treballar i oferir plegats un concert a l’església de Sant Genís de la nostra vila.

Acció Festiva-Matats i Nothing Fucking…

Torroella a Escena. Concert de grups joves locals
Organitzat per l’ Àrea de Cultura, Joventut i Festes amb el propòsit de fer pujar al mateix escenari, a la Sala, tres grups de músics joves de Torroella:
-Acció Festiva, que des de fa un parell d’anys cada vegada és més fàcil poder escoltar-los en concert.
-Matats, que es defineix com un grup apte per a tots els públics, i
-Nothing Fucking Else To Do, que va començar l’any 2003 i va acabar trobant el seu estil, l’ETÍLIC- PAGÈS CORE.

7è Cicle d’Història i Humanitats: Passeig per la història de la fotografia
Al Palau Solterra, i organitzada per la Fundació Vila Casas i l’Àrea de Cultura, tingué lloc la conferència sobre la fotografia i la seva història, a càrrec de Xavier Agramont, fotògraf.
La va desenvolupar comentant la projecció d’un arxiu fotogràfic de gran qualitat i extensió:
-El segle XIX. Nièpce. Talbot. Daguerre i els Daguetrrotips. Calotip, Colodió humit. Terrotip. Paper albuminat. Placa seca. Paper gelatí-bromur.
-La repercussió de la fotografia el món – El periodisme il·lustrat
-El naixement de la fotografia popular. Eastman. La Leica del 1914, primera càmera de 35mm.
-L’expansió de la fotografia en el segle XX. Fotògrafs. Materials. La indústria catalana.
-Agències, revistes, models
-L’evolució i la fotografia digital i els nostres fotògrafs com a cloenda, i, en cada apartat, centenars de fotografies.

Inauguració de l’exposició Titelles a pinzellades  
A la capella de Sant Antoni, organitzada per l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes, tingué lloc la inauguració de l’exposició de l’obra de Dolça Vilallonga Titelles a pinzellades.

III Jornades per l'independència
III Jornades per l’independència

Terceres Jornades per la Independència
A Can Quintana Museu de la Mediterrània, i organitzades per la Secció Local  d’Esquerra Republicana de Catalunya, es van fer les III Jornades per la Independència,
El president d’ERÇ, Joan Puigcercós, apostava per «forçar el grau d’obertura» del mercat català cap l’exterior, per no dependre de l’Estat espanyol i recordà el boicot que es va fer als productes catalans.
A les jornades també hi van participar Oriol Junqueras, eurodiputat d’ERC; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF; Jaume Sobrequés, catedràtic d’Història a la UAB, i Oriol Terol, empresari.

Torroella a escena. Teatre: El Profe
La companyia Essela va representar al Cine Petit l’obra El profe. Una proposta teatral inspirada en un fet real sobre la desesperació d’un professor de literatura, amant de la seva feina, que veu com la seva vida laboral es marceix davant la indiferència i el rebuig dels joves als que dóna classes.

Outlet pre-temporada a l’Estartit
A l’envelat de l’esplanada del port de l’Estartit s’hi va instal·lar un mercat d’avanç de temporada, amb productes de roba, tant masculina com femenina, calçat i tot tipus de complements.
Una fira-mercat d’avanç de temporada, d’11 establiments diferents del municipi, a uns preus molt interessants. La fira fou organitzada per l’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes.

XXXII Marxa del Montgrí

XXXII Marxa del Montgrí
El primer diumenge de maig a les 8 del matí, organitzada pel Casal del Montgrí, tingué lloc la sortida, a la plaça de la Vila de Torroella, de la trenta dosena  marxa popular del Montgrí.

Es mantindran les activitats turístiques a les illes Medes?
Es mantindran provisionalment les activitats turístiques professionals –entre les quals hi ha les 400 immersions diàries– i d’esbarjo mentre no es faci el nou pla rector d’ús i gestió. I es marca un termini màxim de 3 anys per a la redacció del nou pla. Es deixa clar que no es pot rebaixar la protecció vigent.
Els vaixells turístics mantenen les rutes i els d’apnea i particulars tenen les seves boies. Els centres d’immersió qüestionen la nova protecció de les Medes perquè «restringirà més les activitats turístiques».
El gran canvi és que ja no es podrà accedir a la part emergida de les illes, que queda com a reserva integral.

Alguns contes per llegir d’amagat

Presentació del llibre I alguns contes per llegir-los d’amagat
A l’auditori de Casa Pastors tingué lloc la presentació del llibre de Damià Bardera, que M. Teresa Calabús, de la llibreria Cucut, definí com jove de Viladamat, intel·ligent, divertit i provocador.
La presentació anà a càrrec de M. Teresa Comas, professora de Llengua i Literatura Catalana, i el propi autor, que va fer una breu dissertació que no desmentia, en cap moment, els adjectius citats.
L’acte acabà amb la degustació d’un bloc de carbó, negre i dolç, de Reis, de can Batlle, que trossejà l’autor, regat amb cava.

Expliquen i presenten un conte
A la Biblioteca Pere Blasi es va explicar un conte per a infants Els nens de l’aigua.
Els convidats foren aquesta vegada els infants, que hi acudiren degudament acompanyats per moltes mares i alguns pares.
Va explicar el conte Josep Maria Castells, que va fer-se ràpidament amb l’atenció del públic infantil, que va escoltar, seguir i intervenir en el relat.

25è concurs de colles sardanístiques

25è concurs de colles sardanistes
El concurs, amb la part musical a càrrec de la cobla Contemporània, tingué un doble escenari. Al matí als jardins de John Lennon, on trenta-tres colles, vingudes des de Ceret, Vilellongue dels Monts, passant per Olot, Cassà de la Selva, Figueres, Banyoles, Palamós, fins a Manlleu, Rubí i Sabadell, s’ajuntaren a les de Torroella i competiren per guanyar algun dels nombrosos premis en joc.
Les quatre sardanes de lluïment foren: Montserrat de V. Bou, Pescadors bons catalans de V. Bou, El cantaire del Montgrí de R. Viladesau i La cardina encara salta de V. Bou.
Un càlcul, bastant aproximat, permet afirmar que en la sardana final, de germanor, Torroella vila vella, hi participaren uns 400 dansaires.
I a la tarda, a la plaça de la Vila, una vintena de colles infantils, acompanyades pels seus monitors, varen participar en la trobada per a ells programada, amb la música, també, de la cobla Contemporània.

Torroella a escena. Concert de música amb Cardova
A la Sala, de Torroella de Montgrí, els quatre components de Cardova varen interpretar un concert de música funk.
Un conjunt de prestigi, quatre veus, amb guitarra, teclats, bateria i baix, varen tocar una música rítmica i sincopada, apta per una nova forma de ballar, el break dance.

6è Premi infantil de piano
Organitzat per l’Escola Municipal de Música de Torroella, es va desenvolupar aquest ja sisè Premi infantil de piano amb una gran assistència d’intèrprets i públic, essencialment familiars que ompliren el Cine petit.
Hi participaren estudiants de piano d’arreu de Catalunya.

Mathausen-Gusen
Després un viatge en autocar de més de vint-i-quatre hores –a causa a les cendres del volcà islandès Eyjafjallajökul-, van arribar d’Àustria, del petit poblet de Mathausen,  un grup de catalans i torroellencs, que mantenen viva la memòria històrica dels republicans víctimes del nazisme, en aquest camp conegut com el dels espanyols, encara que el govern de Franco va afirmar que no existien espanyols més enllà de les fronteres. Foren considerats apàtrides.
Cada any es fan els actes commemoratius de l’alliberament. Aquest va ser ja el 65è aniversari, i hem unit a aquesta notícia el vídeo filmat pel nostre company Jordi Bellapart. Amb ell volem, des d’aquí, unir-nos al seu dolor i al seu record.

Los comentarios están cerrados.