Exposició de Visions de l’Empordà a la Capella de Sant Antoni
A la Capella de Sant Antoni, exposa la seva obra el pintor sabadellenc Enric Orriols, que estiueja entre nosaltres. El paisatge torroellenc, des del massís del Montgrí fins a les cales i els penya-segats abruptes de la costa, sense oblidar els arrossars de Pals, és el tema de les seves pintures.
D’ell i de la seva obra en Joan Fuster i Gimpera n’ha fet un ampli comentari, del que hem extret aquest paràgraf: “L’Enric Orriols ha conreat aquesta disciplina des de jove i això li permet posseir aquest mestratge, prodigar-se en l’aventura de pintar. Actualment ha deixat el model acadèmic i cerca nous viaranys i experiències en una pintura de faisó neoimpressionista...”
Festa dels Masos 2010 de Torroella de Montgrí i l’Estartit
A l’Ermita i a l’esplanada de Santa Maria del Mar, organitzada pe la Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit, amb el patrocini de la Fundació Mascort i la col·laboració de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, es va celebrar un any més la Festa dels Masos.
Començà amb una missa solemne, amb la col·laboració de la coral Els Passarells de l’Estartit que, en finalitzar-se, cantaren els Goigs de Santa Maria del Mar.
A continuació, audició de sardanes amb la cobla La Principal de Porqueres a l’esplanada, seguida per un aperitiu. L’assistència fou àmplia, unes quatre-centes persones, les sardanes amb molts balladors i la cobla, molt aplaudida.
L’accés a l’ermita i esplanada es va fer per l’entrada del càmping Castell Montgrí, amb vehicles particulars o amb els autobusos que sortiren de Torroella i de l’Estartit, a càrrec de la Fundació Mascort, així com el cost de les sardanes i l’aperitiu.
Els actes van concloure el diumenge amb un dinar popular.
La Plaça dels Dolors, nou espai pels vianants
La plaça dels Dolors, on antigament hi havia l’església del segle XVIII del mateix nom i cremada durant la guerra civil, s’integrarà com a espai pels vianants, ocuparà dues terceres parts de l’espai i substituirà l’aparcament en zona blava fins ara existent.
Al mateix temps s’han eliminat dos grans pins, que sembla que provocaven molèsties vàries.
Es plantaran tres magnòlies al costat del carrer de Sant Agustí, i també una alzina.
El projecte va suscitar oposició de veïns, comerciants i de CiU, que defensaven els aparcaments.
Avui, encara és possible la unitat de l’independentisme?
Es va celebrar a Can Quintana – Museu de la Mediterrània la taula rodona Avui, encara és possible la unitat de l’independentisme?
Sis formacions diferents van encetar els actes de la Diada, en la vigília de la festa nacional. Els participants, de diferent afiliació política, coincidiren no obstant en parlar d’una unitat de moviment social.
Però per vàries raons, eminentment electorals, varen considerar com a negativa la diversitat de plantejaments, propis d’una diversitat de partits amb diferents polítiques i interessos.
En la taula rodona hi varen participar, com quedaven indicades en la imatge projectada,
Enric Canela, de Conferència Nacional del Sobiranisme; Jordi Fàbrega, de Decidim.cat; Eduard López, d’ERC; Santi Niell, de Solidaritat Catalana; Narcís Ribes, de Reagrupament, i Víctor Terradellas, de la CAT.
11 de setembre · Diada Nacional de Catalunya
Durant la Diada es portaren a terme una sèrie d’activitats:
A Torroella:
Trobada de Puntaires,durant tot el matí, al passeig Quintana i Combis, que ompliren l’ampla vorera del lateral de Can Quintana-Museu de la Mediterrània, mantenint una tradició popular ben nostrada.
Inauguració del monòlit al pont del Ter, en record dels més de tres-cents soldats de l’exèrcit republicà presoners de guerra, que en batallons disciplinaris el varen reconstruir en quasi deu mesos, entre l’estiu i el desembre de l’any 1940, mes en què es va inaugurar sota el nom de Pont del General Orgaz. Comptava amb un monòlit amb l’escut franquista que fou enderrocat l’any 2006, fa quatre anys.
S’interpretaren dues composicions musicals, Promenade a l’ automne i Adagio d’Albinoni amb Maria Geli al violoncel i Andrea Monte a l’arpa.
El secretari general d’Interior, Joan Boada, i l’Alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, varen inaugurar el nou monòlit, que passarà a formar part de la xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, que compta ja amb 71 en tot el territori, per la senyalització i difusió del patrimoni memorial del període 1936-1980.
Conferència Els esclaus de Franco, a càrrec de l’historiador Oriol Dueñas.
El conferenciant va explicar de forma precisa, documentada i resumida en el temps de què disposava, les formes d’explotació que el règim franquista va exercir sobre els detinguts, soldats presoners de l’exèrcit republicà, que foren utilitzats com a esclaus, en tasques de reconstrucció d’infraestructures, majoritàriament ponts que foren destruïts per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a França, (a la província de Girona, 333 ponts).
El conferenciant, que ha publicat un llibre amb el mateix títol, va centrar la seva conferència en els presoners, que lluny de casa no varen poder provar, amb els corresponents avals, la seva lleialtat al règim i foren classificats com a desafectes, integrats en unitats militars, batallons de treballs forçats i hagueren, a més, de fer el servei militar obligatori de 1940 al 1942. I en el pont sobre el Ter de Torroella de Montgrí, que va il·lustrar amb fotografies de La Vanguardia Española (30 d’abril de 1939: Los puentes que los rojos destruyeron i 17 desembre de 1940, portada amb la inauguración del puente por el Capitán General Orgaz y la marquesa de Serralavega, que es poden consultar a l’ hemeroteca de la Vanguardia).
El conferenciant, amb Els esclaus de Franco, va fer ressò d’aquest ús i abús de la força de treball d’homes que havien perdut la guerra i que després van haver de servir el règim en les més dures condicions.
Cant d’Els Segadors, a càrrec del Cor Anselm Viola i la Coral del Recer. Al pati de Can Quintana- Museu de la Mediterrània, tingué lloc, un any més, la interpretació d’ Els segadors
Actes amb motiu de la diada, organitzats pel Recer
-Dinar de germanor per la Diada de Catalunya. Amb motiu de la Diada, el Recer va organitzar un dinar a la plaça d’Espanya, consistent en una arrossada i pollastre a la brasa. Les taules omplien tota la part enjardinada i encara quedava afora un rest de taules.
-Ballada de sardanes. A la tarda, audició de sardanes a la mateixa plaça d’Espanya, amb la cobla Foment del Montgrí. Es va demostrar un cop més com gaudeixen al sentir i ballar la nostra dansa les persones de certa edat.
-Ball amb el conjunt Trànsit. I a les set de la tarda, ball amb la música i les veus del conjunt Trànsit.
I a L’Estartit
Mercat d’artesania, tot el dia, que ocupava la plaça de l’Església i el passeig Marítim. Va estar obert també el dissabte 25 i el diumenge 26.
Mercat de segona mà, a la plaça Jacques Costeau, organitzat pe la associació Llagut d’Or.
Va estar obert també el dissabte 25.
Outlet i Ocasions, Fira de Final de Temporada d’Estiu, a la plaça Llevantina, que organitza l’Estació Nàutica. Va estar obert també el dissabte 25.
Animació infantil, hi havia una vegada la lluna, el sol i un núvol que volien explicar uns contes del cel i van posar-se d’acord amb Xirriquiteula Teatre per sortir a l’escenari, a la tarda de la Diada i al davant de l’oficina de Turisme.
Havaneres i cremat amb el grup Terra Endins. Per a concloure la festa, res millor que sentir havaneres prenent un bon cremat amb ressons d’indians.
I el diumenge 12, 5a Fira del Vent, en què, organitzada per l’àrea de Turisme, es fan volar estels, sí tal com sona: taller, ensenyança als infants, exhibició i volada d’estels, pel cel blau de l’Estartit.
46è Aplec de la Sardana
L’Agrupació Sardanista Continuïtat, entitat organitzadora de l’aplec, en commemoració al 125è aniversari del naixement del popular compositor Vicenç Bou i Geli (Torroella de Montgrí, 1885-1962), el va dedicar a retre-li un merescut homenatge. .
Les cobles Ciutat de Cornellà, Mediterrània i Foment del Montgrí, matí i tarda, i a la Plaça de la Vila, van ser les encarregades d’interpretar un repertori de 26 sardanes. N’incloïa 12 del compositor torroellenc (Montserrat, L’anell de prometatge, Platges de Lloret, Regalims del cor, La cardina encara salta, Catalanitat, De Sant Feliu a s’Agaró, Record de Calella, Girona aimada, Angelina, Voliaines, i Torroella vila vella, que fou sardana de conjunt interpretada per les tres cobles). Hem de subratllar que a la cobla Mediterrània hi va tocar en Jordi Molina Membrives, com a tenora primera.
Exposició de Carles Guasch
Es va inaugurar l’exposició de l’eivissenc Carles Guasch, Seqüències, a Can Quintana-Museu de la Mediterrània.
Mitjançant una tècnica i execució formal, Guasch estratifica en els seus collages i en la seva pintura una cromàtica dins d’un context abstracte, en una vintena de pintures amb harmòniques estratificacions de color.
L’exposició confirma la trajectòria i projecció internacional de l’artista.
3a caminada per a la Vida-Costa Brava.
Amb la col·laboració de l’associació estartidenca Mans solidàries vora el mar, la Fundació Oncolliga va organitzar la 3a Caminada per a la Vida-Costa Brava, la versió catalana del Walk for Life (camina per la vida), que des de fa anys se celebra a Anglaterra, amb l’objectiu de recaptar fons per ajudar a lluitar contra el càncer.
La particularitat de la caminada és la mirada femenina amb què s’ha organitzat: Només s’hi podien inscriure dones i costava 10 euros. El recorregut, d’uns set quilòmetres, es podia fer al pas o corrent i es podia triar un recorregut més curt.
El seu objectiu no és solament el de recaptar fons, sinó també el de passar un dia per canviar d’opinions i per recordar totes aquelles persones estimades que pateixen o han patit aquesta malaltia.
Exposició de pintura de Manel Gil.
A la Capella de Sant Antoni, i organitzada per l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes, tingué lloc la inauguració de l’exposició de pintura de Manel Gil. Nascut a Barcelona, estudià dibuix a la Llotja, amb quaranta anys d’experiència com a retocador fotogràfic i submarinista professional a les Medes. En els darrers anys de la seva vida professional visqué a l’Estartit, i avui a Torroella.
Manel Gil ha desenvolupat una tècnica que desconeixia, la pintura a l’ oli, tridimensional. Gràcies als progressos informàtics i a la seva experiència com a retocador fotogràfic, ha creat una nova visió del fons submarí, una pintura que vista a ull nu, ja és perfecta, al mirar-la a través d’unes ulleres incolores, polaritzades, pren una profunditat i un relleu inexplicablement meravellós.
La recomanació d’Emporion: no deixeu l’oportunitat de visitar aquesta exposició, agraireu el consell. Per la bellesa dels seus “peixos”i per la meravellosa visió tridimensional, en relleu!
Jornades Europees del patrimoni a Catalunya 2010. Europa, un patrimoni comú.
Els dies 24, 25 i 26 de setembre es van celebrar aquestes jornades amb la participació d’uns cent seixanta municipis catalans. 450 activitats gratuïtes per a descobrir i viure el patrimoni cultural comú.
Torroella de Montgrí va participar en aquestes jornades amb l’ organització d’una sortida amb bicicleta per la plana del Baix Ter per mostrar les característiques torres de defensa bastides als segles XVI i XVII als masos de la plana per protegir-se de les incursions pirates que assolaven un cop i l’altre aquestes terres.
Segons paraules de Joan Manuel Tresserras: Des dels precedents més antics de la història de Catalunya, el nostre patrimoni cultural és un dels testimonis resplendents de l’evolució humana en aquest àmbit d’Europa.
Audició de sardanes al passeig Vicenç Bou.
Amb motiu de la festa de la Mercè, l’Hospital de Torroella, organitza en el passeig Vicenç Bou, enfront de les seves instal·lacions, una audició de sardanes.
La d’aquest any, molt concorreguda, a anat a càrrec de la cobla Foment del Montgrí, que ha fet les delícies tan dels propis residents com dels seus familiars i amics que els acompanyaven.
L’ESTARTIT, Terra de Pirates
L’Estartit es vanta del qualificatiu “Terra de Pirates”. Molt de cert té aquesta afirmació, ja que des de les Medes, en disputa constant entre nadius i pirates, varen propiciar que la terra del Baix Ter fos escenari de contínues ràtzies pirates. Però avui és una festa eminentment infantil, però també per a la gent a qui agradi el paisatge, la natura i la història del nostre país.
Una munió d’actes es complementen en els tres dies que constitueixen la festa, 24, 25 i 26 de Setembre:
El primer dia, divendres: La pluja va fer ajornar al dissabte, tres dels actes programats:
-Gran desembarcament dels Pirates, amb els Ducs del Foc, els Grallers del Montgrí i el grup d’animació Drakonia, a la platgeta del Port, seguit per la Cercavila i correfoc fins arribar a la Plaça de l’Església. Milers de persones els esperaven i els van seguir. Amb els “trons” de les timbales i els llamps” dels Mussolets.
La cantada d’Havaneres am el grup “Els Pirates”,es va posposar fins el diumenge a la nit, a la plaça de l’Església.
El dissabte:
-Terra de pirates:
Visites guiades:
A la Meda Gran i En bicicleta als masos fortificats del baix Ter.
– “Viu els pirates amb els cinc sentits” Exposició sobre la temàtica, a la sala d’exposicions del Consell Municipal de l’Estartit
-Trobada de puntaires, al matí i a la tarda, mostrant l’entrecreuar dels boixets per fer les puntes al coixí, en una tradició ancestral en la nostra Costa Brava.
-El carrilet pirata, que sortia des de la placeta del port fins als Griells i tornava al punt d’origen, amb varies sortides al matí i a la tarda.
-Bateig de navegació a vela, per a nens i nenes a partir de 6 anys, que sabessin nedar i anessin vestits de pirates.
-Exhibició gimnàstica, a càrrec del Club Gimnàstic Montgrí.
–Sortida en Vaixell pirata, a bord del CORSARI NEGRE
-Xerrada sobre la pirateria i el Baix Ter, a càrrec del Museu de la Mediterrània.
-Taller de globoflèxia, espases i cinturons pirates amb globus, amb David el Mag, que a la nit va protagonitzar un interessant i divertit espectacle de màgia a la plaça d l’Església.
-Gran cercavila amb els gegants de l’Estartit, els de Torroella i els grallers d’Espolla.
-I per la Quitxalla, tota la tarda espai de lleure a la plaça Llevantina.
I el diumenge:
Tercer i darrer dia d’una festa per a recordar a la terra dels pirates, pels petits i també pels grans, o menys petits (No hi ha en veritat ningú massa gran).
-Segones visites guiades a la Meda gran i als Masos fortificats
-Taller La Xarranca: per vestir-te de pirata, gimcanes del tresor pirata, jocs de taula gegants, llibres sobre pirates. I el Gran Galió inflable per a tots els menuts.
–El carrilet seguia amb els seus recorreguts, el mercat artesà amb les seves ofertes, i per primer cop acreditació de pirata al primer congrés mundial de pirates i gran fotografia de família de tots els Pirates acreditats.
Esperem tots la festa de pirates de l’any 2011!
El cinema Montgrí, 25 anys com a part d’una entitat pública.
El cinema Montgrí fa, des del 30 de setembre d’enguany, vint i cinc anys que forma part del patrimoni de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Des d’aquell any 1985, Jordi Bellapart i Roig, que en el moment de la compra era tinent d’alcalde, ha estat al davant de la gestió de l’activitat de cinema. La sala, recentment reformada i actualitzada, té un aforament de 400 places, 250 a la platea i 150 a l’amfiteatre.
Sens dubte, sense aquesta adquisició i sense la dedicació d’en Jordi Bellapart, ànima del cinema i membre del Cine Club Torroellenc, avui no existiria, com ha succeït amb moltes altres sales de poblacions fins i tot més grans que Torroella.
Avui aquest local històric ha arrelat entre la gent de la vila i també en la dels voltants.
Les estadístiques ho confirmen: l’any 1998, el millor dels darrers quinze, es va arribar a la xifra de 31.326 espectadors. La mitjana actual ha estat, fins desembre del 2009, la de 25.347, xifres que han permès que l’activitat de cinema s’autofinancés. Esperem que com ha resistit fins avui, ho pugui fer en un futur, amb les noves tecnologies del cinema digital.
El passeig dels Griells
Griells s’ha quedat sense platja i el passeig, que no tenia necessitat de fer de dic contra els embats de les onades, avui està en greu perill. S’ha perdut la totalitat de la platja.
L’Alcalde, Josep Maria Rufí, es va reunir amb tècnics de la Direcció General de Costes, per examinar i estudiar possibles solucions. Griells està en una cota molt baixa, amb risc d’inundacions i la destrossa del passeig.
Una possibilitat que s’ha comentat, és la de portar l’excés de sorra de Sa Riera, per restaurar la platja de Griells.
NOTÍCIES DE CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
El mes de setembre ha estat ple d’esdeveniments que sense tenir un caràcter pròpiament de l’Empordà, Baix Ter o Torroella de Montgrí , sí que les seves repercussions les notarem i requereixen un xic de reflexió. Segueix un curt resum del que han fet públic els mitjans de comunicació. Recordem-los a Emporion.
L’evolució de la CRISI ECONÒMICA que, a Espanya, no ha estat solament immobiliària i financera.
El president espanyol va afirmar recentment a Nova York que els preus de l’habitatge ja havien tocat fons i no baixaran més.
La crisi, ha afectat tot el teixit industrial, tan important a Catalunya, no tant per les grans indústries multinacionals, automobilístiques, etc. sinó per la petita empresa, que constitueix una font molt important de generació o destrucció de llocs de treball.
Es va negar la crisi en ple any 2008, i avui es posa en dubte l’eficàcia de la reducció de salaris i la congelació de les pensions. Serà suficient l’increment de l’IVA? O serà contraproduent?
S’indica que són mesures aprovades per la Comunitat Europea.
La convocatòria d’ ELECCIONS a Catalunya, i la data tardana de les eleccions, alentint la presa de decisions per a la sortida de la crisi.
Augment d’ IMPOSTOS, que fa pagar més als assalariats i no als més rics.
Augment de l’ ELECTRICITAT, que aquest any s’ha incrementat un 2,6% el mes de gener, amb l’IVA el juliol i un 4,8% l’octubre. Càlculs publicats indiquen que en un any s’ha incrementat un 30%.
La raó eduïda és el preu molt baix que es cobra per l’energia. Quins altres elements inclouen el rebut del llum?
Endesa invertirà 628 milions d’euros a Colòmbia, la seva filial construirà la central hidroelèctrica El Quimbo.
Dos fets coincideixen amb el tema elèctric:
-Cementiri nuclear, Zarra o Ascó.En els municipis de Zarra (Vall de Cofrents) i el d’Ascó (Ribera d’Ebre) volen saber quina és la resolució final. Mentrestant, es produeixen manifestacions en contra de l’energia atòmica i els seus cementiris.
-I protestes contra els parcs eòlics. Més d’un centenar d’entitats i particulars s’oposen a la ubicació dels molins que ha acordat la Generalitat i aprovat pel Consell d’Alcaldes (46 a favor, 1 en contra, i 11 abstencions).
Convocatòria de vaga general. La Constitució Espanyola preveu una llei de vagues. Cap partit polític ha fet palesa la necessitat d’una llei que garanteixi tant els drets dels que volen fer vaga com el dels que volen treballar.
A Catalunya s’accepten unes condicions en el transport públic més permissives a la vaga, que a la resta d’Espanya.
El nou calendari escolar origina un nou problema per les famílies en ple hivern.
La immigració i expulsió de gitanos Rom. No és fàcil prendre posició sobre aquest tema i sobre el possible efecte a Catalunya si venen aquí els expulsats”
L’ Alzheimer: Bicicleta, cullera, poma. Un dels primers símptomes de la malaltia és la pèrdua de la memòria immediata, a curt terme. El pacient ha de repetir, de memòria, (Bicicleta, cullera, poma, en el cas de Pasqual Maragall) que el metge l’hi ha demanat que recordés i repreguntarà en ocasions posteriors.
És admirable la valentia de Pasqual Maragall i la dedicació i coratge de seva muller, Diana Garrigosa. Gràcies, en nom de totes les persones grans que estem més en risc de sofrir les conseqüències d’aquesta malaltia degenerativa.
La misèria i els objectius dels països més rics per eradicar la pobresa. El president Zapatero ha posat sobre la taula la “taxa Tobin” (proposada ja l’any 1971 per l’economista James Tobin, premi Nobel 1981), un impost a les entitats financeres per les transaccions especulatives internacionals. Però es convertiria en un nou càrrec de “cooperació” en les nostres operacions bancàries?
Les visites del Sant Pare i la tuneladora a les “portes” de la Sagrada Família. El Sant Pare ha visitat la Gran Bretanya, un gran gest de valentia. I visitarà, per a la seva consagració, el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.
Els responsables de les obres del temple han presentat demandes judicials, fins ara no ateses, contra el pas, tan a prop, de la tuneladora i del futur túnel, al·ludint a elements peculiars de l’arquitectura gaudiana (sostres amb trencadís, etc). Els tècnics de la companyia responsable de les infraestructures del tren han afirmat que és totalment segur.
Homenatge als treballadors presoners de guerra republicans que van reconstruir el pont de Torroella de Montgri. 1939 – 1940
