Conrad Lloveras i Bech ha mort sobtadament a l’edat de 55 anys. L’església de Torroella, tot i les seves dimensions, es feu petita per acollir tots els que volíem acompanyar-lo en aquell moment. I recordar-lo en l’escoltar les paraules de la seva neboda i dels amics. El treball (joieries a Torroella i l’Estartit) i l’esport (president del Club Ciclista Montgrí) foren les seves activitats, però la més destacable era la seva bonhomia. El nostre condol a l’esposa, al seu fill i als altres familiars i amics. I el nostre record per a tu. Descansa en pau!
Torroella de Montgrí una de les destinacions preferides pels campistes. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les més de 4,7 milions de pernoctacions en càmpings a Catalunya del passat mes d’agost han representat un 50,2% del total de l’Estat. Per zones, la primera va ser la Costa Brava; la seguia la Costa Daurada. I els 9 primers municipis van ser: Calonge (314.238 pernoctacions), Torroella de Montgrí (313.879), Salou (296.018), Sant Pere Pescador (253.069), Blanes (250.122), Castelló d’Empúries (248.195), Castell-Platja d’Aro (188.964), Cambrils (163.385) i Palafrugell (163.237).
El Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. En el ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí es va aprovar per unanimitat la proposta d’ampliació dels termes del parc actualment previstos, amb la inclusió de la pedrera d’Ullà, el tram baix del riu Ter i un connector fins a la zona del Bol Roig de l’Escala. Es va proposar també deixar fora la platja i la zona de magatzems del costat del Ter Vell i els entorns. Així mateix, es demanava que la denominació oficial sigui «Parc Natural i cultural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter».
V JORNADES ERNEST LLUCH. El diàleg intermediterrani va centrar la V Jornada Ernest Lluch, a l’Auditori del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. HI va haver les següents intervencions:
1 Projecció de l’audiovisual La Realitat Mediterrània, avui
2 Renovació del Procés de Barcelona: presentat per Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea del Consell d’Europa, i per Anna Terron, secretària de la Generalitat per a la Unió Europea. El catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de París, Sami Naïr, va afirmar que l’actual crisi econòmica serà dura a Occident, però ho serà molt més als països de la riba sud de la Mediterrània, per la seva escassa industrialització i pel creixement demogràfic d’una població molt empobrida. Ara, més que mai, és necessari el Procés de Barcelona i la seva refundació, en dos eixos fonamentals: “cooperació econòmica” i “foment i respecte pels drets humans i l’estat de dret”. Aquets països no es desenvoluparan si no s’instauren sistemes democràtics. Va defensar que la seu de la Unió pel Mediterrani estigui a Barcelona, perquè, si es fes en un altre lloc significaria deslegitimar la feina feta des del 1995.
3 La incertitud permanent de l’Orient Mitjà. El periodista Tomàs Alcoverro, presentat per Josep Martinoy, periodista i cap de redacció de El Punt, exposà la seva visió dels països on ha desenvolupat la seva tasca com a corresponsal de La Vanguardia a Beirut. El problema entre israelians i palestins ha deixat de ser clau a l’Orient Mitjà; a la regió cada vegada pren més protagonisme l’Iran. Analitzà la guerra de l’Iraq i es preguntava què passarà amb les tropes que els EUA hi tenen, un cop elegit el nou president nord-americà.
4 Canvis i transformacions socials a les societats mediterrànies. Ja a primera hora de la tarda, va participar-hi el director de la Fundació Anna Lindh, Andreu Claret, presentat per Albert Bou, president del Consell Social de la UdG. Dissertà sobre la transformació d’unes societats en la Mediterrània que presenten fortes diferències entre ambdues ribes del Mediterrani.
5 Taula rodona. Gemma Aubanell, politòloga i directora de programació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, va conduir la taula rodona que finalitzava la jornada. Foren nombroses les preguntes i molt interessants les intervencions dels conferenciants. En finalitzar, es procedí a la cloenda institucional de la Jornada Ernest Lluc.
Gastronomia de poma a Torroella. Han tingut lloc les III Jornades la Poma a la Cuina. Nou restaurants de Torroella i l’Estartit han ofert suggeriments, uns tradicionals i altres que destaquen per la seva novetat: pomes farcides, amanida de pernil d’aglà amb poma Fuji i paté, rovellons amb botifarra de perol i poma Fuji, delícies de formatge de cabra amb fons de poma Golden, filet amb compota de poma àcida i suc de calvados, llobarro salvatge amb mussolina de poma gratinat, llom de bacallà gratinat amb mussolina de poma vermella, sopa de poma Golden amb gelat de ratafia o canelons de poma Golden i beixamel de crema catalana cremada, entre d’altres. Una molt bona excusa per fer una saborosa escapada gastronòmica.
La crisi afecta el transport escolar i els menjadors. Aquest curs, el transport escolar de l’Estartit a Torroella serà gratuït. La Generalitat es feia càrrec de la despesa del transport dels nens que viuen en urbanitzacions i que van a escola al poble. Però va decidir que s’havia de sufragar amb copagament entre Educació, els ajuntaments i les famílies. El Consell Comarcal del Baix Empordà havia previst que al formar un únic municipi no fos gratuït ja aquest curs. L’Ajuntament li feu arribar una còpia de la sentència judicial, que va guanyar, per mantenir gratuït el transport escolar entre els dos pobles del terme. El Consell Comarcal va decidir mantenir-lo així, almenys per a aquest curs, i iniciar negociacions, ja que afecta també el menjador.
Què diu la llei? La LOGSE estableix la gratuïtat del transport i del menjador per als alumnes de primària i ESO que no puguin anar a l’escola al seu municipi, perquè visquin en un poble petit on no n’hi ha. Podran anar a estudiar a una població veïna i llavors la Generalitat paga el transport, el menjador i, si cal, també l’internament. Però també diu que per als alumnes que es desplacen a un centre docent dins el mateix terme municipal no s’estableix cap tipus de gratuïtat.
El desplegament de la televisió digital terrestre (TDT). Catalunya Connecta. El Departament de Governació i Administracions Públiques va activar quatre nous centres emissors a les comarques de Girona: a l’Estartit, Ripoll, Sarrià de Ter i Palafrugell, que donen cobertura a 21 municipis, repartits entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès, el Ripollès i la Selva. Al Baix Empordà: Pals, Palau-sator, Palafrugell, Mont-ras, Rupià, Sant Feliu de Guíxols, Vall-llobrega, Foixà, Calonge, Torroella de Montgrí, Begur, Fontanilles i Torrent.
L’Institut de Religioses Filles del Sagrat Cor de Jesús han deixat Torroella de Montgrí. Després de 96 anys d’impartir la docència als infants, la comunitat de les Filles del Sagrat Cor ha marxat de Torroella de Montgrí. Integrada actualment per les sors Assumpció, Maria i Inés, ja no han tingut cura aquest curs de la quitxalla torroellenca. Ho faran ara a gent gran, a la llar residència que la congregació té a Banyoles. Molts han estat els nens i nenes que han passat per les seves aules i entre ells figuren els tres últims alcaldes: Joan Margall, Carles Negre i Josep Ferrer.
Incompliment de la llei que defineix el cabal del Ter. La Plataforma del Ter va presentar l’abril passat una petició al jutjat perquè es prenguessin mesures cautelars mentre no es resolgués la demanda contra l’ACA.
Ara, el jutge ha desestimat la petició de mesures cautelars. Es denunciava l’incompliment de la llei del Ter del 1959. El riu ha de portar uns mínims al pas per Girona i per Torroella i prioritza l’ús de l’aigua per a regadiu i per a proveïment de la Costa Brava, Girona, Salt i Sarrià, abans que al transvasament cap a Barcelona.
El xifrer d’en Navarro. L’incendi que patí el nostre Montgrí fou implacable per al frondós xifrer conegut com el Xifrer d’en Navarro. Emporion ha volgut recuperar un arbre tan simbòlic. Com a resultat de les gestions fetes especialment per Jordi Bellapart, l’actitud de la família Bofill, propietària del terreny on està situat, la valuosa col·laboració del Sr. Sabrià, jardiner, i de l’Ajuntament de la nostra vila, el proper dia 16 de novembre d’enguany, a les 12 del matí, tindrà lloc la plantació de dos nous xifrers.
