Patrona d’Osona i de la independència catalana
Verge de la Gleva,
guieu-nos a bon port!
Atorgueu-nos diligència,
per arribar-hi amb bona sort.
Damunt la boira, estel,
de la plana de Vic, princesa,
concediu-nos aquest anhel!
Far de nit, virtut, mirall de dia,
d’Osona, pulcra,
ajunteu la nostra gelosia!
Càntic lluminós, glòria plena,
del voltreganès, senyora,
doneu-nos-ho sense pena!
Amor de bé total,
tant a creients com a profans,
transmeteu-nos-ho amb moral!
“Mare del bon Déu,
verge de la Gleva.
Mare del bon Déu,
siau mare meva.”2
De la modernitat nova,
símbol i referència,
permeteu-nos superar la prova!
Verge de la Gleva,
ànima catalana,
feu-nos ferms!
Amb espiritualitat galana.
Neu de cel, essència,
de Catalunya patrona,
de la seva independència.
Per arribar-hi sense tort,
verge de la Gleva,
guieu-nos amb cor fort!
(Anònim)
1. http://www.youtube.com/watch?v=cilFMR7q3qU
2. Verdaguer, Mn. Jacint. Cobles a la verge de la Gleva. (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902).
