No us passa que quan penseu en un país, ciutat, vila o poble en l’àmbit esportiu us venen uns colors al cap? Si us dic que penseu en l’esport de Madrid amb quin color el relacioneu? I si us dic Barcelona? I Bilbao?Malauradament, encara que en aquestes ciutats hi hagi d’altres clubs esportius, els colors dels gran equips de futbol ho monopolitzen tot. Podríem parlar de les meravelloses minories però ja ho farem en un altre article. Si parlem de països, la cosa va igual, però en aquest cas moltes vegades té una relació directa amb la seva bandera. Oi que si us dic que peseu esportivament en Brasil, Itàlia, Argentina o Xina tots i totes direm els mateixos colors? Crec molt que sí. Anem a un àmbit més local. Si us dic que penseu en els colors esportius de Girona, Palamós o Figueres, què? Coincidim? Em penso que també.I si us dic Torroella?
Per què l’esport torroellenc és vermell? Vermell com el dels RC Senglars, que des del 2004 ens han posat al mapa del rugbi català. O el vermell del Bàsquet Club Torroella, que gràcies a l’empenta del senyor Eugeni Padrones, al 1983 va engrescar una colla de nois i noies a practicar aquest esport al pati del col·legi Sant Gabriel. O el vermell i blanc del Handbol Montgrí, promogut pel professor Miquel Vinyals també al 1983, aquest però al pati del CEIP Guillem de Montgrí. I el vermell amb la històrica línia diagonal blanca de la Unió Esportiva Torroella?
Ep! Que no se m’enfadin els puristes. Parlo dels esports d’equip i de contacte. Per sort, a Torroella el ventall esportiu és molt ampli i molt divers i, en aquest sentit, els colors són molts i molt més variats.
Sigui com sigui, tots aquests vermells provenen d’un primer referent comú. I la història local ens diu que fins al 1955, tots els equips esportius del poble, CD Montgrí (1921-1940) i ED Montgrí (1940-1961) -i les referències tant dels equips de bàsquet com d’handbol femení i masculí que hi ha dels anys trenta i quaranta- vestien amb una samarreta blanca i pantaló blau fosc, però entre la temporada 1955-56 i la 1956-57, de sobte, el futbol va començar a vestir de color vermell. Primer amb ratlles horitzontals vermelles i blanques i uns anys més tard, totalment de color vermell. I per què aquest canvi? Posem una mica de llum a la foscor!
ED Montgri-FC Nürnberg, el partit més important de la història, 8 de febrer del 1956
Al febrer del 1956, l’ED Montgrí va jugar un partit amistós al Camp de La Comtessa (actual parc John Lennon) contra el FC Nürnberg, equip alemany que en aquell moment jugava a la Bundeslliga (Primera Divisió Alemanya). Era un dels actes de la celebració del “XVII Aniversari del dia de la Liberación” i per jugar aquell partit, considerat un dels més importants de la història al poble, els nostres es van reforçar amb jugadors del FC Barcelona. Es conserva una sola fotografia de la sacada d’honor, les alineacions i el resultat final: Per part de l’ED Montgrí van jugar: Goicolea, Castañer, Hanke, Soler, Flotats, Navarro, Calvet, Roig, Areta, Parés i Roig. Per part del Nürmberg: Quimmernan, Bran, Lumpter, Niebler, Popels, Filmoenayer, Zengrat, Mininger, Nepts i Winterstrein. El partit va acabar en empat, 3-3. L’ED Montgrí va vestir, com sempre, de color blanc i el Nürnberg, amb el seu històric color vermell.
Si sou amants del programa Crims de Tv3, potser ja podeu començar a fer les vostres hipòtesis. Els fets son els següents: es documenta que justament l’any 1956 l’equip del nostre poble va passar a lluir el color vermell a la samarreta, tot i que la línia blanca diagonal no va arribar fins al 1968, sota la presidència del senyor Torrent. Però no ens avancem. D’on surten aquestes samarretes vermelles?
La primera hipòtesi explica que en agraïment a la gran acollida que van tenir els alemanys al poble, van regalar al club una equipació sencera del Nürnberg. Com us podeu imaginar, la qualitat d’aquelles samarretes d’un equip professional era molt millor que les que tenien els nostres jugadors; no oblidem que es trobaven en plena postguerra. Total, que van creure una bona opció substituir les samarretes blanques que havien portat fins llavors per unes de vermelles. I a partir d’aquell moment i fins avui, ens han identificat i han influenciat totes aquelles modalitats esportives que han anat apareixent al poble. La segona hipòtesi no és tan romàntica. S’explica que aquestes samarretes vermelles no van ser una ofrena dels alemanys sinó un descuit. És a dir, que se les varen deixar al vestuari un cop acabat el partit i mira, com que mai més les van reclamar… El desenllaç és el mateix, però la trama novel·lística, molt diferent. Una tercera hipòtesi és molt més simple i, evidentment, molt menys romàntica: analitzant els equips de l’època i els colors que vestien, canviar el blanc de la samarreta pel vermell era una opció coherent. S’embrutia menys, no coincidia amb els colors del Palamós, Figueres, Palafrugell i Banyoles, que eren els rivals propers que es referencien a l’època i podria ser que la relació amb el partit contra el Nürnberg fos només una simple coincidència.
Per treure’n l’aigua clara, vaig fer una mica de Carles Porta i em vaig posar en contacte amb el Nürnberg. Sincerament pensava que no em contestarien, ja que el primer contacte el vaig fer a l’adreça electrònica general del club però, per sorpresa meva, dues setmanes després em va contestar un tal Bern Siegler. Em deia que no havia trobat cap referència sobre el partit del qual li parlava però que li interessava molt el tema i que seguiria investigant amb el seu equip. Amb el seu equip? Poc després vaig descobrir que el tal Bern Siegler és un periodista alemany bastant reconegut, estudiós del futbol i de la història del FC Nürnberg, i amb una extensa trajectòria. Des de fa un mes estem en contacte via correu electrònic. Anem compartint i parlant del que va trobant cadascú a l’arxiu històric i del que ens van explicant les poques persones que recorden alguna cosa d’aquella època. Sens dubte, encara queden moltes pàgines per escriure. Ningú sap si en traurem mai l’aigua clara però per ara, el futbol que sovint separa a la societat, ens ha unit a través d’una línia d’investigació que va des de l’Empordà fins a la Mitjana Baviera.
Per acabar l’article, vull dir-vos que he descobert que el FC Nürnberg va jugar un altre partit amistós a l’Empordà. Va ser un mes més tard, concretament el dia de Sant Josep, al camp de La Bisbal. Per aquell partit, els bisbalencs també es van reforçar amb jugadors del Barça. Com a profund torroellencs que soc, m’enorgulleix molt saber que vam jugar contra els alemanys abans que els de La Bisbal, però per altra banda tinc una estranya sospita que fa dies que em ronda pel cap… Sabeu de quin color va el Bisbalenc?
