Maria-Antònia Oliver

i la seva magna versió de Moby Dick d’Herman Melville

 

No ens podem rendir a la confusió dels nous temps ni abaixar els braços en  temes bàsics
Maria-Antònia Oliver(1946-2022)

Maria Antònia Oliver és una de les escriptores en llengua catalana més importants d’aquests darrers cinquanta anys i possiblement una de les més desconegudes pel gran públic lector d’ençà del nou mil·lenni
Sebastià Bennasar(1976)

Moby Dick: novel·la desmesurada i libèrrima, on s’encabeix ficció, informació i especulació en una cascada enlluernadora.
Vicenç Pagès(1963)

Com fa tants segles,
ens volem tornar a moure
en llibertat,
com el poble que som
i que no ens deixen ser.
Feliu Formosa(1934)

 

Maria-Antònia Oliver ens ha deixat a l’edat de 75 anys. L’escriptora i traductora manacorina és una de les veus més potents de la literatura catalana de la “generació literària dels setanta”. Autora de novel·la, narrativa, teatre, guionatge de ràdio i televisió i periodisme, va aportar una immensa dosi de modernitat a la nostra literatura, ressalta el crític literari Sebastià Bennasar.

Juntament amb el seu marit, l’escriptor Jaume Fuster (1945-1998), van ser impulsors del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Va obtenir molts reconeixements, principalment la Medalla d’Or del Govern Balear (2003), la Creu de Sant Jordi (2007) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016).

Va ser autora de novel·les que van obtenir una bona recepció per part del públic i la crítica. David Castillo diu que va ser una escriptora de qualitat que tenia el suport comercial del lector. Les més conegudes serien Joana E.(1992) , guardonada amb el premi Prudenci Bertrana i Amor de cans (1994), premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga.

Implicada en les lluites tardo franquistes, l’autora tractava temes candents i polèmics com ara l’especulació i el turisme a l’illa de Mallorca, els negocis bruts i la violència de gènere. Va crear la primera dona detectiu de la literatura catalana (la Lònia Guiu). Dona compromesa amb la llengua i el país, la justícia social i el feminisme, tenia un estil literari propi, amb una mirada irònica, incisiva i feia una anàlisi psicològica dels personatges, sobretot utilitzant un llenguatge molt plàstic, musical i coherent, segons els especialistes.

Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües, entre les quals l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, l’hongarès, el neerlandès, el portuguès i el romanès.

La seva llarga malaltia ( un trasplantament de cor l’any 1997) l’havia allunyat des del 2007 de la passió d’escriure i de l’activitat literària.

Un dels aspectes poc recordats però molt significatius en la seva trajectòria literària  va ser la ingent tasca de traducció de títols d’Italo Calvino, RL Stevenson, VirginiaWolf, Mark Twain, Jules Verne, i  principalment la descomunal versió de Moby Dick d’Herman Melville (Nova York, 1819-1891), una de les millors traduccions fetes d’un clàssic a la nostra llengua, una obra cabdal, una feina que va ser distingida amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

Cal recordar que Moby Dick va sortir publicat el 1851 i va ser un fracàs absolut, apunta l’escriptor Vicenç Pagès, i no seria reivindicat per la crítica fins uns trenta anys després de la mort de l’autor, tot i que representa la culminació de la narrativa romàntica nord-americana, subratlla el crític literari Jaume Martí-Olivella.(1951).

A la novel·la, una pel·lícula trepidant i hercúlia de 135 capítols, el narrador s’embarca en un vaixell balener que té com a objectiu la cacera de Moby Dick, la llegendària, ferotge i assassina Balena Blanca. Hi sobresurt l’inoblidable personatge del capità Ahab, -que Harold Bloom el veu com una barreja de Hamlet, Quixot i el Satan de John Milton- i que com Perseu o Sant Jordi, en la seva lluita aferrissada contra el monstre, s’alcen com a poderoses visualitzacions de l’imaginari, com a mites literaris de l’inconscient col·lectiu, remarca Martí-Olivella.

En la novel·la i abans d’entrar en contacte amb la balena, Melville presenta cadascun dels personatges tot dedicant un gran espai a tots els topants teòrics i pràctics dels cetacis amb aventures, poemes en prosa, sermons, tractats, analogies morals i sobretot aventures i supervivència,  diu Vicenç Pagès. Les referències a l’Antic Testament, a la mitologia grecoromana, a Homer, a W. Shakespeare, a N. Hawthorne, a L. Sterne, a ciutats i obres d’art de tot el món hi són constants. I els primers i els últims trenta capítols són pura acció amb moments d’atmosfera trepidant i apocalíptica..

La novel·la permet contemplar la balena, l’animal més gran, lliure i salvatge de tots i que viu en el territori més extens del món, des de tots els angles possibles. I l’obra es confirma com una metàfora de l’etern combat i exaltació de la lluita de l’home contra la natura.

Remarca Vicenç Pagès que l’autor no és un novel·lista, sinó un pensador, un filòsof, un cosmòleg. Moby Dick i altres obres de Melville es poden entendre com un assaig sobre el mal. Conclou que a partir de Moby Dick, ja es pot escriure –i llegir- qualsevol cosa.

I Maria Antònia Oliver va dedicar tot el seu art, esforç i perícia a donar una qualitat literària magistral a aquesta versió d’un dels clàssics més universals i més influents de la novel·lística del segle XIX,  que s’ha convertit per mèrits propis en una obra mestra de la traducció que pot figurar al costat de les de Sagarra i Riba i que honora tant  la traductora com la cultura catalana. 

Agraïment: A Fina Alió, per la revisió crítica a la present col·laboració.

Referències bibliogràfiques

  1. MELVILLE, Herman. Moby Dick. Traducció de Maria-Antònia Oliver. Edicions 62, Barcelona, 1984.
  2. CASTILLO, David. “Adéu, Maria Antònia”. El Punt Avui. Divendres 11 de febrer de 2022, pàgs. 30-31.
  3. OLIVER, Maria-Antònia. JOANA E. Edicions 62. Barcelona, 1995 (8a edició).
  4. PAGÈS, Vicenç. “Moby Dick” a: De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Enciclopèdia Catalana, Capellades, 2006, pàg.242-249. 
  5. BENNASAR, Sebastià. “Maria Antònia Oliver, setanta-cinc anys de modernitat i oblit d’una escriptora imprescindible”. VilaWeb 30 de novembre de 2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/maria-antonia-oliver-75-anys-de-modernitat-i-oblit-duna-escriptora-imprescindible/
  6. MARESMA, Assumpció. “Maria Antònia Oliver: la meva vida sempre ha estat caure i tornar-me a aixecar”. VilaWeb 7 de juny de 2016. https://www.vilaweb.cat/noticies/75152/
  7. MARTÍ-OLIVELLA, Jaume. “Presentació” a: Herman. Moby Dick. Traducció de Maria-Antònia Oliver. Edicions 62, Barcelona, 1984.pàg. 7-16. 
  8. MILIAN, Àlex. “Maria Antònia Oliver, del realisme mític a la novel·la negra”. El Temps, 15 de febrer de 2022, núm. 1966, pàg.58-60.


Ahbab, capità eixut d’astres,
era fet de somni i mort,
era una aspra vigilància,
era un odi de tot port,
era sols ànima encesa
pels abismes submarins,
una follia enfollida
d’anar sempre més endins…

Agustí Bartra(1908-1982; Rapsòdia d’Ahbab –fragment-)