Emporion no és un grup polític. No podem ni volem prendre decisions polítiques en cap sentit. Com a màxim, podem ser un grup d’opinió que exposi les seves preocupacions d’una manera imparcial i respectuosa sobre assumptes que afecten el nostre municipi i la seva gent. És amb aquest esperit que s’han escrit les línies que segueixen.
El municipi de Torroella de Montgrí és gran en superfície (66 km2) i privilegiat en la seva diversitat. Aquesta varietat ha propiciat que es poguessin compaginar al mateix temps activitats econòmiques diverses relacionades amb l’agricultura, la pesca, la industria, el comerç i sobretot el turisme i això ha comportat moltes vegades contradiccions d’interessos i fins i tot enfrontaments. Tot i això, al llarg dels darrers anys s’ha pogut consolidar una manera de fer i d’entendre aquest petit país amb una estratègia comuna, que l’ha fet avançar en desenvolupament econòmic i, en general, amb respecte per al territori.
Fa uns anys aquesta estratègia comuna es va afeblir per l’intent de segregació de l’Estartit per formar un nou municipi, amb aproximadament la meitat del territori, la qual cosa va ser rebutjada per totes les instàncies legals fins al Tribunal Suprem. Després de la sentència denegatòria, l’Ajuntament va crear l’any 2002, amb consens de tots el grups municipals, un ens per descentralitzar la gestió i millorar la capacitat de decisió dels estartidencs: el Consell Municipal de l’Estartit que ja té una llarga i, amb alts i baixos, fructífera experiència, després de més de deu anys de funcionament.
Simultàniament, s’inicià un procés de creació d’una Entitat Municipal Descentralitzada, una figura territorial que ve regulada par la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya, que té el seu precedent en les antigues entitats locals menors. Aquest procés ha arribat ara a la seva fi, i es presentarà a la Generalitat per a la seva aprovació. El termini per presentar al·legacions acaba el 25 de novembre.
En un moment tan transcendent per al futur del nostre municipi, el Consell de Redacció d’Emporion va creure d’interès publicar un Editorial que reflectís la nostra opinió. Mentre recollíem informació, vàrem ser invitats a la presentació que en faria l’Ajuntament el dia 25 d’octubre, on seríem informats i escoltats. Per la nostra banda, vàrem convocar els nostres socis, que depassen àmpliament en nombre el del Consell de Redacció, a una reunió prèvia, per tenir el màxim d’opinions possibles. Acompanyaven la nostra convocatòria unes consideracions que podien servir de base de debat.
Els nostres associats varen expressar diverses opinions, alguna decididament a favor de l’EMD (“el millor producte és el de proximitat, cal acostar l’administració als administrats, ho vol la majoria dels estartidencs”), altres radicalment en contra (“el principi de sostenibilitat econòmica i la reducció de costos és el mes important”). Un soci, d’opinió en general molt respectada, ens deia: “recomanaria a tothom parar l’EMD perquè té un suport excessivament feble per la importància que té l’assumpte… Les diferències són necessàries, però els acords amplis, no dic unànimes, pels grans temes, són també desitjables”.
Els punts de preocupació expressats per la majoria, ja que no per unanimitat, es varen expressar el dia 25 a la reunió amb l’Ajuntament. Aquests:
1 – Les EMD varen ser creades per a la gestió de nuclis aïllats de muntanya o de llocs distants del nucli capital on hi ha l’Ajuntament, bàsicament per a l’ordenació de boscos, pastures comunals i gestió de camins rurals. Hi pot haver doncs mancances a l’hora d’aplicar la seva normativa al cas que ens ocupa.
2 – Crear un altre nivell d’administració pot comportar un increment de funcionariat i burocratitzar més la gestió, repercutint en la qualitat del servei fent-la més complexa i cara. Potser fa deu anys, aquests problemes no es plantejaven tan seriosament, però en temps de crisi, quan la preocupació de totes les administracions és cercar fórmules de gestió que disminueixin el seu cost, s’hauria d’anar amb cura per tal que les fórmules que es proposin no compliquin la gestió ni incrementin el cost del que el ciutadà ha de pagar.
3 – Només el president de l’EMD és elegit democràticament a la mesa electoral de l’entitat. L’altre òrgan que la llei preveu, el consell assessor, pot estar format per persones nomenades per cada grup municipal, que no necessàriament hagin estat votades a les eleccions. Això podria generar dubtes sobre la representativitat democràtica d’aquest consell.
4 – El territori afectat que es proposa inclou no només el nucli urbà, sinó també una part important del territori de la plana, eminentment agrícola, que s’estén des de la línia de la costa fins uns dos kilòmetres cap a l’interior i des de darrere de Roca Maura fins al riu Ter. Això provoca incertesa i fins i tot rebuig d’una part de la població involucrada per raons de residència o de propietat agrícola.
5 – És cert que és bo acostar l’administració als administrats, però podria passar que cercant una nova fórmula empitjoréssim una descentralització que funciona prou bé.
6 – Dintre l’Ajuntament no hi ha el consens desitjable.
Resumint breument, i amb risc de no ser prou encertats, les respostes van ser:
1 – Els estudis jurídics mostren l’adequació del model al cas de l’Estartit.
2 – Els estudis econòmics, realitzats fa anys per gabinets especialitzats, i avalats per la Universitat de Girona, s’han actualitzat i mostren la viabilitat econòmica del nou organisme, sense perjudicar la del municipi. L’Ajuntament recaptarà tots els impostos i taxes i acordarà amb l’EMD el pressupost per a l’execució dels serveis on és competent.
3 – El poder unipersonal, amb el consell assessor, té competència només sobre determinats serveis, i la seva estructura no difereix essencialment de la de l’actual Consell Municipal.
4 – El territori ve definit per l’actual assignació a la mesa electoral de l’Estartit.
5 – Segons els estudis realitzats, res no ha de fer témer que el nou sistema no sigui tan eficaç com l’actual.
6 – Històricament, sempre hi havia hagut consens dels grups polítics municipals sobre aquest punt. El fet que ara costi d’aconseguir-lo no ha de paralitzar l’expedient, l’Ajuntament té un procés en marxa i l’ha de dur a terme.
Aquelles eren les nostres reserves i aquestes les respostes. Creiem que la decisió és de gran importància per a un municipi amb uns vincles geogràfics, històrics, socials i econòmics que no convé trencar, que s’ha de saber trobar solucions que acostin i consolidin la participació de la seva gent en la gestió municipal, i que això s’ha de fer amb sensibilitat, analitzant bé les propostes, cercant el màxim consens, sense egoismes, tenint en compte la idiosincràsia d’una i altra població i fent que els recursos s’inverteixin de la manera més justa i eficient possible. Per escoltar, per intentar de trobar més consens, hi ha temps fins al dia 25.
Aquesta decisió afecta tot un municipi i és una responsabilitat històrica de la qual no ens podem desentendre.