“Qui no s’arrisca no pisca” – “Qui vulgui peix que es mulli el cul”
Significat: Per compensar l’excés de conservadorisme dels refranys que vaig proposar al gener: “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era” i al febrer “Qui no pot segar ha d’espigolar”, aquest mes he volgut triar algun refrany que valorés els avantatges de prendre risc, i en proposo dos. Em sembla desencertat comparar-los al castellà “el que no llora no mama“, com fa algú, perquè plorar i somicar pot donar resultat, però no té cap mèrit, no és gens arriscat. El mot “piscar”, equivalent a “pellucar”, vol dir “prendre a miques” (els coloms pisquen o pelluquen dels dits les molles de pa). La traducció castellana de “qui no s’arrisca no pisca” més aviat seria: “el que no se arriesga no pilla“.
Aplicació: Quan es vol animar algú a prendre una decisió agosarada per aconseguir un objectiu que val la pena.
“Déu-nos-en-guard d’un ja està fet”
Significat: Abans, el llenguatge corrent solia tenir moltes referències religioses, ja ho hem vist en altres ocasions: “quan fou mort el combregaren”, “de vegades et penses senyar i et treus un ull”. També era corrent de dir, per defugir una desgràcia: “Déu-nos-en-guard!” (i encara es diu força).
Aplicació: Frase feta que mou a evitar de fer coses que després ja no tindran remei.
Solucions proposades per a “Dar gato por liebre”
1. – “Fer passar bou per bèstia grossa”
2. – “Fer combregar amb rodes de molí”
He escollit per comentar: “Fer passar bou per bèstia grossa”.
Significat: Lliurar una cosa, fent veure que n’és una altra de més valuosa. Algú podria objectar, i amb raó: “¿per ventura un bou no és una bèstia grossa?”; la resposta seria que sí, i no és fàcil entendre com es va originar la frase feta catalana. Al peu de la lletra, vindria a assenyalar l’intent d’encolomar el bou fent creure que era una altra bèstia també grossa, però de més valor, com ara un cavall, un camell o un elefant.
Aplicació: Per assenyalar que una persona vol enganyar algú, sobretot en cas d’un acord comercial.
Pel que fa a “Fer combregar amb rodes de molí”, només faré una observació: un cop més hi apareix una referència religiosa, que molts joves potser coneixen poc.
“Fer”, no “donar”. Observeu que, en tots dos casos, la nostra frase feta utilitza el verb “fer” per comptes de “dar“, cosa molt habitual en català (altres exemples: “fer goig” per “dar buena impresión“; “fer llàstima” per “dar lástima“; “fer riure” per “dar risa“; “fer un petó” per “dar un beso“, “fer classe” per “dar classe“, etc.).
Es diu: “fes un petó a l’àvia”, “quin goig que fa!”, “no ho miro perquè em fa por”.
“Mucho ruido y pocas nueces”
Feu una proposta: Quin refrany català de significat semblant podríem utilitzar? El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
Contesteu aquí
