S’acosta l’aplec de santa Caterina i volem recordar com es vivia i sentia en altres temps l’aplec, fent una relectura de fragments dels articles publicats a la revista Emporion en les seves dues primeres èpoques. Fer una remembrança d’aquests temps passats que tant ens agrada conèixer i tornar-los a viure per no oblidar les nostres tradicions i costums, d’on venen i com han canviat en el temps. Podem veure que moltes coses poc han canviat gaire i es manté l’esperit festiu de l’aplec. S’acompanya amb unes fotografies del Fons Jan Baca del Centre de Documentació de la Mediterrània, on es documenta el procés de pujada a l’ermita de santa Caterina l’any 1950.
– Emporion. Núm. 23, de 8-12-1915. A l’article signat per JUNY, és fa una descripció de com es vivia el recorregut de la pujada a la muntanya cap a l’ermita. «Si heu anat a l’Aplec i a l’ésser a dalt del Coll no heu girat la vista enrere, us heu perdut un bell espectacle. El corriol és serp gegant que lentament puja, puja, escalant atrevida el cim. És una processó interminable, ordenada i ferventa, d’una foscor seriosa, de la que sobresurten d’en tant en tant, petites taques rialleres: les bruses de color de les noies, les roges barretines dels jaios, els uniformes dels civils. Mireu la gent que puja; famílies senceres, la mainada al davant saltironant de alegria, i els grans darrera amb l’àvia que tot i tan vella com és, no li manca encara el dalit per enfilar-se muntanya amunt. Ella n’és portadora del ciri, en compliment de la prometença feta en hores d’angúnia i de sofriment.» La campana que repica esbojarrada donant la benvinguda i un remoreig de gent que es confon amb les sardanes que toquen a la plaça «I la nostra dansa entre-mig d’aquelles muntanyes, sembla més nostra, té regust de la més alta catalanitat i ressona en cada cor, més pura i triomfanta.»
– Emporion, núm. 47, de 10-12-1916. A l’article signat per ECOS, s’expliquen alguns dels costums típics i alguna anècdota. «Anar a Santa Caterina i no portar llor, és com anar a Montserrat i no portar una medalla. El dia de la festa els llorers de l’ermita queden espurgats com un pal de paller, i tot per l’estofat. Un estofat amb llor de Santa Caterina és mellor. Símbol de la gloria és, també, símbol de la cuina catalana.» S’explica una anècdota del primer dia que es va veure una bicicleta a dalt de l’ermita: «Per això nosaltres al veuren una el dia de la festa de l’ermita, allí dalt, quedárem sorpresos. Ben segur que’s la primera que hi ha anat. I pensàrem en una prometensa. Cumplint un vot hi ha anat gent descalsa i fins sabem d’un que hi va anar de genollons, que tindria doncs d’estrany que un hagués promés anar-hi amb la bicicleta a coll? Perquè lo que’s a cavall de ella es impossible.»
– Emporion núm. 70, de 1-12-1917. També signa l’article l’ECOS, on ens captiva amb algun dels costums de la diada. Comença amb una alabança a la festa «en que Natura se mostra sempre benèvola i se complau en donar-nos un dia esplèndid. No recordem haver vist ploure mai aquest dia. La festa de Santa Caterina, és la més típica que celebra Torroella. Es diada d’alegria i devoció, de goig i de bellesa. Es la diada en que es mengen els primers turrons i s’arreplega el llor per als estofats de tot l’any.» Ens recorda aquella dita que és «orgull nostre de tota la vida, ja que els vells ens han trasmés alló de:
Santa Caterina es nostra
fins a la Torra Ponsa.»
Acaba demanant que es posi una placa a l’ermita «si a l’ermita no hi hagués ja prou làpides, demanaríem que n’hi posessin una en la que amb lletres d’or digués les primeres espasses dels goigs de Santa Caterina :
Caterina gloriosa
esposa del redemptor
Torroella es la ditxosa
en tenir tan gran tresor.»
Recordem que aquesta estrofa correspon als goigs que es cantaven abans dels actuals (estrenats el 25 de novembre de 1947) . Podeu veure article relacionat Els goigs de Santa Caterina .
– Emporion, núm. 94, de 8-12-1918. Aquest any es veu que l’aplec es va celebrar durant tres dies consecutius : «El diumenge, perquè aixis fou disposat pels administradors temerosos de que el mercat prengués assistència a la festa; el dilluns, dia de Sta. Caterina segons resaven els calendaris, i el dimarts perquè aixis ho volgué l’esplendidesa d’un simpàtic carboner devot de la santa. En els anals de l’Ermita caldrà consignar-hi aquest fet que no hi tindrà parió segurament.» Signat també per l’ECOS.
– Emporion, núm. 117, de 30-11-1919. L’ECOS ens parla d’un fet que va passar a la sala gran de l’ermita, on hi havia un dibuix del sant sopar amb Jesús i els dotze apòstols i «Un dia aparegué el retrat del Kaiser dibuixat, com a nou apòstol al costat de la Cena, de aquella gran Cena pintada per aquell hermità aficionat a les belles arts, que’s digué Pomaria.» Eren temps de la primera guerra mundial, i continua amb el comentari «Veus, com que els germanòfils han perdut la guerra, ha desaparescut el retrat del seu apòstol; es clar com que amb ell eren tretze, ha mort el més jove.»
– Emporion, núm. 159, de 11-12-1921. Es fa el comentari que havia plogut el dia de santa Caterina i fa tres anys que passa, «tingueren d’aplaçar la festa per el diumenge després, amb no gaire bon temps, xò que feu que a l’hermita hi anés molt poca gent.»
– Emporion, núm. 179, de 26-11-1922. Celebració de la tradicional festa de l’aplec amb ofici solemne a la capella, les sardanes i el llevant de taula «mentre les grans colles es menjaven l’arròs».
Per primer cop s’explica que es tocaven sardanes a la tarda a la plaça de la vila «acabant la festa amb un esplèndit ball de nit, al Saló Jou, a càrrec de La Lira».
– Emporion, núm. 217, de 27-11-1932. Aquest any l’aplec va caure en divendres i «constituí una veritable festa de germanor i alegria» i molta gent no resistí «la temptació d’arribar-se fins al cim del Montgrí». Pel que sembla era costum que el dia de l’aplec es fes «un ball de comiat en el saló Jou a càrrec de l’orquestra Emporitana de Verges on la joventut dançà de valent fins a les primeres hores de la matinada.»
– Emporion, núm. 241, de 10-12-1933. Aquest any el mal temps acompanyà la festa «Fou un dia rúfol, fred i sense sol» però malgrat això «es compliren els números tradicionals, tan de caràcter recreatiu com religiós. I encara foren en gran nombre les famílies que s’arriscaren a escalar la muntanya per a visitar l’ermita.» Aquest any el ball de comiat es va celebrar al saló del cinema Montgrí a càrrec de l’orquestra «La Principal Torroellenca».
– Emporion, núm. 263, de 9-12-1934. En Pere Castells signa un article on fa una descripció del significat de la nostra festa. «Els torroellencs, en un dia clar i alegre com el de Santa Caterina d’enguany, s’enfilen coratjosament muntanya amunt, carregades les espatlles amb farcells i motxilles replenes de la indispensable i consabuda manduca. És un reguerol humà que s’enfila cap al «coll» com un nombrós ramat de cabres muntanyenques. I la veu del pastor que mansament les guia i condueix; les crida des del fons de la vall; són els alegres repics de la campana de l’ermita. (…) Els repics de la campana, es confonen amb el martellejar del nostre cor, emocionat davant de tan bella perspectiva.» A la plaça, els músics a recés de les parets blanques, toquen sardanes «La nostra dansa, devé més potenta i dominadora quan la recullen i la bressolen les pelades i grisenques roques de la nostra muntanya. Les notes llençades al cel, tenen també en aquells llocs, un gust saborós de romaní i de farigola.»
Podeu llegir els citats articles al següent enllaç: https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/santa-caterina-lemporion.html
