Els dies de confinament em van servir, entre altres coses, per poder gaudir de moltes estones escoltant música. Tot i que les meves preferències musicals es decanten més per les composicions on predominen els instruments de corda i de manera especial el violí, amb tot el que s’allargà el confinament vaig tenir temps d’explorar i escoltar altres tipus de música que he de confessar que tenia una mica oblidada; sortosament em vaig retrobar amb l’obra d’un compositor que, tot i ser extraordinàriament popular i conegut, malauradament feia massa temps que el meu lleure musical no li dedicava l’atenció que es mereix. Ell és Frédéric Chopin.
Quina sort la meva, retrobar-me altra vegada amb aquell geni i amb la seva obra quasi tota ella per a piano, un instrument que tot i no ser del meus predilectes, he de dir que la música de Chopin em va ensenyar a valorar amb més justícia.
El romanticisme i l’element poètic de la música de Chopin fa enaltir els sentiments més nobles i que prevalguin les emocions, l’esperit i el subjectivisme sobre la raó. El romanticisme que incorporen totes les composicions d’aquest poeta de les partitures va ser per mi com un bàlsam que mitigà les conseqüències de l’ostracisme imposat per la pandèmia que tots plegats vam haver de patir.
La música de Chopin té com un do sobrenatural que envolta poc a poc l’esperit i el transporta dolçament a un món capaç d’apropar-nos i fer reviure alguns dels moments espiritualment més plaents que ens ha regalat la vida. Suposo que això deu ser l’essència del romanticisme musical. Pocs, molt pocs compositors i molt poca música fan vibrar tant l’esperit com per fer-lo somiar.
Tot i que també va escriure dos concerts per a piano i fins i tot una sonata per a violoncel, és el compositor més important d’obres per a piano sol. Aquestes, que gaudeixen de gran popularitat, sempre solen tenir un lloc destacat dins el repertoris pianístics.
Mitjançant Internet, i a costa de sacrificar una mica la qualitat musical, vaig poder gaudir d’un ampli ventall del seu repertori, inclosos els concerts, les balades, els impromptus, els nocturns, els valsos, les poloneses i una llista d’altres peces que seria molt llarga d’anomenar, totes elles d’una qualitat insuperables. Com sol passar a tothom, sempre entre les obres d’un artista n’hi sol haver una que et delecta més que les altres. Personalment, de l’obra de 17Chopin tinc especial predilecció per una peça de curta durada però que és tot inspiració i senzillesa: es tracta del conegut “Spring Waltz”, una composició que no et canses mai d’escoltar.
En merescut reconeixement a la seva obra, existeixen arreu del món una multitud de festivals musicals, escoles o instituts que porten el seu nom. També l’aeroport de Varsòvia i fins i tot algun objecte del sistema solar o un cràter del planeta Mercuri. La indústria del cinema, des de l’any 1913 fins a l’actualitat ha realitzat nombroses pel·lícules i documentals que il·lustren sobre la seva vida i obra.
La mort, que suposo no s’interessa ni per les humanitats ni per cap de les seves disciplines, tal con va fer amb altres genis s’endugué el compositor el 17 d’octubre de 1849 al 39 anys, privant a la humanitat del fruits d’un talent musical al qual encara li quedaven molts pentagrames per omplir.
Desprès de no poques dificultats amb l’església de la Madeleine, que finalment hi accedí, Chopin, per expressa voluntat, es va voler acomiadar d’aquest món amb un funeral on es cantés el Rèquiem de Mozart
El compositor està enterrat al cementiri parisí Père-Lachaise, però el seu cor reposa en un pilar de l’església de la Santa Creu a la seva estimada Varsòvia.
