Torroella estrena un Pla Local de Joventut renovat

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar al març el nou Pla Local de Joventut, el document que servirà com a referència pel treball de la regidoria de Joventut durant els pròxims cinc anys. El pla està estructurat en set eixos d’actuació: educació, salut, mobilitat, treball, habitatge, cultura i participació, i recull 40 propostes d’acció. Anna Company, regidora de joventut, l’ha volgut centrar sobretot en la formació dels joves i les oportunitats laborals, conscient que són dos pilars fonamentals per l’emancipació i l’autonomia del jovent. Però el pla també preveu activitats en altres àmbits com el Tiquet Jove pel transport públic, xerrades i tallers d’assessorament sobre salut i habitatge i l’esperada creació de l’Espai Jove, entre d’altres.

El nou pla local de joventut parteix d’una anàlisi de la realitat juvenil del municipi. Com s’ha dut a terme?
S’ha fet una anàlisi primer quantitativa agafant dades de l’IDESCAT, del padró de l’Ajuntament i de diferents estadístiques per tenir una idea de com està Torroella socialment i del volum d’habitants de les franges joves, entre 12 i 29 anys. I després una anàlisi qualitativa, que s’ha fet a través d’enquestes en què es preguntaven diferents coses per respondre una mica a les inquietuds. Es van enviar canalitzades a través dels instituts per als adolescents, i amb els més grans es va fer a través de xarxes i canals. Els adolescents tenen inquietuds més en l’àmbit formatiu, de salut i d’inseguretats de l’adolescència. I entre els més grans també preocupa la formació, però hi ha més tema habitatge, tema salut i tema treball, perquè és molt complicat per a la gent jove trobar feina.

Quin volum de joves ha contestat l’enquesta? És suficient la representació que heu obtingut?
A Torroella hi ha uns 2.000 joves, no hi arriben, i van contestar 300 en total. Ens diuen que és un èxit, que normalment contesta menys gent. Però jo soc molt exigent i m’hagués agradat que hagués contestat més gent. Si haguessin contestat el 50%, hauria sigut fantàstic. Ja a l’institut, tot i canalitzar-ho a través dels tutors, no va ser fàcil que tothom contestés, perquè hi ha qui diu jo passo, no m’interessa. Ni es plantegen que això és important per a ells, que respondre això vol dir que des de l’Ajuntament farem coses per ajudar-los amb el que noten que tenen més problemes. I la resta de joves encara és més difícil perquè estan tots escampats, la majoria estudien fora, tot i que vam intentar canalitzar-ho per gent que coneixem i des de l’associació juvenil.

A més de les enquestes també heu fet taules de discussió.
Sí, més encarat a trobar unes polítiques de joventut o unes línies a seguir. En vam organitzar tres amb professionals, tècnics de l’Ajuntament i regidors i regidores. Vam fer una taula que era d’educació i cultura i vam fer discussió del tema formatiu, tan formatiu per als joves que han acabat l’ESO i tenen dificultats per triar què faran després, com sobre l’oferta formativa que tenim aquí a Torroella i que necessitem. I pel que fa a cultura, discutíem si realment els joves participen en la cultura o no, si el que s’organitza s’adapta al que ells volen. Una altra taula va ser Serveis Socials, esport i habitatge, en què vam tractar el tema de l’habitatge i les situacions vulnerables. I sobre salut i esport, com fer que més persones practiquin esport i s’associïn més. I la tercera taula va ser amb promoció econòmica i urbanisme, i també vam tractar el tema d’habitatge i el de formació i promoció laboral.

“La idea és que l’Espai Jove sigui el punt de dinamització de tot això i on realment es pregunti què és el que ells volen, el que els fa il·lusió”

Sovint el jovent es queixa que es pensen accions per a ells des d’una òptica adulta, sense comptar amb la seva opinió. Heu tingut en compte entitats juvenils en les taules de discussió?
És una de les conclusions a què vam arribar a dir: hem de preguntar. Sí, no ho he dit, es va fer una quarta taula de discussió amb la gent jove i es van convidar representants de diferents entitats. Va ser molt ric el debat, però no van acabar de venir tots els que ens hagués interessat tenir a la discussió. Proposes i la gent venen o no venen, no és tan fàcil que hi participin. La idea és que l’Espai Jove sigui el punt de dinamització de tot això i on realment es pregunti què és el que ells volen, el que els fa il·lusió… i que des d’allà es pugui canalitzar tota l’organització, si ho hem d’organitzar nosaltres o ells mateixos ho poden organitzar.

L’anàlisi prèvia al pla també evidencia una falta de comunicació entre el jovent i l’Ajuntament.
És complicat. La sensació que em fa a mi és que ells veuen l’Ajuntament com una cosa institucional que és allà però no fa res per mi com a jove. I és difícil trencar aquesta idea perquè ells ja posen la barrera des del principi. I de fet, es queixen amb raó, perquè fins ara es pot dir que l’Ajuntament no ha fet massa coses per a ells. Aviat farà tres anys que vam començar la legislatura i la lluita per l’Espai Jove ha sigut molt complicada. Semblava que havia de ser fàcil, de fet, quan no ets a l’Ajuntament tot et sembla que ha de ser fàcil i quan hi ets t’adones que les coses no són tant fàcils. En el local aquest hi havia el Centre de Distribució d’Aliments i es va fer molt complex trobar-li una alternativa per costos de reformes i complicacions legals. Les promeses que els podria haver fet quan vaig començar de regidora, no les vaig poder complir perquè no m’imaginava que seria tant difícil. Però per més que ho expliquis, és molt difícil que ho entenguin perquè ells veuen que no fem res. No és que no fem res, sí que fem, però no és tant fàcil. I ara espero que hi pugui haver un acostament real. Reclamen un espai on organitzar les seves activitats, ara tindran un espai, doncs intentem anar tots a l’una i treballar plegats.

En aquest nou pla local de joventut, hi veuran reflectides les seves demandes?
Sí. Ho hem enfocat amb set eixos: educació, salut, mobilitat, treball, habitatge, cultura i participació. I llavors hem elaborat unes accions a dur a terme. Per exemple amb el tema formació, la idea és dins de l’espai jove crear la figura d’una persona que pot ajudar a orientar els joves, donant informació, mirant les inquietuds de la persona, fent una mica de diagnosi per veure què és el que li pot interessar estudiar. I volem intentar que es faci el cicle superior dels dos cicles formatius que estem fent, ho vam demanar aquest any de cara a setembre i no ens ho han donat. Jo crec que hem de ser perseverants i anar insistint i al final el departament veurà que és necessari tenir els cicles superiors de màrqueting i esports aquí. Perquè ara ens trobem que el d’esports per exemple, han d’anar-lo a Banyoles o a Roses, i el transport públic és un desastre.

“Es queixen amb raó, perquè fins ara es pot dir que l’Ajuntament no ha fet massa coses per ells. La lluita per l’Espai Jove ha sigut molt complicada”

El pla té 7 eixos, 22 objectius i 40 propostes d’acció. Es podrà dur a terme tot?
Aquest pla és per cinc anys. La meva idea i la de l’equip que vam tirar endavant el pla és posar-nos uns objectius ambiciosos, perquè sigui com un compromís per a qui vingui. A mi m’agradaria continuar jo, però si pel que sigui no continuo, doncs que hi hagi un document que obligui realment a tirar endavant tot això. Hi ha cinc anys per anar desenvolupant tots aquests ítems, jo crec que sí que es pot aconseguir. Si et poses uns objectius molt bàsics, serà més fàcil assumir-los, però llavors què, al cap d’un any ja ho tindràs tot fet? Per això, per exemple, hi hem posat l’alberg de joventut. No tindrem alberg de joventut d’aquí a cinc anys perquè econòmicament és molt complicat, però si no ens el posem com a objectiu, no el farem.

És un pla per cinc anys, però en el calendari, la majoria de les accions estan previstes per aquest 2022.
Sí, vam ser molt agosarats a posar 2022. Confio que a partir de setembre moltes d’aquestes accions, sobretot les d’assessorament i acompanyament, les podrem dur a terme. Serien a través d’una dinamització o de la participació de diferents agents que ens ajudessin en l’assessorament formatiu, laboral, d’habitatge, salut… Anar-ho engegant tot alhora i al mateix temps que la dinamització de l’Espai Jove.

Com es vol organitzar l’Espai Jove?
La meva idea és que l’Espai Jove sigui el centre, i l’hem de dinamitzar perquè hi vagi molta gent jove. I que aquesta gent es diguin els uns als altres, allà estan fent coses, a mi m’han ajudat en això, podem organitzar una activitat cultural, un no sé què… Ha de ser el punt de trobada, de dinamització, de relació de la gent jove a Torroella. Sense això és molt difícil perquè cadascú té els seus grupets i es mou en els seus ambients. Això és una manera d’intentar que participin tots allà. El que va sortir en el procés de participació dels joves va ser que volien autogestió, per tant, hi haurà una part d’autogestió. Però és responsabilitat de l’Ajuntament que realment es promogui el tema d’assessorament formatiu, laboral, d’habitatge, de salut… i aquesta part haurà de ser coorganitzada. Encara no tenim clar com ho farem, ho vam debatre amb l’associació juvenil i es tracta de trobar un punt on tots ens sentim còmodes i on puguem donar realment aquest servei a la gent jove.

“Cada any demano diners des de l’àrea. El que passa és que el pressupost és el que és, i hi ha unes necessitats i unes despeses fixes molt grans”

La seva legislatura s’acaba l’any que ve. Ha comentat que s’han marcat uns objectius ambiciosos per comprometre el proper regidor/a, però podria ser que el pla quedés aturat.
La meva intenció és deixar-ho al màxim de lligat, potser no consolidat, però que vagi fent els passos. Perquè si deixem lligades totes aquestes accions i activitats, és més difícil que diguin ara no ho fem, perquè ja estarà en marxa. I quan una cosa funciona és més difícil que la gent ho vulgui canviar. Una cosa és que no existeixi, de no existir a existir és un pas que s’ha de ser valent i dir vull fer-ho. Però quan ja existeix, si funciona, no crec que s’ho vulguin carregar.

El pressupost de l’àrea de joventut representa un 1,27% del pressupost total de l’Ajuntament. És suficient?
Sent regidora de joventut, jo voldria que s’incrementés. Penso que per dur a terme tot això tampoc necessitaré molts diners perquè quant a inversió, on necessitava molts diners, ha estat ara fent les obres de l’espai jove i ja els hi hem destinat. Però per tota aquesta feina d’assessorament i xerrades no en necessitarem molts. Jo cada any demano diners des de l’àrea. El que passa és que el pressupost és el que és, i hi ha unes necessitats i unes despeses fixes molt grans. També és cert que els objectius que teníem quan vam començar la legislatura eren uns, però tot el que ens hem anat trobant, primer el glòria, després la pandèmia i ara la guerra, són coses que han vingut externament i que han canviat el pressupost. L’any de la pandèmia, el primer que vam fer va ser treure diners de totes les àrees i passar-los a Serveis Socials perquè poguessin donar aliments a tota la gent que es va quedar sense feina. No ha estat fàcil, però confiem que les coses han d’anar a millor, i per tant, l’any que ve espero poder posar-hi més diners.

Ja per acabar, què té de diferent aquest pla dels que s’han fet prèviament a l’àrea de joventut?
A aquest li hem fet una garbellada molt important. El tècnic de joventut que tenim fa molts anys que ho és i ell havia fet un pla fa molts anys i l’havia anat adaptant i actualitzant poquet. Però no s’havia fet una anàlisi gaire gran, quantitativa i qualitativa de cap i de nou, pensada per aconseguir uns objectius ambiciosos. Jo crec que aquest és el valor que té, que s’ha fet una feina de reflexió i de discussió per trobar el camí.