Torroella i San Juan del Sur

San Juan del Sur és un poble situat al vessant del Pacífic de Nicaragua, prop de la frontera amb Costa Rica. És un municipi immens: té quasi bé la mateixa superfície que tot el Baix Empordà; ara bé, la seva població total no arriba als 19.000 habitants. Està compost per un poble mitjà-gran (San Juan del Sur -o “el Puerto”, com en diuen ells-) i tota una colla de barris (“las comunidades”) dispersos.

Per què parlem de San Juan del Sur? Doncs, perquè per si algú del nostre municipi no ho recorda, és un dels dos pobles agermanats amb Torroella de Montgrí (l’altre és Torrelles, com molt bé es pot veure als rètols instal·lats a les entrades del nostre municipi)). I ho és des de l’any 1988.

L’agermanament es va dur a terme en l’etapa sandinista de Nicaragua, quan un munt de poblacions catalanes es van agermanar amb poblacions d’aquell país, que estava involucrat en una guerra de desgast promoguda pels Estats Units, sota la presidència de Ronald Reagan (recordem que l’any 1979 el Frente Sandinista de Liberación Nacional havia fet fora de Nicaragua el dictador Anastasio Somoza i que molts dels seus partidaris s’havien establert a Florida). I es feia com un “agermanament solidari”. No importava tant les relacions festives com la possibilitat de poder ajudar un país -en el nostre cas, una població- que acabava de patir una llarga guerra civil i continuava estan en “peu de guerra” per les contínues incursions dels guerrillers pagats i entrenats per la CIA.

L’any 1993 una delegació oficial del nostre Ajuntament, amb l’alcalde al capdavant, va visitar San Juan i es va fer l’acte institucional de l’agermanament (abans s’havia fet al nostre Ajuntament, el 1988, amb la presència del cònsol de Nicaragua a Barcelona).

Des de llavors, en diferents anys, grups de convilatans han visitat aquella població. I han vist com anava canviant i s’anava convertint en un poble turístic amb tots els avantatges i inconvenients que aquest sector econòmic comporta (només cal que recordem els inicis del turisme a casa nostra i com es feien “les coses”).

La relació entre les dues poblacions s’ha mantingut, amb diferents alts i baixos fins als nostres dies (la distància i els costos dels viatges són un inconvenient per als intercanvis).

Des d’un bon principi, es van crear unes comissions d’agermanament (allà, l’Asociación de Hermanamiento, i aquí, la Comissió de Solidaritat Nord-Sud). Totes dues han anat treballant paral·lelament a les iniciatives dutes a terme pels dos ajuntaments. No sempre les relacions han estat fluïdes i cordials, i en certs moments hi ha hagut un distanciament que feia témer el pitjor.

Avui, sembla que les dues parts (ajuntaments i comissions) volen reprendre els contactes. Esperem que s’aconsegueixi el millor per a tothom.

ASSOCIACIÓ EMPORION

Ens plau comunicar als nostres lectors que, després de seguir els tràmits administratius corresponents, i com havíem anunciat, ja ha estat constituïda l’Associació Emporion per garantir la continuïtat del periòdic i el manteniment dels objectius que ens vàrem fixar en decidir-ne la publicació (3a època, iniciada el gener de l’any 2007).

El divendres dia 14 d’agost es va reunir per primer cop l’Assemblea de l’Associació tal com estableixen els Estatuts aprovats. Hi assistiren els socis fundadors i s’hi aprovaren les normes bàsiques de funcionament.

Es va acordar que l’admissió de nous socis es farà per presentació de proposta per part d’un soci, i que no es cobrarà cap quota.

Joan Surroca i Vicenç Fiol varen presentar la seva renúncia com a membres del Consell de Redacció, com havien anunciat des dels primers dies de l’engegada de la revista, i es va acceptar, tot agraïnt-los la gran tasca realitzada per tots dos.

Xavier Ferrer, col·laborador habitual, va ser nomenat membre del Consell de Redacció.

Animem a tots els simpatitzants del periòdic a inscriure’s com a socis de l’Associació Emporion.