He conegut la Natalia a través d’una amiga seva, la Dariia, una altra ucraïnesa que ja viu al nostre municipi des de fa alguns anys amb el seu marit i els seus dos fills. La Natalia va arribar a Torroella de Montgrí el passat 21 de març procedent de Kíiv. El viatge fou una autèntica odissea. A diferència de la majoria dels refugiats ucraïnesos, que fugen a través de Polònia, la Natalia ho va fer per Romania. Des d’aquest país anà a Budapest, de Budapest a Lió, i d’aquesta ciutat francesa fins a Girona, sempre en tren i autobús i fent alguna llarga parada (sis hores a Budapest). En total, dos llargs dies de viatge amb els seves dues filles, de sis i nou anys, i un gosset.
La Natalia és de Kíiv. Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la universitat de la capital ucraïnesa, però quan abandonà el seu país tenia una floristeria. En començar la guerra vivia en un pis prop de l’estació ferroviària de Kíiv, un objectiu militar de primer ordre per part dels atacants. Quan esclataren les primeres bombes a l’estació -i també prop del col·legi on anaven les seves filles – la Natalia anà a viure a casa dels seus pares, situada en una zona que, erròniament, creia més tranquil·la. Més tard tornà a canviar de domicili i anà a casa d’uns amics. Quan comprengué que a Kíiv no hi havia cap lloc segur, decidí abandonar la ciutat i anar als Carpats, una regió muntanyosa que hi ha a l’oest del país. Però allà hi han buscat refugi tants desplaçats -milions- que finalment va decidir abandonar Ucraïna a través de la frontera romanesa.
Temporalment s’han instal·lat en un pis de L’Estartit. Tot i que se’ls ha ofert un sostre, ella s’estima més no causar molèsties a ningú. Ja havia estat a Espanya unes quantes vegades, sobretot al País Valencià, on viuen moltes famílies ucraïneses. D’altra banda, més d’una vegada acompanyà grups de nens d’acollida fins a Saragossa. També havia vingut a L’Estartit a visitar la seva amiga Dariia. La intenció de la Natalia és trobar feina, si pot ser a Barcelona, perquè creu que hi té més possibilitats d’aconseguir-ne. Li agradaria instal·lar-s’hi amb les seves filles. Quan li parlo dels desorbitats preus del lloguer a Barcelona m’explica que es conformaria amb un pis d’una sola habitació perquè disposa d’un pressupost limitat.
L’home de la Natalia, que s’ha quedat a Kíiv, és informàtic. A part del seu marit, ha deixat a Ucraïna els seus pares i sogres i el seu germà, que és al front, tot i que no com a combatent. De moment no ha perdut cap familiar ni amic en la guerra, però ha vist esclatar moltes bombes prop seu i ha viscut moments de pànic. Ha patit molt sobretot per la vida de les seves filles.
Té molta família que viu a Rússia. Entre altres, un oncle que viu a Sant Petersburg, on exercí la docència a la universitat. És un home de pau, molt crític amb Putin, i condemna la invasió d’Ucraïna, país que estima. Però els seus fills, que són partidaris del president rus, menyspreen el seu pare i el tracten de vell xaruc.
La Natalia, com molts ucraïnesos, és russòfona. Des del punt de vista lingüístic, la situació a Ucraïna és molt semblant a la de Catalunya. Entre els que tenen per llengua materna l’ucraïnès i els que tenen la russa sempre hi ha hagut bona relació. Tot i que coneix la llengua ucraïnesa, a casa seva es parla rus. També parlen aquesta llengua tots els seus amics i amigues. Però el fet de parlar rus no significa, ni de bon tros, alinear-se políticament amb Rússia. Segons ella, la majoria dels ucraïnesos que parlen rus són patriotes, estan en contra de la invasió i diuen penjaments de Putin. Creu que el president de Rússia compta amb el suport de bona part de la població russa, que aquesta es creu tot el que expliquen els mitjans d’informació del país i que molts russos, fins i tot gent de cultura, ni tan sols es prenen la molèstia de contrastar la informació esbiaixada que reben del govern amb altres fonts no oficials. Afirma que Putin ha comès crims de guerra i crims contra la humanitat i que com a tal hauria de ser jutjat algun dia.
Pel que fa a Zelenski, la Natalia considera que el president ucraïnès és molt valent, tot un heroi. Quan esclatà el conflicte, en lloc de fer les maletes i anar-se’n com fan molts caps de govern en situacions semblants, romangué al país i animà la població a la resistència armada. Ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies. Abans de la guerra era discutit per una bona part dels ucraïnesos, però la guerra ha fet canviat d’opinió molts opositors a Zelenski. La guerra ha unit els ucraïnesos, han fet pinya al voltant del seu coratjós president.
Sobre el futur de la guerra, la Natalia creu que la lluita s’allargarà perquè els russos han trobat una resistència heroica que no s’esperaven i ara per ara han avançat molt poc. Si mai entren a Kíiv, aquesta ciutat es pot convertir en una segona Stalingrad, perquè les ciutadans de la capital lluitaran barri per barri, carrer per carrer i casa per casa, com van fer els russos en aquella ciutat quan l’atacaren els alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Explica que a moltes cases es fabriquen grans quantitats de còctels Molotov a manca d’armes més eficaces. Té molta confiança en els homes i dones que defensen el seu país i està convençuda -la seva amiga Dariia també- que aconseguiran expulsar els russos d’Ucraïna. Decididament, els ucraïnesos són un poble digne de compassió pels sofriments que pateixen i, alhora, d’elogi pel seu coratge envers un enemic molt superior.
