Escric aquestes ratlles el 12 d’agost, que és reconegut com a Dia Internacional de la Joventut, i que aquest any pren el repte de transformar els sistemes alimentaris: innovació juvenil per a la salut dels éssers humans i el planeta. Les dades que es coneixen al voltant de la realitat de la joventut no conviden a l’optimisme, perquè es preveu que la població mundial creixi en 2.000 milions de persones en els propers 30 anys i, a més, sabem que, segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), un de cada sis joves no té feina a causa dels efectes negatius de la Covid-19, de manera que, segons estimacions recents, es calcula que s’haurien de crear 600 milions de llocs de treball en els propers 15 anys, per satisfer les necessitats d’ocupació juvenil.
Actualment hi ha al món 1.200 milions de joves d’entre 15 i 24 anys, que representen un 16% de la població mundial, i està previst que el 2030, data límit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en siguin 1.300 milions, que representarà un increment del 7% respecte als joves d’avui. Tot plegat fa pensar que les polítiques que s’haurien de desenvolupar, des de les organitzacions internacionals i des dels estats i altres administracions, han d’anar orientades a donar resposta a les necessitats de la joventut, tant pel que fa a l’ocupació laboral com a la sostenibilitat del planeta. En definitiva, han d’anar orientades a aconseguir el benestar dels joves, que proporcioni a la joventut il·lusions i expectatives de futur. Ara és l’hora de la solidaritat intergeneracional i també interestatal, amb la finalitat que les diferències econòmiques i socials entre joves i grans, i entre els joves de diferents estats, es vagin reduint i convergeixin cap a un món més just.
Si ens fixem en la realitat actual, veurem que ens queda molta feina a fer per aconseguir aquest equilibri, i això només es pot fer aplicant polítiques que ho facilitin. En el marc de la Unió Europea tenim mecanismes per avançar en aquesta línia de solidaritat, com són els Fons Next Generation EU, que, en una suma de 750.000 milions d’euros, 140.000 dels quals estan previstos per a l’Estat espanyol, han de servir per dinamitzar les economies, bàsicament apostant per la digitalització i per la sostenibilitat, i és d’esperar que aquesta injecció de diners serveixi també per crear llocs de treball per a la joventut. Si anem en aquesta direcció, haurem aconseguit reduir l’atur juvenil i alhora fer méEstudiants en vaga es reuneixen per a una marxa de protesta Fridays for Future a Invalidenpark el 29 de març de 2019 a Berlín, Alemanya. L’activista sueca pel clima Greta Thunberg va participar a la marxa següent. SEAN GALLUP, IMATGES GETTYs sostenible i perdurable en el temps l’entorn en què vivim.
La realitat, però, és que la UE només representa el 7% de la població mundial, i tant l’ocupació juvenil com la sostenibilitat del planeta no són una tasca només d’un estat o d’un continent, sinó de la totalitat del món. Esperem que els mandataris de les economies que sostenen el 93% restant de la població mundial també orientin les seves polítiques cap a facilitar un futur millor per a la joventut.
El repte d’un món millor i més just per a la nostra joventut és un repte global. Som-hi!
