La següent publicació, és la continuació de la primera part de l’article editat en el número anterior, sobre la rifa d’una casa que va organitzar la Junta Municipal de Socors de l’ajuntament de Torroella de Montgrí, amb la finalitat d’augmentar els fons disponibles, per assistir a les víctimes de l’anomenat “terratrèmol d’Andalusia” ocorregut el dia 24 de desembre de 1884.
Tal com quedava de manifest a la publicació prèvia, la finalitat de la rifa era recaptar la quantitat de 850 pessetes. Tanmateix, davant alguna veu crítica, com la del col·laborador torroellenc del diari La Lucha, sobre la conveniència de realitzar la rifa envers altre tipus d’actes solidaris, cal puntualitzar que la població de la vila estava passant per una situació complicada. Torroella s’estava recuperant de les conseqüències de les intenses pluges que caigueren sobre les comarques gironines el mes de novembre de l’any 1884. D’aquestes circumstàncies, el ja citat col·laborador, en fa una dramàtica crònica:
“… En la noche del 7 a 8 descargó en esta comarca una verdadera tromba en medio de una horrorosa tempestad de truenos y relámpagos. El vecindario pasó la noche en vela procurando librarse del agua que todo lo inundaba, con un pánico indecible porque la violencia del temporal derrumbó un lienzo de pared y cinco casas, reventó las cloacas y convirtió las calles de la población en una série de devastadores torrentes. Rota en tres puntos distintos la carretera provincial en profundos fosos de unos cinco metros de profundidad junto á un campo de nuestro Diputado señor Quintana, cuyas tierras arrojo al Ter arrancando de cuajo los plantios y precipitando por la rotura la acequia de este molino, esta es la hora que apenas se puede transitar, a pesar de la actividad desplegada por nuestro Alcalde y vecinos que todos se han esmerado en secundar sus disposiciones; los caminos vecinales intransitables y los rurales destruidos. Los que bajan de la montaña son torrentes profundos obstruidos por grandes rocas. Ha derrumbado las paredes de los olivares, algunas de las cuales cuentan con siglos de existencia y parecía obra de cíclopes y arrastrando las tierras, ha invadido los inferiores depositando en ellas los pedruscos, bajando muchos centenares de carros de ellas al llano. Inundó completamente la vega y en alguna huerta tuvieron que abandonar porque el agua se entraba dentro de las casas. Si el Ter hubiese venido crecido como el Daró, registraría esta comarca una catástrofe como Murcia. En la montaña y en un sitio llamado Comallovera, depositó el aguacero un enorme volúmen de agua, convirtiéndolo en un pantano colosal; dos días después el agua, filtrando, se abrió paso y se precipitó con furia devastadora hacia el estanque de Bellcaire, arrastrando las viñas y cultivos en una gran extensión, cambiando completamente la faz de aquella comarca y abriendo simas profundísimas.
El daño es enorme y se calcula en mas de un millón de pesetas, lo cual para un país devastado por la filoxera y que ha perdido la última cosecha de cereales, es una verdadera calamidad.”
Cal matisar que aquests aiguats serien l’inici de tot un seguit d’episodis que, al llarg de l’any 1885, podrien haver condicionat l’estat d’ànim i la situació econòmica dels habitants de la vila. Pel que fa a la qüestió de les indemnitzacions pels aiguats, l’ajuntament es va reunir el dia 15 de febrer del 1885, i en aquesta sessió es va donar lectura a la circular del governador provincial, per la qual, es notificava que del fons de Calamidades Públicas es concedia a l’ajuntament de Torroella 1.000 pessetes en concepte d’indemnització pels perjudicis causats per les intenses pluges del mes de novembre anterior, quantitat que s’havia de repartir de forma proporcional entre els propietaris afectats. Tot i haver-se calculat els desperfectes en més d’un milió de pessetes, els assistents a la sessió acorden agrair al rei, Alfons XII, el “donatiu”. Així mateix, reconeixen i accepten que a causa de les diferents “calamitats i catàstrofes generals” que havia patit el país, l’import de les indemnitzacions no fos més elevat. Donat que les 1.000 pessetes assignades les havien de repartir entre tots els afectats i que la part corresponent a cadascun d’ells seria insignificant, les parts implicades acorden invertir els diners a arreglar el local de l’escola municipal a causa del seu estat ruïnós i la manca de recursos de l’ajuntament per emprendre aquesta obra.
Paral·lelament, els preparatius de la rifa de la casa prosseguien el seu curs i, el dia 1 de març de 1885, l’ajuntament es reuneix en sessió ordinària i entre altres qüestions, acorda nomenar al veí de Torroella Alexandre Massaguer Miró expenedor dels bitllets de la rifa en benefici de les víctimes dels terratrèmols d’Andalusia. Així doncs, amb aquesta informació es podria assegurar que la venda de bitllets s’hauria iniciat a partir del mes de març i, tal com constava a l’acta de constitució de la rifa, la venda de bitllets es podia allargar, si així ho determinava el propietari de la casa, com a mínim fins el mes d’abril.
Si la situació per la qual estava travessant el poble no era prou complicada com a conseqüència dels aiguats, el dia 1 d’abril de 1885, segons recull la premsa de l’època, es va produir un greu accident on es varen veure implicades més de 150 persones. Segons detallen els diaris, acabats els actes religiosos propis de la Setmana Santa que varen tenir lloc a l’exconvent dels Agustins, espai utilitzat com escola, i donada la gran afluència d’assistents, una de les galeries del claustre superior va cedir. A causa de l’accident cinc veïns es fracturaren les cames i una quarantena de persones patiren lesions de diversa consideració, de les quals dues rebrien els últims sagraments i morí una d’elles. Les persones accidentades inicialment foren ateses per metges dels municipis veïns donat que, dos dels tres metges de la vila, es trobaven entre els accidentats (1).
I com sovint passa que plou sobre mullat, les despeses econòmiques de l’ajuntament anaven augmentant. A finals de juny es reunia el consistori per decidir com pagar les despeses de la reparació de les barques del passatge del riu Ter, destruïdes per les inundacions del mes de novembre anterior, i a més s’afegia la necessitat urgent de reparar les escoles de nens i nenes inutilitzades com a conseqüència de l’esmentat accident. Donada la manca de recursos, l’ajuntament autoritzà fer el pagament de dites despeses a càrrec del capítol d’imprevistos.
No obstant, el pitjor encara havia d’arribar. L’any 1884 fa aparició a Espanya l’epidèmia de còlera que afectarà Torroella a partir del mes de juliol de l’any 1885. Al llarg de gairebé dos mesos, l’ajuntament i la població de la vila afrontaren una greu situació sanitària amb la consegüent despesa econòmica. Atès que la qüestió de l’epidèmia i les seves conseqüències ha estat tractada amb més profunditat en altres publicacions, aquest article només es limitarà a referenciar breument les donacions i assignacions econòmiques que va rebre l’ajuntament per fer front a la gran despesa sanitària causada per l’epidèmia. Superada la fase més greu del brot, el dia 31 d’agost del 1885, l’ajuntament va exposar públicament l’estat de les quantitats rebudes en concepte de donacions. Tanmateix es fa constar que quedaran en l’anonimat algunes aportacions per petició expressa dels donants. El total que es rep de les diverses subscripcions populars i donacions particulars és de 3.712,50 pessetes, més 1.000 pessetes concedides per la Diputació Provincial i 1.000 pessetes provinents del govern de S. M., total 5.712,50 pessetes.
Ja a les darreries de l’any 1885, podria dir-se, si més no, que la vila començava a recuperar la seva quotidianitat. No obstant, pel que fa a la rifa no consta cap altra referència al llibre d’acords de les ja esmentades. Malgrat això, aquest treball quedaria incomplet si no s’hagués intentat esbrinar si finalment la casa es va sortejar o no. Després de diverses consultes, una escriptura de compravenda en dona la resposta. Joan Gispert Casas, propietari de la casa objecte de la rifa, en va mantenir la propietat fins que l’any 1923 la va vendre als consorts de Torroella de Montgrí Josep Busquets Frigola i Victorina Torres Colomer. Així doncs, el dubte queda resolt, la rifa no va tenir mai lloc i l’explicació de que no es portés a terme es podria relacionar amb l’escassa predisposició de la població de la vila a participar en el sorteig, probablement, fruit del cúmul de circumstàncies adverses que els torroellencs varen patir al llarg del que es podria ben bé anomenar “lo mal any de 1885”.
1 – Fuentes, D. (2019). Torroella contra el còlera: crònica de l’epidèmia de 1885. XI Premis de Recerca Joan Torró I Cabratosa. Museu de la Mediterrània. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Empordà.
Fonts consultades:
ACBE- Arxiu Comarcal del Baix Empordà
AMTM – Arxiu Municipal Torroella de Montgrí
Registre de la Propietat de la Bisbal d’Empordà
