Valorar el que tenim

La crisi del 2008 i ara la de la covid-19 ens han obligat a reflexionar i actuar

Massa sovint tenim la tendència a no valorar el que tenim i donem per descomptat que és nostre i que ningú ens ho traurà. I només reaccionem quan ho perdem. Si tenim béns materials que ens permeten viure amb dignitat, ni ens imaginem que els podem perdre o, en un àmbit col·lectiu, si disposem d’una democràcia que ens permet viure en llibertat, ens sembla que mai la perdrem. Podríem dir que això ens passa perquè ens movem en l’autocomplaença, en una vida més o menys còmoda, que ens tranquil·litza i ens fa, sense adonar-nos-en, ser conservadors i, fins i tot, crítics amb el sistema que ens permet l’estabilitat. I quan veiem que el nostre entorn es mou, arriba el moment de prendre partit pel que considerem essencial. Fa anys no solien passar gaires coses que ens alteressin, però darrerament sí que en succeeixen que ens fan sortir de la zona de confort. La crisi econòmica del 2008 i la de la covid-19 ens han posat davant del mirall i ens han obligat a reflexionar i a actuar.

També la situació de Catalunya, amb tot el que ha succeït els últims anys, ha alterat la situació i la percepció de la ciutadania i de la política. I si observem com estan Europa i el món, darrerament alguns fets confirmen un món més inestable. Les disfuncions internes als EUA, la dificultat de trobar consensos ràpids a la UE en temes internacionals, la posició de Rússia en la crisi d’ Ucraïna i el suport de la Xina, fan que tinguem sobre la taula un possible conflicte que ni podíem imaginar fa uns anys. Això sense oblidar la guerra de Síria, la situació de l’Afganistan o les actuacions cada vegada més autoritàries de Turquia, d’algun estat de la UE, i d’altres.

Tot plegat ens altera la sensació de calma que teníem fa uns anys amb la guerra freda, amb la democràcia i la integració europea i amb un cert funcionament del capitalisme que treia persones de la pobresa i no fomentava les desigualtats. Ara estem en una altra situació i, si mirem el nostre entorn, veurem que cal valorar el que tenim, una Unió Europea que, tot i les seves mancances, defensa la democràcia i valors com ara la pau, la tolerància, la solució pacífica dels conflictes, els drets humans, la diversitat… i l’estat del benestar. Ja sabem que no sempre s’actua d’acord amb els valors i per això és important reclamar-ho i criticar-ho, però no cal entrar en el desànim, perquè, si observem altres parts del món, ni tenen els valors de la UE, ni actuen democràticament. I, a més, la UE està fent un procés que no s’ha fet enlloc més, que és demanar a la ciutadania com vol que sigui i actuï la UE, i ho fa en el marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa, mitjançant la qual posa mecanismes en mans de la ciutadania perquè es puguin proposar millores que han d’anar a favor d’incrementar la qualitat democràtica i l’eficiència de la UE. Hi ha molta feina a fer per millorar el que tenim, però n’hi hauria molta més si comencéssim de nou.

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 15 de febrer de 2022