Vida

La pluja és per a alguns un bé, per a altres el pitjor, però el que no podrem discutir és que a tots ens agrada observar-la. Tan natural, tan imposant, no deixa ningú indiferent. Surts al carrer i tot segueix humit, les fulles brillen, el cel es tenyeix de colors varis, les textures es transformen i l’olor t’encisa.

Avances i et sents humà, et sents part de la terra, les olors, els sons, l’ambient, que et rodegen i fan sentir-te diferent, lliure. Hi ha altres sensacions com la pluja que, com aquesta, t’evadeixen de la realitat i et porten  a la comoditat absoluta, com ara el primer bany d’estiu al mar. Aquell sentiment que et volta durant tot l’hivern, aquell sentiment de llibertat absoluta que queda esvaït en qüestió de segons i, al submergir-te, et trobes en un ambient d’intimitat absoluta, només esteu tu i la immensitat de l’oceà que et rodeja, fent acte de presència en cada un dels seus immensos moviments. També m’agradaria recalcar les sensacions contraposades que vivim ja que, durant l’estiu, tots tenim aquell desig de reposar enfront de la llar de foc, abrigats amb una manta suau i observar com el foc, tan encisador com només ell ho és, ens va captivant a poc a poc fins a quedar adormits dins el nostre somni de comoditat i protecció. A part de les esmentades, hi ha una infinitat de sensacions úniques, com ara (a part de la pujada al Montgrí) el primer vol en globus o avió, que et dóna un altre punt de vista del món en què vivim (mai millor dit) i fa adonar-te que en el fons tot és molt més petit i simple del que sembla, com  les sensacions d’infantesa, com per exemple saltar els llits elàstics, o aprendre tot el que saps fer, o bé la sensació de sentir-te abrigat als braços dels teus pares, són coses així que fa que siguem com som i són coses així les que fan que les persones, a part de ser totes diferents, valguin la pena.