Revista Emporion

Com ho comptarà la història?

Avui veuré les imatges de la Diada i el que hi hagi passat ocuparà una part important del temps que dediqui a informar-me sobre el que ha passat també al món. La diada de 2017, sí, qui ho havia de dir, la que una part de la nostra classe…

Vull ser francès?

Recordo que, a mesura vaig anar creixent i entrant en raó, eren bastants les ocasions en què pensava que estaria molt bé poder ser francès. No estic segur que, al mateix temps, estigués renegant interiorment de la meva condició d'espanyol,…

Catalunya, un assumpte delicat

Sota aquesta etiqueta s'hi poden penjar moltes situacions, ben diferents les unes de les altres, però que se sostenen sobre el denominador comú que el que es detalla a continuació exigeix ​​prudència i tacte i que no pot tractar-se de…

Sánchez Albornoz i Catalunya

Avui he escoltat a la televisió que es compleixen 90 anys de l'avarada, a Cadis, del buc escola Juan Sebastián de Elcano. El nom homenatja l'il·lustre basc de Getaria que,  navegant a vela, va demostrar que la Terra era rodona.

Com més petits… millor

Crec que allò de la grandesa dels pobles, entès com a quelcom èpic i expansiu, s'està convertint en un topicàs a passos  agegantats, al mateix temps que s'està obrint pas a un nou  motlle que se sosté sobre el retorn als valors dels…

Llegir “Patria”, de Fernando Aramburu

Pertanyo a una generació que, generalment, veia que el terme "Pàtria" era una mena de monopoli dels vencedors de la Guerra Civil espanyola, a més de la llegenda de les portes d'entrada de les casernes de la Guàrdia Civil, "Todo por la…

Dir adéu en el món real

En el meu anterior article escrivia sobre el carrer virtual, un espai de dimensions que no m'atreveixo a calcular perquè segurament cauré en error, ja sigui per minimitzar-lo o perquè no és equivalent qualitativament al que coneixem per…

En nom de Déu

En tornar fa poques setmanes del seu viatge a Cracòvia, el papa Francesc llançava als que el segueixen amb interès per la claredat de les seves paraules -cada dia més- un missatge que contenia, així ho vaig veure jo, certa desesperació.

Viure en el rancor

Quan era nen i arribava a les mans amb el meu germà gran, la meva mare ens agafava tots dos pel braç i ens deia contundentment, mentre ens estrenyia amb les seves mans:

Els uns i els altres… i Almudena Grandes

A vegades passa que, després de llegir un bon llibre, se't refresca la memòria i tornen, a l'alcova dels teus records, aquestes sensacions que un temps enrere van remoure el millor de tu mateix com a persona i que havien quedat diluïdes en…

I a vostè… per què li paguen?

"Mentre milions de ciutadans miren incrèduls, perplexos, escèptics, a remolc de la seva escassa autoestima... en preguntar-se què coi han fet per merèixer tanta tossuderia, tan poca claredat d'idees i una absència tan clamorosa de maduresa…