“El somni”: una obra mestra medieval de Bernat Metge (Barcelona, 1348-1413)
Bernat Metge és considerat pels experts com el millor prosista català dels segle XIV i un dels més grans escriptors de tota la literatura medieval.
D’una sòlida formació acadèmica i d’un exhaustiu coneixement de la cultura grecollatina i judeocristiana, i també de Petrarca i Boccaccio, sobresurt de la seva producció literària “El somni”, una obra mestra medieval, enllestida l’any 1398, complexa i singular -tal com ho remarca Alba Dedeu, escriptora que n’ha fet una útil i adequada edició actualitzada-que és capaç d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents i també mirar de prop i amb humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana. No ha d’estranyar-nos, per tant, que la magna empresa instituïda per Francesc Cambó a principis del segle passat amb l’objectiu de recuperar per a la llengua catalana la saviesa clàssica grecollatina, portés el nom de “Fundació Bernat Metge”.
Alba Dedeu ens recorda textualment que “El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos”. Com a totes les grans obres clàssiques, que són universals i no perden mai ni el seu interès ni la seva vigència, també hi podem trobar sentències i màximes que no deixen indiferent i indueixen i estimulen a proposar una necessària i saludable reflexió. N’avancem un tast.
“No hi ha res al món que no es torni difícil, o gairebé impossible, quan no ho volem fer”
“Discutint i rumiant bé les coses és quan se n’arriba a tenir un coneixement veritablement profund”
“L’ànima és inclinable cap al bé i cap al mal”
“Morir és una cosa natural, com néixer, menjar i beure, suar, dormir o vetllar, tenir set o fam, i altres coses semblants. I una cosa natural no pot ser per si mateixa ni dolenta ni temible, encara que els homes de vegades pensin que ho és. No ha nascut ningú que no hagi mort, ni ha mort ningú que no hagués nascut. És que cal que en fem un rebombori tan gran, d’una cosa que veiem cada dia? I és que ens serveix d’alguna cosa, témer allò que no podem evitar?”
“Qualsevol elecció feta sota pressió és nul·la per disposició de dret”
“Un bon metge no actua pensant en el plaer del pacient, sinó en la seva salut”
“No és un bé allò que, una vegada ho hem aconseguit, ens fa viure angoixats i de sobte ens abandona”
“…en les felicitats mundanes no hi ha cap bé, sinó tan sols l’aparença, i que, si hi ha algun bé, només consisteix a acontentar-se amb allò que es té”
“Lloar-se a si mateix, si Aristòtil tenia raó, és una cosa molt frívola de fer”
“…el que has fet és com voler endolcir el mar amb una unça de sucre”
“-Tant me fa que parlis o que callis –féu Tirèsies-, sempre que no vulguis defensar coses contràries a la veritat”
“…perquè una dona bondadosa no té preu”
“Després faran ostentació del seu cos, brut per dins de vici, i bell per fora gràcies als vestits sumptuosos”
“…ocupa’t ara, de les teves coses –no vull dir, però, d’aquelles mundanes ni temporals, sinó de les espirituals, les que perduren-, i sobretot de ser millor i de conèixer-te a tu mateix”
Bibliografia
- Bernat Metge. El somni. Versió d’Alba Dedeu. Tast de Clàssics. Editorial Barcino,2012.
- la ST Sampol G. La ploma de jonc. Antologia de la literatura catalana medieval (segles XIII-XIV). Ensiola editorial. Muro (Illes Balears) 2011, pp 186-198.