Benvolguda Dolors,
Doncs sí, hi som cada dimecres, ens ajuntem a la nostra Plaça de la Vila per acompanyar-nos, per sentir-nos juntes, per donar-nos escalf. Perquè quan estem soles i pensem en tu, Dolors, i amb totes vosaltres que esteu preses, exiliades i represaliades, és quan ens asfixia aquesta gran ignomínia que esteu patint per culpa d’aquesta gent tan ufana i tan superba, que ja fa segles que ens està menyspreant.
No esteu soles, Dolors, no n’estareu mai, de soles!
No hi ha paraules que expressin l’agraïment que us tenim per suportar tanta injustícia. Per això la nostra necessitat de denúncia, de donar-vos suport!
Tenim ben present la vostra valentia i honestedat amb la qual esteu vivint aquest mal son.
Així com a tants d’altres municipis i ciutats les persones han trobat maneres per expressar la seva pena, ràbia i impotència. A Torroella primer ens manifestàvem plegats pels carrers, volíem donar veu a la vostra, que tan salvatgement us varen arrabassar. Érem el “Comando per a la Dolors” i acabàvem a Plaça cantant ELS SEGADORS. I…una cançó en va portar una altra, fins que vàrem decidir fer cantada a Plaça.
Cada dimecres els “Cantaires per a la Dolors” cantem, encara que sigui amb el cor encongit cantem, encara que sigui sense ganes cantem. Cantem i cantarem perquè a cada cançó, a cada estrofa, us tenim ben presents.
Gràcies infinites.
Cantaires per a la Dolors
