Carnaval

Quan escric aquest article, fa dos dies que ha passat la celebració del Carnaval a Torroella, i m’he quedat una mica trista per la manera com ha transcorregut aquesta festa. La Wiquipèdia descriu el Carnaval així: «Una festa popular de caràcter lúdic». Un Carnaval és, doncs, una celebració pública que combina alguns elements com disfresses, desfilades i festes de carrer. Fins aquí em sembla molt bé, però és que el dissabte a Torroella hi va haver més que això.

Va ser una festa molt participativa, amb boniques disfresses i amb un jurat per donar premis i tot! Petits i grans s’havien disfressat i tothom estava content i amb ganes de passar-ho bé. Això és bo, és sa. Els que ens ho miràvem, també ens n’alegràvem que fos així i que el temps també hi acompanyés: feia un dia esplèndid!

Després de la desfilada, ball a la plaça. Molta gresca, molta animació. Però el que em va entristir va ser l’aspecte que el vespre oferien els nostres bonics carrers, per on havia passat la rua. No ho dic pas pels paperets, les serpentines, l’escuma… Això es pot recollir bé, és net, és festiu, fins i tot és alegre. El que em va sorprendre i em va indignar és que, tot i que hi havia un petit –massa petit, per cert– rètol de l’Ajuntament a la plaça de la Vila en què es demanava que no es pintessin les parets, a més de les pintades sense gràcia a vidres i parets, es van tirar ous… Sí, ho heu llegit bé, OUS. Ja us podeu imaginar com va quedar el carrer on un grup de disfressats es divertien tirant i xafant ous per terra. Jo no m’ho creia! Però sí, era real!

Allò que aquells joves embrutien algú ho hauria de netejar…, i com podem divertir-nos fent coses que porten una feina que nosaltres no voldríem fer? Té poca gràcia! M’he assabentat que hi ha una empresa que es dedica a netejar aquestes pintades, però segurament que les despeses són a càrrec de l’Ajuntament, i això vol dir dels contribuents. Jo crec que no ens hauríem d’haver de gastar ni un sol euro perquè alguns es diverteixin fent aquestes bretolades.

El diumenge al matí, una senyora que té botiga, mentre rentava els vidres dels aparadors es lamentava del poc civisme que hi havia. «I encara», em deia, «els vidres els puc rentar, però les parets no, i això que són pintades de l’any passat, i mira com les han deixades!». I dues senyores més m’explicaven com havia quedat el seu carrer després de la xafada d’ous. Impressionant!
Això m’ha motivat a escriure aquest article per si mou algú a reflexionar. En algunes ocasions, amb les nostres actituds, podem molestar i perjudicar gent que no s’ho mereix. Si les meves reflexions fan pensar, encara que només sigui una mica, em sentiré prou satisfeta d’haver escrit aquestes ratlles.