i el seu excepcional tresor rescatat “Un film (tres mil metres)”

Ras i curt: Caterina Albert és un geni de la literatura catalana moderna i una clàssica moderna de primera magnitud de la literatura universal
Sam Abrams (Beckley, Virgínia  Occidental, 1952)

El qui avança al fi s’atansa (adagi 358)
Caterina Albert (L’Escala, 1869-1966)

Una festa. Aquesta edició recuperada. Un festí pantagruèlic
Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984)

Caterina Albert (L’Escala, 1869-1966) és una autora que ha donat  a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans. Artista que constitueix un cim de la literatura catalana.

Un film (3000 metres), la novel·la que comentem, és una obra única, una de les secretes obres magnes de la literatura catalana segons el poeta i escriptor Jaume C. Pons Alorda, tot i que en el moment d’aparèixer per lliuraments, a partir de l’any 1918 en temps de la Mancomunitat,  va ser catalogada d’ intent  fallit per la crítica  noucentista imperant. La crítica d’aleshores va ser demolidora i la titllà de blasfèmia perquè després d’un silenci de 10 anys sense publicar —Drames rurals, Caires vius i Solitud, entre d’altres, ja existien—, l’escriptora escalenca, amb els seus extraordinaris recursos narratius i seduïda literàriament pel costat ombrívol de la vida, va desafiar les convencions de l’època, fent una entrada de cavall sicilià: etzibà amb aquesta novel·la un “llargmetratge escandalós i subversiu” precisament quan el Noucentisme ja s’havia convertit en un moviment ideològic i artístic de l’ordre, en paraules de l’escriptora i poeta Blanca Llum Vidal.

Cal remarcar d’entrada el mèrit de l’editora Maria Bohigas per rescatar de l’oblit  i tornar a editar Un film (3000 metres). Ha estat com desenterrar un excepcional tresor, explica textualment l’editora. I la recuperació va tenir i ha tingut premi, perquè ha estat un èxit editorial una obra inicialment oblidada i que feia ja gairebé un segle de la seva primera edició.

El text, escrit ja fa més de noranta anys, és elèctric i enganxa de mala manera. És com una provocació encoberta,  tant pel que fa al “gènere” com pel que fa al “substrat”. L’autora utilitza amb habilitat i perícia recursos literaris de Charles Dickens (1812-1870) i de Jules Verne (1828-1905), segons Pons Alorda.

Explica la periodista Montserrat Serra que, el gener vinent, l’editorial nord-americana Open Letter publicarà la novel·la Un film (3000 metres) en anglès i també es prepara per a més endavant una versió a l’alemany. I encara, creadors  d’unes altres disciplines prenen l’obra d’aquesta escriptora i en fan versions: Lulú Martorell prepara el guió d’Un film (3000 metres) per a portar-lo al cinema i Carme Portacelli ha obert temporada al TNC, també com a directora, amb la literatura de la Víctor Català adaptada al teatre.

L’argument d’ “Un film” és fulletonesc: Nonat Ventura, fill bord abandonat a l’hospici, en surt amb l’ambició de reparar el greuge que li ha fet el destí i es converteix en un lladre —però no pas un lladre qualsevol, sinó el més refinat i cruel de Barcelona. La manera d’ “Un film”, el seu caràcter i el seu estil, és una cosa indescriptible, explica Bohigas.

Perquè Caterina Albert  volia dignificar els aparentment pobres d’esperit de l’època, no amb voluntat adoctrinadora, sinó amb la ferma convicció que el seu triomf era donar veu als desheretats, als desgraciats, als oblidats i menyspreats del moment, que no tenien ni pa ni presència, remarca l’editora. 

I ho fa escrivint una obra que se situa primer a Sant Pere de Ruelles, després a Girona i, sobretot, als baixos fons de Barcelona,  on reflecteix també les classes benestants que els alimenten, puntualitza Llum Vidal.

Albert es prodiga doncs en aquests baixos fons de Barcelona (es posa a parlar de pervertits, de miserables, de putes i lladres) per oferir-nos la seva cara més amable, la més fosca, però també la més clara. El protagonista és la vida, sí, però aquesta pren un cos, el de Nonat Ventura, el dandi definitiu  que s’obsessiona a trobar els seus orígens, que ell intueix amb encert, riquíssims, després d’una vida passada en un hospici miserable, paupèrrim, pel que fa als recursos però també pel que fa a la seva moral. Es converteix, a través d’una sèrie d’aventures delicioses, en el lladre més conegut de Barcelona: El Senyoret. Un atreviment descarnat apunta l’editora. 

La novel·la conté un “text salvatge” que mostra la vida amb tota la seva autenticitat, brutor i meravella com mai abans ningú no s’havia atrevit. Lladres, putes, éssers deformats psíquicament i física, desastres amb potes, i tota una flora i fauna esgarrifosament humana i deliciosa al mateix temps és capaç de passar davant dels nostres ulls com un autèntic festival eufòric, amfetamínic, engrescador fins a dir basta, subratlla textualment i amb èmfasi Pons Alorda.

Perquè és una història amb històries que totes van a la història (novel·la riu, en diuen) apunta  Llum Vidal. I Maria Bohigas afegeix: “crec que en català no havia llegit mai res que em xutés tanta eufòria”. Cal remarcar que el poeta Enric Casasses, ja feia anys i panys que prèviament reivindicava “El film”.

Cal recordar també que Caterina Albert, públicament es va presentar sempre com una dona senzilla i pacífica, i es donà a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida, considerada pels experts com un antecedent de la seva obra mestra Solitud. El monòleg va ser distingit als Jocs Florals d’Olot el 1898, però l’escàndol que es produí arran de saber que l’autor era una dona, la determinà a partir d’aleshores a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí (Víctor Català) i a censurar l’obra guanyadora que no va ser representada fins l’any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l’escriptora. 

Albert s’imposava, doncs, un pseudònim masculí per poder escriure en pau sobre aspectes i situacions de la vida considerats escabrosos. El poeta Gabriel Ferrater comparava Solitud (1905), la seva novel·la més emblemàtica  i un dels títols fonamentals de la literatura catalana, amb Cims Borrascosos i deia que Solitud –que ha estat traduïda a set llengües-  no és millor ni pitjor que Cims Borrascosos d’Emily Brontë (1818-1848) o La Muntanya Màgica de Thomas  Mann  (1875-1955). Per a ell són tres obres mestres de la literatura universal.  

Caterina Albert va mantenir  una estreta relació literària amb Joan Maragall (1860-1911), Narcís Oller (1846-1930) i Àngel Guimerà (1845-1924). Els experts en literatura relacionen la seva obra, profundament arrelada a la terra i lluny d’idealitzacions bucòliques, amb autors clàssics de la literatura universal com ho són Guy de Maupassant (1850-1893)  i Henrik Ibsen (1828-1906). El 1951 Caterina Albert va veure publicades les seves Obres Completes a Editorial Selecta.

Recordem que, als anys vuitanta, Solitud era lectura obligatòria dels alumnes de batxillerat. La relació de Caterina Albert amb Torroella de Montgrí és evident tant per proximitat geogràfica com pel contingut literari de la seva obra. L’escriptor Toni Sala diu textualment que: “Víctor Català va exagerar, buidar, inflar i bescanviar les formes i els noms del massís del Montgrí. Però ni els noms ni les formes són en absolut estranyes a aquell paisatge. És una clara literaturització del massís del Montgrí”.

En definitiva estem d’enhorabona, ja que Víctor Català s’ha posat de moda. Se’n parla i es tradueix. Diu Montserrat Serra que el treball de recuperació i revitalització de l’obra i la figura de Caterina Albert / Víctor Català que fa Club Editor d’ençà de fa uns quants anys, iniciada precisament amb la reedició d’ Un film, ha permès de canviar la mirada sobre l’escriptora, trencar tòpics i prejudicis i impulsar-la a les altures de la gran literatura.  I també convertir-la en exemple i referència de molts escriptors catalans actuals.

Agraïments: A Julio Àlvarez per la seva revisió crítica al present manuscrit .

Referencies bibliogràfiques

1. CATALÀ, Víctor. Un film (3000 metres). Club Editor. Barcelona, 2015.
2. PONS ALORDA, Jaume C. “Caterina Albert i el seu excepcional film rescatat, sorpresa de Sant Jordi”. Núvol 10 d’abril de 2015.
3. LLUM VIDAL, Blanca. “Entre dos enderrocs: de la creu als màusers”. Núvol 17 d’abril de 2015.
4. BOHIGAS, Maria. “Desenterrar un tresor: Un film, de Víctor Català”. Núvol 17 d’abril de 2015.
5. Toni Sala. “Notes sobre Solitud”. A: Notes sobre literatura. Biblioteca Universal Empúries. Barcelona 2012, pàgines 105-139
6. CATALÀ, Víctor. Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari. Edicions 62, Barcelona 2016
7. ARBOIX, Adrià. “Caterina Albert i el seu recull d’adagis”. Emporion, número 124, març de 2017. https://emporion.org/caterina-albert/