Un dels pitjors insults que pot rebre una persona és que es posi en dubte el seu esperit democràtic. Aquest fet constitueix una bona prova que la democràcia és un dels valors més apreciats. Al nostre país som més sensibles encara a valorar-la positivament perquè el record d’una dictadura és ben viu. La dicotomia democràcia-dictadura és perillosa perquè podem creure que si tenim un parlament i uns mínims de llibertat ja hi ha democràcia, però una plena democràcia encara no l’ha gaudit mai ningú. És més, la democràcia sempre ha de créixer, s’ha de perfeccionar i actualitzar; quedar igual vol dir retrocedir. En aquests moments tot fa pensar que aquest preuat valor viu uns moments de crisi: el poder, el tenen sobretot persones que no hem elegit i amb el pretext de la seguretat es van laminant les nostres llibertats d’una manera lenta, però sense aturador.
Valorem la democràcia, però pocs són aquells que tenint poder l’exerceixen a un nivell satisfactori. Exclamar-se del comportament de polítics llunyans de ben poca cosa serveix. En canvi, és interessant que cadascú de nosaltres revisem què en fem del poc o molt poder que tenim. A mi em fa basarda quan veig les actituds d’algunes persones així que tenen cotes de poder, encara que siguin minses. Es fan trampes per evitar crítiques i per imposar el criteri personal sense comptar amb el dels altres. Hi ha corrupteles per guanyar eleccions, per continuar amb càrrecs o per sumar presidències de no sé quantes associacions, ONG o el que sigui. Fins i tot una associació que vol “un altre món” i és molt crítica amb el poder constituït, ATTAC, no fa massa ha experimentat en la seva pròpia pell la corrupció. Una part de la seva cúpula dirigent, amb seu francesa, havia falsejat els resultats de les eleccions per assegurar-se la continuïtat en el càrrec. Lamentable.
En l’àmbit local és on millor podem avançar vers la democràcia autèntica. Ara tothom parla de participació. D’acord. Però són les actituds de la vida quotidiana: a l’ajuntament, a l’empresa, al sindicat, a l’associació, a la família, a l’escola, a l’església, arreu, les que han de demostrar amb fets la nostra manera de procedir. Ser demòcrata costa més del que a primera vista sembla perquè, entre altres coses, una actuació democràtica és incompatible amb tenir poder més d’un cert temps. Els ambiciosos i amb pocs escrúpols troben amb facilitat com defenestrar aquells que exerceixen un càrrec de manera honesta, transparent i participativa, amb la qual cosa els que tenen poder són sovint lluny de ser els millors. Ja veieu que sóc pessimista quant a les possibilitats de gaudir de veritable democràcia en qualsevol
