Dia escolar de la no violència i de la Pau

El dia 30 de gener de 1948 moria assassinat, pels trets d’un fanàtic hindú, el pacifista i no violent Mahatma Ghandi. Per recordar la figura d’aquesta persona que va viure, treballar i morir per la justícia i la pau es commemora, cada 30 de gener, el Dia escolar de la no-violència i de la pau, una iniciativa del poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, després d’una reflexió pedagògica sobre la filosofia i la pràctica del pensament i de l’acció no violenta gandhiana, entesa en el seu sentit etimològic de l’ahimsa, paraula que Ghandi feia servir quan es referia a l’actitud de renunciar a matar o a fer mal els altres éssers mitjançant el pensament, la paraula i l’acció.

A les comarques gironines hi ha molts centres educatius que celebrem aquest dia.

No sempre és fàcil tenir clar que la celebració d’aquest dia és profitosa per als nostres alumnes. Algunes veus crítiques diuen: “No millora el comportament dels nostres alumnes el fet de celebrar el Dia de la Pau”. “És un acte merament simbòlic i fins i tot folklòric”. “Les hores que perdem preparant-ho es podrien aprofitar per donar més matèria”, etcètera.

És veritat que de poc servirà si ens dediquem a treballar per a la pau durant un sol dia o, com a molt estirar, durant un mes, i aleshores sí que haurem perdut el temps.

Particularment, la celebració del Dia de la Pau l’entenc com un acte puntual a través del qual ens hem de plantejar la nostra actuació com a educadors per anar construint la pau dia a dia, tant si estem resolent una equació de matemàtiques, si estem visitant un museu, o si senzillament saludem els nostres alumnes en entrar a l’aula.

També seria ingenu i utòpic pretendre que, amb la celebració d’aquest dia, els nostres alumnes canviessin radicalment la seva actitud i es tornessin uns alumnes “pacifistes”, o potser ens agradaria més uns alumnes que no ens portessin mai  cap problema.

Educar en i per a la pau, de vegades, és com collir aigua amb un cistell, però això no significa que hàgim d’abandonar. Sovint els resultats es veuen a llarg termini, però som impacients i ens desanimem quan no veiem resultats immediats.

Educar en i per a la pau no vol dir que hàgim de fer persones conformistes, persones que no ens qüestionin cap actuació nostra. Tot el contrari, vol dir, ajudar aquestes persones a tenir un criteri propi, a ser capaces de prendre les seves pròpies decisions, a saber dir no, a tenir un esperit crític…, sempre tenint present que el més important és el respecte a les persones.

Tots els centres educatius tenen el seu currículum ordinari, que està escrit perquè tots els que hi treballem el tinguem present a l’hora d’ensenyar i anar coordinats, però també hi ha un currículum ocult que es nota, es palpa i es respira a través de la nostra actitud davant les persones, de la nostra coherència en la manera de fer les coses, de la nostra predisposició a escoltar, a entendre els altres, a saber-nos posar en el seu lloc, a reconèixer que ens hem equivocat… I això queda, i en un moment determinat, davant d’una situació concreta, busquem en el nostre calaix de la memòria aquella fórmula no violenta que en algun moment hem experimentat i és llavors quan, segurament, la posarem en pràctica.