Dissabte 20 de juliol, a quarts de 2 de la matinada del diumenge torno per la carretera de Gualta. Hi ha retencions des del pont del Daró… i, molt de compte al passar per la zona del mas i seguint cap a Torroella: unes persones que intenten controlar el trànsit (amb quina autoritat?), gent a peu pel costat -o dins- de la carretera (sense cap llum). Cotxes que volen entrar als aparcaments, però com que no hi caben busquen alternatives…
Dissabte, darrer cap de setmana de juliol; a quarts de vuit de la tarda. Surto de casa en cotxe (final del carrer de Figueres). Quasi vint minuts després arribo al pont del riu (un trajecte que normalment faig en cinc/sis minuts). Hi ha cua des de l’inici del passeig de Vicenç Bou.
En tornar a Torroella, al voltant de les 9 del vespre, arribem des de Gualta. També ens quedem aturats al pont del Daró i fem la mateixa història que el dissabte 20 a la nit. Ara decidim de gravar-ho. És que sembla que no es pugui creure.
Dissabte, primer cap de setmana d’agost, igualment, a quarts de vuit de la tarda. El mateix embús. Ara tardo més de vint minuts per arribar al pont. I després, a la rodona, hi ha tres fileres de cotxes: una que intenta entrar a Torroella i dues -per alguns espavilats que intenten colar-se- que volen anar cap a Gualta. Com que aquestes darreres estan aturades, uns amables conductors ens deixen passar, ja que anem cap a Pals.
La cua, en aquesta carretera, arriba fins a l’encreuament del Delfín Verde (cotxes aturats o que van molt lentament). Em fa gràcia que en direcció a Torroella hi hagi uns senyals (en groc) que indiquen als vehicles que “per anar cap a l’Escala o Figueres vagin en direcció a Gualta”; quina gràcia els deu fer quan es troben aturats només d’entrar a la carretera!.
Que a l’estiu tenim “cacau” a la zona del pont ja ho tenim coll avall. Recordem que al voltant del 2003-2006 les obres que es van fer al pont van donar peu a una frase que es va fer “famosa”: “el pont del Ter de Torroella és el més llarg de Catalunya, si més no, pel temps que es tarda en creuar-lo”. Des de llavors, l’augment de trànsit ha provocat que cada any tinguem les llargues cues per entrar a la població. Ara bé, tornant per Gualta (almenys els d’aquí que coneixem alguna drecera) minimitzàvem l’espera. Des de fa uns tres anys, això ja no és possible en caps de setmana.
Mai he anat al mas Sorrer, per tant, no tinc cap referència sobre el que fan, reparteixen, donen, venen… però, de segur, que deu ser “boníssim” (algú que sí que hi ha anat m’ha dit que és molt car). Almenys això és el que denota la gran quantitat de gent que hi va cada cap de setmana: una veritable “fal·lera”. Cal dir que, fins ara, ha estat una sort que no hagi passat cap accident; en especial a la nit quan, de cop i volta, t’apareix algú caminant a les fosques, a vegades begut. I, no sé perquè, però mai hi he vist cap policia que faci que “control”. Haurem d’esperar que passi alguna cosa?
Quines coses! Recordo vagament el projecte de carretera que havia d’executar-se en aquesta zona. Crec que “es carregava”, des de la rodona del pont, bona part dels camps que hi ha al costat esquerre de la carretera, cap a Gualta. Per sort, no es va dur a terme; no hem de perdre zones agrícoles. Però, si s’hagués fet, ara, potser, no tindríem “cacau” al mas.
Algú trobarà una solució? Tindrem cues per anys? I, en aquesta ocasió, no parlo de la música del mas. No ho faig perquè els dos darrers estius, almenys a nosaltres, no ens ha molestat (parlant del tema amb alguns veïns, m’han dit que a vegades, segons d’on ve l’aire, encara l’arriben a sentir).
Finalment, per si algú, encara no s’ho arriba a creure, podeu veure el que vam filmar el darrer dissabte de juliol.
