El preocupant increment de la catalanofòbia

Òmnium Cultural es el Club Mediterranée disfrazado de Misiones Pedagógicas. Esta asociación fue creada por la más pura y dura oligarquía catalana y para saberlo basta con ser catalán.
(Javier Pérez Andújar)

El govern de Barcelona ha donat el pregó de la Mercè 2016 al periodista de Sant Adrià del Besós, Javier Pérez Andújar, col·laborador habitual del diari El País, el qual, en múltiples ocasions, ha insultat l’independentisme titllant-lo de “parc temàtic” o de “moviment polític similar als aiatol·làs iranians”,  i que diu que Òmnium Cultural és una “oligarquia de dretes”. Aquest escriptor també va defensar -al·legant a la llibertat d’expressió-, Maria Pibernat, una candidata d’ICV-EUiA a Girona a les últimes eleccions municipals, que finalment va ser apartada de la llista per haver menyspreat els independentistes amb insults catalanòfobs (usant mots com catalufos o nacionalistas asquerosos).

Aquesta tria, la batllessa Ada Colau l’ha justificada dient textualment que l’escriptor “representa molts dels valors que volen representar les festes” (sic), però el fet posa de relleu l’augment de la catalanofòbia que patim arran del procés sobiranista tant des de dins com des de fora de Catalunya amb una total impunitat.

En poques setmanes hem vist com una ciutadana de Vic, Montserrat Puig i Cotado, va ser discriminada i vexada per la policia espanyola per parlar en català a la comissaria on havia anat a renovar el passaport. El cantant Quimi Portet també va denunciar el tracte rebut a la companyia Mediterrània quan va demanar a un cambrer “un cafè amb llet”, i aquest li va contestar textualment: “Mira, en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano, te entiendo, pero en catalán o mallorquín ya no.”

La prohibició inicial de dur estelades a l’estadi Vicente Calderón de Madrid per a la final de la darrera Copa del Rei anava també en aquest sentit.  Dirigents històrics del PSOE, un membre del govern del PP, el director del diari El Mundo i comentaristes dels mitjans de la caverna mediàtica s’han atrevit a comparar l’independentisme català amb un dels règims més cruels de la història de la humanitat, el nazisme, sense patir-ne cap conseqüència, quan a Europa la banalització del nazisme ocasiona la immediata desqualificació del qui la invoca amb efectes legals i penals immediats. 

Llibre negre Centenars de casos de catalanofòbia es produeixen contínuament contra les persones de parla catalana i resten impunes. Són situacions de racisme lingüístic propis d’un estat antidemocràtic.

L’historiador i advocat Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012) ja havia recollit en El Llibre Negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC  una antologia cronològica dels textos que documenten els continuats atacs de què ha estat objecte Catalunya i els catalans des de 1714 fins als nostres dies. L’autor recordava que són uns atacs contra els drets humans i els drets del pobles i que tenen el seu origen en la incorporació de Catalunya a la Corona d’Espanya en un acte de força, i que el poble català no acceptà mai per cap acord de les Corts Catalanes, l’única institució que podia fer-ho legítimament.

Aquesta situació, crònica i recurrent, coincideix amb els atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya que s’han intensificat aquest darrer any. S’han suspès lleis i declaracions aprovades al Parlament de Catalunya, i s’ha descobert un pla per destrossar la sanitat catalana. El diputat Francesc Homs ha estat imputat pel 9N. L’expresident Artur Mas i les exconselleres Ortega i Rigau estan pendents de judici. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, té una petició formal del govern espanyol perquè s’emprenguin accions penals contra ella. Tal com recorda Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium Cultural, quan s’ataquen les institucions, s’ataca la democràcia, i quan s’ataca la democràcia els demòcrates han de reaccionar.

En aquest context, el sociòleg Gerard Viader ha iniciat un ambiciós projecte (la Base de dades de la catalanofòbia) que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània fonamentalment amb una motivació catalanòfoba, desenvolupat amb tecnologia Wikimèdia i en col·laboració amb el diari digital Vilaweb.

Tot això com a botó de mostra del preocupant increment de la catalanofòbia i de la necessitat que té Catalunya de poder-se defensar i viure amb normalitat i democràcia. I dóna crèdit als arguments de Jaume Rocabert, membre de Justícia i Pau i d’Església Plural, quan textualment afirma: “Està vist i comprovat que no tenim cap altra alternativa que no sigui la independència.”

Referències bibliogràfiques

  1. Ainaud de Lasarte, J. M. El Llibre Negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC, edicions La Campana (3a ed.), Barcelona,  1995.
  2. Pérez Andújar, J. “Parque temático del independentismo”. A: El País, 12 de setembre de 2014:  <http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/11/catalunya/1410464415_800460.html>
  3. <http://www.vilaweb.cat/noticies/el-prego-de-la-merce-el-fara-un-periodista-que-va-comparar-lindependentisme-amb-el-regim-dels-aiatol%C2%B7las/>
  4. <http://www.directe.cat/noticia/517793/colau-escup-a-la-cara-dels-independentistes-escollint-el-pregoner-de-la-merce>
  5. Llansana, M. “Un any d’atacs”. A: El Punt Avui, 14 d’agost de 2016, pàg. 2.
  6. Rocabert, J. “L’única solució”. A: El Punt Avui, 17d’agost de 2016, pàg. 4.
  7. Viader, Gerard. “El discurs de l’odi contra els catalans, dades i gràfiques”:  <http://www.vilaweb.cat/noticies/el-discurs-de-lodi-contra-els-catalans-dades-i-grafiques/>