Fa unes setmanes, un dels majors experts sobre el clima català va confirmar que, si res canvia (escenari d’escalfament de 2,5 en vint-i-cinc anys), Catalunya tindrà el clima d’Israel. Ja que el clima condiciona la disponibilitat d’aigua, la vegetació, l’agricultura i la forma d’organitzar el nostre metabolisme econòmic, cal plantejar-se – a més d’escenaris de decreixement organitzat per mantenir el nivell d’escalfament no catastròfics com els tendencials actuals (3 graus o més)-, com adaptar-nos al canvi climàtic que vingui.
En aquest article plantejo una anàlisi de l’economia d’Israel i de Catalunya (extrapolant dades del total de l’estat Espanyol), gràcies a la metodologia del Doughtnut pel decreixement. Aquesta nova forma d’analitzar el metabolisme d’un país no només en aspectes biofísics (límits planetaris),
sinó també socials, de benestar i de qualitat democràtica.
El Dònut esdevé una eina visual, més holística i de fàcil comprensió per al debat sobre les polítiques per assolir benestar inclusiu i divers dintre dels límits planetaris. L’escenari ideal serà aquell en el qual no excedim els límits fora del dònut, però a la vegada sense que ens falti benestar, justícia i democràcia (absència de vermell en totes les dimensions).
A continuació, analitzo els resultats d’un país i l’altre, plantejo oportunitats i riscos per una transició al decreixement i reviso críticament fins a quin punt el model d’Israel és veritablement resilient, sostenible o desitjable com a model per al futur clima de Catalunya.
Resultats de la comparació
Biofísica
Els dos països excedeixen el nivell desitjat d’emissions per capita (CE), i són deficients en la protecció del medi natural (WP). Cal remarcar que mentre el consum d’aigua a Espanya està dintre dels límits (WU), això no és el cas per Israel, que utilitza el 80% dels seus recursos hídrics (versus 33% en el cas Espanyol). En referència a la qualitat i estat del sòl, a Espanya més del 8% està en risc greu, mentre que a Israel no tenim dades, només alguns articles de referència que no donen evidència de problemes de sòl a Israel ([1] [2]). Finalment, Espanya està explotant excessivament la terra, excedint 4 vegades l’ús d’Israel, que també és exportador agrícola [11].
Socieconomia
Els dos països fan un ús similar i excessiu d’energia, treballen les mateixes hores (~37) i tenen una desigualtat de gènere més aviat baixa (d’acord amb el gender gini index, encara que altres índexs poden mostrar realitats ben diferents [5]). Sorprèn que ambdós tenen un consum excessiu de greixos a la dieta, amb els problemes per la salut que això suposa. La participació en els processos electorals és més alta a Israel, però tots dos es troben més de 24 punts lluny del 100% de participació electoral.
Encara que Espanya utilitza 4 vegades més energia renovable que Israel, ambdós estan lluny de l’objectiu de deixar els combustibles fòssils (el pes percentual de les renovables en el total energètic és de i 4 % respectivament), fet que sorprèn donada la gran quantitat de sol dels dos països.
El que més crida l’atenció és el mateix nivell de risc de pobresa: un de cada quatre ciutadans es troba en risc d’exclusió social o pobresa, segons les estadístiques del dònut o les dades de [3] en el cas d’Israel. Sembla que tenir el doble de renda per capita a Israel no suposa cap millora en la seguretat econòmica de molts ciutadans.
Cultura i societat
Els nivells de satisfacció personal estan per sota dels objectius (6.5 Espanya i 6.9 Israel), però quant a la satisfacció a la feina cap dels dos mostra rendiments baixos, inclòs en el cas d’Israel, els resultats foren superior a mitjanes mundials [4].
Mentre els dos països desconfien de les seves institucions (indicador DT), Israel té molta més part de la població que no considera el canvi climàtic un tema prioritari (indicador CN, el 30% dels israelians estan preocupats, comparat amb el 65% dels espanyols).
Les expectatives sobre el suport que podrien rebre polítiques sobre el decreixement, més enllà de l’antropocentrisme, són millors per a Espanya (amb un 56% de suport) que per a Israel, a causa de les similituds de pensament econòmic i geopolític entre Israel i els EUA, clarament capitalistes i pro creixement [5].
Discussió
Per l’anàlisi del dònut, poden confirmar que Israel, encara que té un clima molt més sec i estius més durs que la majoria de Catalunya i Espanya, ha aconseguit un rendiment similar en els indicadors del dònut, encara que la diferència de renta per capita d’un lloc i l’altre és més d’un 50% [8].
Sorprèn que encara que la radiació solar en els dos territoris és considerable [7], cap dels dos utilitza majoritàriament fonts renovables, i encara que els riscos climàtics són més alts encara a l’orient mig, Espanya sembla molt més conscient del canvi climàtic i sembla estar més a prop d’implementar polítiques pel decreixement que no pas Israel, que és un històric aliat del creixement econòmic i del capitalisme colonial occidental.
Si fem una extrapolació entre els dos territoris, podem veure que un clima com el d’Israel sí que té impactes sobre l’ús d’aigua i la disponibilitat de vegetació, però no per a mantenir un rendiment social similar al que té actualment Catalunya o Espanya. Cal esmentar, però, que el mix econòmic dels dos països és forca diferent, sobretot el lideratge tecnologic d’Israel, així com una major diversificació [11] i menys dependència del turisme i la construcció que Catalunya [12]. Perr això cal fer una revisió de la resiliència del teixit productiu nacional d’acord amb un futur que necessitarà altres tècniques agrícoles, una planificació diferent del territori, així com fonts d’energia de cost i complexitat de xarxa diferents.
Cal recordar que ambdós països compten amb un percentatge de població en risc de pobresa inacceptable (25%), i que són importadors nets de materials i emissions sobre països del Sud global [9][10], i que la seva riquesa actual té molt a veure amb una globalització extractivista i colonial amb els països, basada en l’ús insostenible d’energies no renovables.
La vulnerabilitat social dels dos països, pel sistema econòmic actual i les seves conseqüències climàtiques són un risc però també una oportunitat per canviar el model d’acord amb els principis de decreixement: Catalunya pot adaptar el seu model ramader industrial a una agricultura de secà regenerativa, així com fer un ús intensiu de l’ús antropitzat, per implementar una infraestructura multimodal i escalar d’energia renovable descentralitzada i basada en la suficiència.
La planificació del territori ha de tenir en compte que la gestió de la gran densitat de boscos vulnerables és necessària per preservar la biodiversitat, així com per evitar l’erosió del sòl. En aquest aspecte, Israel ha demostrat que pot gestionar una agricultura de secà potent i autosuficient sense erosionar el sòl o sobreutilitzar-lo com mostren les dades a l’estat Espanyol.
Conclusions i limitacions de l’estudi
Sense la implementació de polítiques de decreixement organitzat, on es busqui la suficiència i la resiliència en lloc de l’acumulació perpetua i la colonització, estem abocats a un escalfament de 2,5 graus de mitjana al 2050 i que Catalunya tingui un clima molt semblant al d’Israel o pitjor.
Fent ús del Dònut pel decreixement, he analitzat les diferències i similituds en els indicadors biofísics, culturals i socioeconòmics d’Israel i Espanya (a falta de dades a nivell Catalunya), on podem concloure que ambdós territoris sobrepassen límits planetaris similars i tenen un rendiment economicosocial similar (no en PIB per capita, però si en els indicadors del Dònut), encara que mostren un interès per polítiques contra el canvi climàtic i el decreixement molt dispars.
Catalunya pot aprendre de la resiliència d’Israel, però la transició del país del 2050, no hauria de repetir el model capitalista, extractivista, colonial i pro creixement d’Israel i del món occidental, sinó aprofitar aquesta oportunitat per implementar una economia basada en la suficiència, el benestar i la justícia ambiental local i global.
Això passaa necessàriament per aproximar-se al decreixement, altres formes de viure i relacionar-se, i per deixar el capitalisme com a sistema d’organització social i econòmica. Només així podem evitar un clima impossible i mantenir els nivells de pobresa i desconnexió política actual.
Links
[1] 50 Years Ago: The Reclamation of a Man-Made Desert – Scientific American
[2] https://www.nature.com/articles/s41893-019-0438-4
[4] http://dx.doi.org/10.1108/17410401011089481
[6]Israel’s Economy Shows That Classical Economic Theory Still Works – Bloomberg
[7] Solar Photovoltaic Power Potential by Country (worldbank.org)
[8] GDP per capita (current US$) | Data (worldbank.org)
[11] Israel’s Top Exports 2021 (worldstopexports.com)
[12] Idescat. Anuario estadístico de Cataluña. PIB. Por sectores. A precios corrientes.
