Escriure’t i parlar amb tu sempre és un plaer, ets una bona receptora, no ens falles mai, sempre hi ha resposta, inclús en els moments més difícils i, si tenim la sort de poder veure’t, no falta mai un somriure a la teva cara.
Si em trasllado en el temps de la teva joventut, sempre hi tinc present el teu somriure, la teva positivitat i la teva il·lusió en totes les coses que fas. Això t’ha acompanyat tota la vida i en situacions adverses també ens ho has demostrat.
He llegit el teu llibre, el vostre llibre, doncs el tàndem que feu amb la teva germana Montse hi queda ben palès. És molt interessant veure les vivències des dels dos costats de les reixes, això ens permet fer-nos una petita idea de tot el que us ha tocat viure per culpa d’aquesta presó i condemna tan injustificada. Em quedo amb unes paraules que vas dir al President Torra quan et va visitar “si us plau, no digui que estic forta i ferma, jo no sóc una superwoman, en tot cas digui que m’ha vist equilibrada i serena”. Ara ja sabem els tips de plorar que t’has fet quan ningú no ho veia, però tu sempre endavant mirant d’adaptar-te i superar els obstacles.
Encara que sempre hem estat amb tu, ara et sabem més a prop, ens alegrem que cada dia laborable puguis venir a Torroella i respirar una mica de llibertat, tot i que la tornada a la presó és molt dura.
Però nosaltres et volem lliure, poder veure’t pels carrers de la vila, que puguis ballar una sardana o pujar al Montgrí, que puguis gaudir de la família i amics, que et puguem abraçar i riure plegades.
Entretant, cada dimecres cantarem per a tu, fins a tenir-te entre nosaltres.
Una càlida abraçada.
Maria Lluïsa Candal i Roura
Torroella de Montgrí, 11 de juny 2020
