Maria Rúbies (1932-1993) va ser una educadora i política de les terres de ponent que va dimitir del seu càrrec de diputada al Parlament en desacord amb el seu partit, Convergència, en matèria de política del joc.
Aquest gest l’honora i desmenteix, una vegada més, que tots els polítics són igual. La Maria Rúbies anava a la seva i manifestava els seus desacords amb el partit, com quan va denunciar que la Constitució no recollís el dret a l’autodeterminació i va considerar insuficients les competències en economia i educació que atorgava l’Estatut. Segurament va patir com tots els qui han exercit la política com un servei. Es va empassar el gripau moltes vegades, però en la qüestió de les loteries va considerar que s’havien superat línies vermelles.
El projecte d’Eurovegas deixa les lleis permissives del joc a Catalunya, que tant van molestar a Rúbies, en ben poca cosa. Eurovegas va de veritat. Un monstre d’aquestes característiques marcarà el futur del país. Estem en un moment que, gràcies a la manca de sentit crític, escoltem una incongruència darrera altra: 1. Resulta que els culpables de la situació econòmica actual, són els mateixos que ens volen fer creure que gràcies a la seva inversió crearan llocs de treball. 2. Veiem que el govern apunta Massachussets com a model econòmic per convertir Catalunya en una bioregió de referència internacional i, a la vegada, fa mans i mànigues perquè la cultura grollera i sense ètica de Las Vegas aterri a Catalunya. Estic avergonyit d’aquests meus governants eticides. I potser encara més d’aquesta oposició covarda i inútil que calla. 3. Parlem despectivament d’altres regions espanyoles (els catalans sempre som els millors! he, he) i resulta que practiquem estils ben poc democràtics. Aquí tot s’ha portat amb molt més secretisme que a Madrid (la hipotèticament rival). Es pacta amb Eurovegas que la resolució entre Madrid i Catalunya es farà pública el primer de setembre. Temen les mobilitzacions i l’agost és el mes amb més garanties de tranquil·litat social. S’intoxica l’opinió pública amb manifestacions com les d’en Ferran Adrià, respectable cuiner i res més, que jo sàpiga, que s’ha posicionat a canvi de què? Però no hi ha cap altaveu a disposició de persones preparades discrepants.
Fa massa temps que Catalunya ha perdut el nord. No sabem on anem. És urgent saber-ho i amb qui volem fer el trajecte. González ens ho va espatllar molt. Recordeu: “OTAN, d’entrada NO” Va ser que sí per així accedir al club europeu. Perquè, a veure, si formar part de l’OTAN (el braç armat del capitalisme criminal) que ha matat i mata innocents en guerres absurdes només per rapinyar recursos petrolífics i matèries primeres, no resulta una línia vermella, ja em direu què ho és. Ves per on, de no haver entrat al club dels “rics” d’aquesta Europa degenerada, ni comptar en euros, ni formar part de l’OTAN… ara viuríem força millor que no pas ho fem i no estaríem colonitzats, ni hipotecats, ni a les mans de personatges com Mr. Adelson avalador del republicanisme més mafiós dels EEUU. Aquest home no ens farà cap bé, ni tan sols econòmicament. Nevada, l’estat de Las Vegas, amb els seus casinos no ha aconseguit res més que situar la qualitat de les seves escoles al lloc 46 dels 50 estats de la Unió, al número 42 de la salut i al 45 de proporció de joves universitaris. Això sí, ocupa el tercer lloc en quan a crims, la segona en nombre d’execucions hipotecàries. Té l’honor d’ocupar el número 1 de desocupació
En política l’ètica no és un detall menor. Com deia fa poc, en un discurs memorable, el president d’Uruguai davant l’Assemblea de la Cimera de Rio: “Cap bé val com la vida. Necessitem lluitar per una altra cultura. Hem de revisar la nostra manera de viure”. Si no ho fem, no ens podrem queixar d’aquí uns anys. Tindrem els delinqüents que ens mereixem.
