Podríeu preguntar-me si això és la constatació d’unes millors perspectives per l’any que ara comença? No, és solament la manifestació d’un fort desig! Un desig que tinc poques esperances que es faci realitat.
Desgraciadament, llegint la premsa d’aquets darrers dies, la majoria dels que opten per dirigir els seus esforços a afavorir els interessos d’ algú, aquest, normalment, no és aquell o aquells que més podrien necessitar-ho, sinó aquells que combregant amb les seves idees miren per l’objectivar-les en favor dels que comparteixen ànsies i desitjos propis del grup a què pertanyen!
I no em refereixo, només, a la política espanyola sinó a la política en general, als Estats Units amb Trump de nou president, Anglaterra amb un ‘Brèxit’, a França amb eleccions properes, Turquia, l’ èxode dels refugiats siris, i no acabaria la relació sense recordar ara i aquí Catalunya, el president Puigdemont i molts i molts d’altres que farien llarga, molt llarga, aquesta relació.
Repeteixo: Puigdemont i molts i molts d’altres que farien molt llarga la relació que podria allargar-se molt més. Podria continuar-la amb les consultes electorals previstes a Europa aquest any 2017 que tant alegrement comencem. Voldria pregar per un final feliç que no m’ és fàcil preveure avui!
Per tot això crec necessari pensar en nosaltres, en Catalunya i en un encaix de previsió no fàcil!
“Per fer la truita caldrà trencar els ous”
L ‘interrogatori del fiscal a Joan Coma Roure regidor de Vic i de la CUP , va fregar el surrealisme, segons es desprèn de la descripció que n’ha fet l’advocat de la defensa i diputat de la CUP al Parlament, Benet Salellas.
La causa gira al voltant de la frase “per fer la truita caldrà trencar els ous”. Aquest és un dels principals arguments de la causa per acusar d’incitar a la desobediència, i per això el fiscal, Vicente González, ha insistit en la primera part de l’ interrogatori sobre “què volia dir” quan deia ‘ous’, ‘trencar’ i ‘truita’, segons la descripció que n’ha fet el lletrat. Aquest és un dels principals arguments de la causa, segons la descripció que n’ha fet el lletrat.
De nou, problemes per a l’acusat per declarar en català. Segons han relatat fonts pròximes al cas, la declaració s’ha fet finalment en castellà. En demanar-ho, el jutge ha afirmat que seria difícil trobar un intèrpret, i que això probablement allargaria el procediment fins a la tarda. Finalment, per evitar-ho, Coma ha accedit a fer-la en castellà. Finalment el magistrat ha decidit deixar-lo en llibertat amb càrrecs i ha decretat la retirada del seu passaport. El refranyer de Joan Viladot i Puig, 1886-1973-Lleida, farmacèutic de professió i amb la tasca de preservar el català en les seves publicacions, ens podria ajudar a conservar la seva vitalitat i riquesa i la seva història i costums, tant de Catalunya com del seu poble.
Un article per destacar!
Permeteu-me fer referència i reproduir, amb la màxima fidelitat, l’essencial d’un article de Pere Bosch i Cuenca publicat a la revista Presència, del diumenge 8 de Gener sota el títol:
“Més vell que anar a peu”.
“Es podria dir, sense por d’exagerar que l’anticatalanisme és tan vell com el catalanisme i que no han estat necessàries massa reivindicacions per tal de fer aflorar allò que és un sentiment d’aversió ben arrelada en la societat espanyola”. . .
Però centrem-nos en la premsa . . . L’Imparcial: aplaudia “las protestas “contra el separatismo catalán”. El Globo cridava obertament a manifestar-se conta els “encubiertos separatistas catalanes” i “a la fuerza no queremos que sean españoles; pero tampoco queremos convivir con los que no amen a Espanya i renieguen de ella”. El Heraldo amb un acudit en portada que representava “modelo de Aduana en una Cataluña independiente”
L’article acaba : Però els exemples anteriors ens permeten constatar que això de l’anticatalanisme és més vell que anar a peu. O potser caldria dir-ho a l’inrevés?
Crec realment que és podria allargar aquest article. Però crec també que no és necessari.
Però, així i tot, sí que crec necessari pensar en Catalunya i el seu encaix a Espanya.
No és la meva anàlisi, que potser algú podria definir com esbiaixada, però creieu-me que faig esforços, reals, per a ser optimista, però les notícies del dia a dia no acompanyen.